CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

FROZEN (Adam Green)

El cinema, al llarg de tota la seva història, ens ha anat omplint de fòbies. Fòbia a la foscor, als llocs tancats, a les cases abandonades, als taurons, a les piranyes, a les aranyes i a tot tipus d’animals, als vaixells fantasma, als orfenats, als somnis i al divendres 13, a les màscares de hoquei i a la lluna plena,… i podríem cintinuar així dies i dies. Amb aquesta nova entrega del cine que jo denomino “el de passar-ho malament”, aquells amants de l’esquí i l’snowboard tindran pànic als telecadires!!

Un trio d’amics ben avinguts, interpretats per tres actors semi-desconeguts (Emma Bell -que acaba de rodar la sèrie “Walkind Dead” de Frank Darabont i “Destino final 5”-, Shawn Ashmore -l’home de gel dels X-Men- i Kevin Zegers -“50 hombres muertos“) volen baixar de nit una de les pistes d’una estació d’esquí. Mentre pugen, l’encarregat del telecadira marxa deixant un company al càrrec que no dubta d’apagar-ho. Aturats a una alçada considerable, els amics saben que ningú els vindrà abuscar fins que l’estació no torni a obrir les portes una setmana més tard. Desesperats, intentaran per tots els mitjans aconseguir ajuda, tot lluitant contra el fred, el vent, la congelació i els llops que, com a bons carronyaires, esperen a sota el telecadira per poder prendre un bon àpat.

No  la qualificaria de pel·lícula de terror però sí inquietant, angoixant i culpable d’imposar un nerviosisme que s’extén al llarg de tota la pel·lícula. Un metratge que no es fa gens pesat tot i la manca d’acció i que ens ofereix, en els primers moments, diàlegs que recorden, vagament, els guions de Tarantino. Rodada amb el telecadira com a únic plató, aconsegueix fer que un paisatge tan immens com pot ser una muntanya es torni un ambient claustrofòbic i tens. La interpretació convincent d’aquests joves actors dota la pel·lícula d’una atmósfera aterridorament real i angoixant. Si us agraden les pel·lícules de patir, amb moments de tensió i, perquè no dir-ho, una mica de sang, aquesta és una molt bona opció.

Anuncis

9 Octubre 2010 - Posted by | drama | , , , , , ,

7 comentaris »

  1. Però que ens està passant!!!, ja n’hi ha prou de claustrofòbia, segur que dintre de 4 dies fan una peli sobre els miners xilens a temps real…

    Comentari per madebymiki | 9 Octubre 2010 | Resposta

  2. Això va per tongades, en un moment tot son vampirs, ara també situacions claustrofòbiques.

    Em sembla que hi ha molt de “guau” això funciona, vaig a fer una cosa similar, i així van veient la llum productes que recorden a d’altres.

    També és veritat que és difícil trobar temes originals i poc treballats, però potser hi ha qui es passa de la ratlla.

    Així i tot, pel que dius, sembla una pel•lícula que es pot veure. No m’agrada la sang per la sang, però la tensió si.

    Comentari per trt2009 | 9 Octubre 2010 | Resposta

  3. Miki, temps al temps. Si han fet una pel·lícula (TVmovie) sobre l’accident aeri que vam patir aquí fa només dos anys després, d’aquí cinc mesos tenim un film sobre els miners xilens (amb tota la quadrilla del Sálvame al darrera per comentar-ho tot.

    TRT, vivim una època pobre d’originalitat als cinemes. Per això quan surten productes mínimament originals, la crítica repson molt bé. En una època en que el cinema americà tira d’adaptacions de còmic, remakes, seqüel·les i preqüel·les de vells èxits, la nostra mirada ha d’anar cap a una altra banda.
    T’agradarà “Frozen”, perquè el nivell de sang i morbo està molt contingut i només hi ha el necessari.

    Comentari per Crític de cine | 9 Octubre 2010 | Resposta

  4. Doncs sincerament em sobren una mica aquest estil de films, ho trobo massa vist ja.

    Per cert, no sé als EUA, però aquí les pistes obren tota la setmana… A més, saltar des del telecadira no és res massa estrambòtic ni complicat, hi ha qui ho ha arribat a fer (monitors i gent que tenia permís) en marxa i per a sortir del salt esquiant…

    Comentari per caleglin | 9 Octubre 2010 | Resposta

    • Si ho tens massa vist esperat, que d’aquí poc arriba “127 hores” de Danny Boyle, sobre un noi que va quedar atrapat en una cova, amb el braç aixafat per una roca. El film està basat en fet reals i té tota la pinta de ser d’aquest estil.
      Això que dius de saltar del telecadira ja ho proven, si la veus, ja comprovaràs què passa. Y hasta aquí puedo leer.

      Comentari per Crític de cine | 11 Octubre 2010 | Resposta

  5. ui, se muere uno fijo!

    jo no sóc gaire fan de les pelis de patir, perquè pateixo massa.. i a més acumulo una gran llista de pors: a les aranyes, a la foscor, a la solitud, … i en aquest cas… a les alçades! però com que no és de vampirs i fantasmes encara la podria veure acompanyada. La veritat és que aquesta sensació d’estar tens durant tota la peli després et dóna una sensació tan tranquil·litzadorament satisfactòria que realment a vegades dóna gust veure-les.

    Comentari per aficionatsalssenders | 11 Octubre 2010 | Resposta

    • Veus com no totes les pel·lícules de Sitges són de terror… Podràs veure més d’una de les que comenti en el blog, creu-me. De fet, crec que “Rubber” t’agradaria molt. Ja quedarem per fer un cinefòrum.

      Comentari per Crític de cine | 11 Octubre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: