THE ABC’S OF DEATH (Diversos directors)

Aquesta va ser la última pel·lícula que vaig poder veure aquest any al Festival de Sitges i puc dir que va ser una bona manera de tancar el festival, ja que no vaig poder veure cap curtmetratge. ‘The ABC’s of death’ ajunta a 26 directors d’arreu del món i els dóna entre 2 i 4 minuts per projectar un curt, amb la mort com a tema central, utilitzant una lletra de l’abecedari. El resultat: 26 curtmetratges que barregen l’humor, el gore, la sang, l’animació i la carn sense cap complex ni censura.

Com va dir Nacho Vigalondo a la presentació de la pel·lícula (del·lirant, per cert, gràcies a la presència del desvergonyit i estrany director de ‘Dead Sushi’ i en la qual vam cantar el ‘Happy Birthday’ a un tio que no coneixíem de res), si un curt agrada ens ho passem bé i si el trobem horrorós no passa res, perquè només dura 4 minuts. Us puc assegurar que hi han curts per a tots els gustos!!

Una altre dels motius per veure-la és la participació de Lee Hardcastle. I qui és en Lee Hardcastle? Doncs el guanyador d’un concurs que es va promoure a través de YouTube, on qualsevol persona podia pujar un curt basat en la lletra ‘T’. Un cop presentats, tothom podia votar pel seu curt preferit i aquest entraria a formar part en l’ABC oficial de la pel·lícula. De fet, el tràiler de la pel·lícula està format per trossos d’aquests curts i no hi ha cap part del metratge oficial. Amb un curt d’animació stop-motion amb plastilina, Hardcastle s’ha colat entre els 26 directors del film amb ‘T is for Toilet’. Us el deixo a continuació perquè tingueu un petit tast. Vigileu els estòmacs febles!!

LA FI DE SITGES

Ahir va acabar oficialment, i després de les habituals llargues maratons (a les que no vaig assistir), el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; i encara que em queden per comentar algunes de les pel·lícules que hi he vist, no vull deixar passar més temps abans de comentar-vos com han anat els guardons.

Doncs bé, la gran triomfadora de la 45a edició del festival ha estat ‘Holy motors’, de la que ja us vaig parlar en un dels posts previs de Sitges, la nova pel·lícula de Léos Carax, que es centra en la vida i rutina d’un conductor de limusina que es dedica a posar-se en la pell d’un personatge nou cada dia. Consti en acta que no l’he vist i que, després de sentir alguns comentaris de la gent en les llargues estones de cua, no en tenia masses ganes. Però la quantitat de premis que s’emporta sota el braç em dóna una altra visió. I és que ‘Holy motors’ s’endú el Premi a la millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció, Premi José Luís Guarner de la crítica i el Méliès d’Argent de la secció Oficial Europeu Fantàstic a Competició.

Altres guanyadors han estat Jennifer Lynch, amb la seva proposta ‘Chained‘ que s’emporta una Menció Especial del Jurat i el Premi a la millor interpretació masculina; ‘Sightseers’ que guanya el Premi a la millor interpretació femenina i el Premi al millor guió i ‘Antiviral‘ (de la que us parlaré en breus) que guanya el Premi Citizen Kane de la crítica al millor director novell per a Brandon Cronenberg i el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula.

Doncs això ha estat tot aquest any. El punt negatiu se l’emporta la pluja, que no va deixar arrencar la Zombie Walk (i això que era el primer any qui tenia possibilitats d’anar). Encara em queden a la cua per comentar ‘Antiviral’, ‘Sinister’, ‘Looper’ i ‘The ABC’s of death’ i una llarguíssima llista de pel·lícules pendentes de veure, així que al CineFòrum encara queda Sitges per una estoneta!!

Podeu seguir altres cròniques del festival, com sempre, al blog de l’Arqueòleg Glamurós i de la Lu.

S’APROPA SITGES (V)

Anem al gra, que ja ha sortit el calendari de projeccions i ja es poden comprar les entrades. La recomanació del dia: ‘Looper’, que servirà com a pel·lícula de cloenda del festival. Protagonitzada per Joseph Gordon-Levitt, Bruce Willis i Emily Blunt, el film ens mostra la vida d’un sicari especialitzat en assassinar gent enviada des del futur. El problema el tindrà que l’ordenin assassinar-se a ell mateix. Un thriller que promet moltes emocions i bons efectes especials.

Avui no hi ha raresa, sinó una segona recomanació. Es tracta de ‘Wrong’, la nova pel·lícula de Quentin Dupieux, director de l’aclamada ‘Rubber‘. Aquest cop ens presenta la història de Dolph, un home que ha perdut el seu gos Paul, i de la seva recerca. Una pel·lícula que segur que està farcida d’humor, personatges raríssims i música electrònica.

Com a últim post sobre l’arribada imminent del Festival, us regalo un tràiler d’una pel·lícula que pot prometre molt o quedar-se en el no-res, però que m’ha cridat molt l’atenció per l’expectativa que crea. Es diu ‘The butterfly room’.

S’APROPA SITGES… (IV)

Ja queda menys, així que aquí van dues projeccions més.

La recomanació és ‘Chained’, la història d’un nen i la seva mare que són segrestats per un conductor de taxis. El nen es veurà obligat a complir totes les ordres del seu captor, incloent-hi netejar totes les destrosses que el taxista fa amb les seves víctimes. La pel·lícula mostra com afectarà al jove tota aquesta violència a mida que es va fent gran i en què s’acabarà convertint. La cinta està dirigida per Jennifer Lynch, directora de ‘Surveillance’, millor pel·lícula de Sitges 2008.

La raresa ve de la mà del francés Léos Carax amb ‘Holy motors’; una pel·lícula que ens mostra el dia a dia d’un conductor de limusines que es caracteritza, en cada viatge, d’un nou personatge inventat. A Denis Lavant (el conductor) l’acompanyen l’Eva Mendes i la Kyle Minogue. Diuen que esdevindrà un film de culte al moment. Ja veurem.

S’APROPA SITGES … (III)

Continuem amb recomanacions i rareses per a Sitges 2012.

La recomanació és una cinta que, tot i utilitzar el manit recurs de la càmera en mà, promet grans dosis de terror de la mà de sis directors experts en el gènere. La cinta ens presenta un grup de lladres que, per encàrrec, entra en una casa abandonada amb l’objectiu de robar una cinta de VHS. Dividida en sis episodis, el film mostra què passa dins la casa que és de tot menys plàcida. Això és ‘V/H/S’.

I la raresa ve de la mà de Borja Echeverría amb ‘Qué pelo más guay’, una adaptació d’una obra de teatre on s’ajunten dos gàngsters de comèdia, una perruqueria, salts en el temps i una trama metacinematogràfica (quina paraula tant maca per jugar al Penjat). Del tràiler no és que es puguin treure masses conclusions, només que pot ser molt estranya i triomfar o fer un ridícul esperpèntic.

S’APROPA SITGES… (II)

I anem amb més recomanacions pel proper Festival de Sitges.

Ara toca el torn a Cronenberg. Però no en David Cronenberg (director de ‘Un método peligroso‘) sinó en Brandon Cronenberg, el seu fill, amb la seva òpera prima ‘Antiviral’. Es preveu que sigui una espècie de thriller que ens situa en un món futur on l’obsessió per les celebritats ha creat tot un mercat de compra/venda de virus cultivats en el cos de persones famoses. No sé a vosaltres, però a mi el tràiler m’atrau molt.

I la freakada del dia la trobem en ‘Cockneys Vs. Zombies’ on una plaga zombie arrassa Londres i enxampa a un grup de joves que atraquen un banc per rescatar, atenció, un casal d’avis. Quan es vegin acorralats pels morts vivents, joves i ancians hauran d’ajuntar forces per sobreviure en un mar de sang, fetge i, segur, moltes rialles. Atenció al iaio del taca-taca, que promet molt!!

S’APROPA SITGES…

L’últim comentari de l’Arqueòleg Glamurós m’ha fet pensar i he decidit fer una cosa que no he fet mai. El festival de Sitges està cada cop més a prop i ja van sortint les llistes amb les pel·lícules que s’exhibiran, així que aquí us aniré deixant algunes de les que estan ja a la meva llista personal i algunes que no aniré a veure (en principi) però que són dignes de mencionar-les. Potser en treureu alguna idea i us animeu a anar aquells que no ho heu experimentat mai.

Per començar, ‘The ABC’s of death’. Una pel·lícula formada per 26 curtmetratges, dirigida per 26 cineastes, cadascun d’ells dedicats a una lletra de l’abecedari i relacionats amb la mort. El ganxo? La idea en sí ja és original, però cal afegir-li la participació de Nacho Vigalondo i del morbós Srdan Spajocevic (director de ‘A serbian film‘). A més, el fragment dedicat a la lletra ‘T’ va a càrrec d’un director novell desconegut guanyador d’un concurs a nivell mundial fet per internet. Intrigant el que pot sorgir, no?

I la següent, una d’aquelles que no apuntaré, però que de ben segur buscaré en algun moment de la meva existència: ‘Zombie Ass: Toilet of the death’. Una història sobre zombies assassins que es creen a partir de les excrecions de les persones. O això és el que venen. No se’n sap gaire cosa més i pel tràiler només es pot deduir que serà una pel·lícula fastigosa però amb moltíssim humor.

Properament, aniré penjant més pel·lícules interessants.

SITGES 2011: PALMARÈS

Ahir es va realitzar l’acte de cloenda del 44è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya amb la projecció del remake de la pel·lícula “The thing” que John Carpenter va dirigir el 1982 i que estava protagonitzada per Kurt Russell. Aquest cop, la cinta està dirigida per Matthijs Van Heijningen Jr. i protagonitzada per Mary Elizabeth Winstead. A més, es va presentar el palmarès d’enguany que ha otorgat el premi a la millor pel·lícula del certàmen a “Red State”, una crítica al conservadorisme americà plagat de violència i humor negre. La pel·lícula (en breu podreu llegir la crítica en aquest blog) també va rebre el premi al millor actor per a Michael Parks.

S’ha de dir que el palmarès ha estat d’allò més variat i sembla ser que ha agradat tant al públic com a la crítica. La millor direcció ha estat per Na Hong-jin, director de “The yellow sea” i el premi a la millor actriu ha estat per Brit Marling de “Another earth”. Cal destacar el premi que s’ha emportat la cinta de Kike Maíllo, la producció catalana i espanyola “Eva” als millors efectes especials i el premi Meliès d’Or, que es lliura a la millor pel·lícula de gènere europea, que s’ha emportat, atenció, “Balada Triste de Trompeta” d’Àlex de la Iglesia.

Però si una pel·lícula ha estat multipremiada, aquesta ha estat “Attack the block”, una història fantàstica que barreja adolescents, suburbis i alienígenes plena d’humor. La cinta s’ha emportat el premi Especial del Jurat, el premi a la millor banda sonora, el premi de la Crítica i el Gran Premi del Públic. No sé vosaltres, però jo em quedo amb moltíssimes ganes de veure-la.

El Festival s’acomiada avui amb les llargues maratons que es fan a l’Auditori i als cinemes del Prado i del Retiro i posa punt i final a un certàmen que ha destacat més per les pel·lícules fantàstiques que no pas per les terrorífiques. Ja tinc gairebè preparada la meva llista TOP que al final tindrà 10 títols. Només queda dir: Fins l’any que ve.

Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – SITGES 2011

Després de gairebé un any d’hivernació, ja torno a ser per aquí!!! M’ha costat força recuperar el bloc perquè, reconegue-m’ho, treu bastant de temps. Però no m’hi he pogut estar després de passar, un any més, pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya o, el que és el mateix, per Sitges. Aquesta és l’excusa perfecta per publicar algunes crítiques que van quedar volant i, sobretot, per comentar algunes de les novetats del mercat cinematogràfic. Però abans de tot això, cal comentar què està passant per la 44ena edició d’un dels millors festivals de cinema fantàstic (i de terror) del món inspirat, aquest any, en la pel·lícula “Intel·ligència Artificial” de Steven Spielberg (i Stanley Kubrick) que cel·lebra el seu desè aniversari.

Enguany, qüestions d’horaris, m’han permès assistir a un bon nombre de pel·lícules d’allò més variades. Comèdies, drames, fantasmes, robots, apocalípsis,… Un totals de vuit pel·lícules fins al moment (encara queda temps fins el diumenge 16, dia en què es programen les llargues maratons…) I per no fer un post de cadascuna de les pel·lícules, he decidit fer un Top 8 que ens porti del film més fluix (que no vol dir dolent) fins al millor, subjectivament parlant, de l’edició.

Aquest llistat el podreu veure properament, juntament amb el palamarès del Festival i algunes de les curiositats que s’han pogut veure i escoltar durant aquest. Seguiu pendents del bloc i ho descobrireu…

QUAN LA CENSURA COMPRA LA SEVA ENTRADA

Fa cosa d’un any vaig criticar la decisió que va prendre l’òrgan encarregat de qualificar els films que s’estrenen a espanya en qualificar “Saw VI” com a pel·lícula “X” per fer apologia de la violència, condemnant-la a ser estrenada únicament en sales per adults. La distribuidora va decidir no estrenar-la i aquest passat més d’octubre va ser estrenada, finalment, als cines espanyols sota el nom de “Saw VI: el montaje del productor” o el que es el mateix “Saw VI: després de passar per la sala de censura”

En els últims dies s’ha pogut viure una situació molt semblant que ha tingut més repercussió i un efecte més clar ens els espectadors de cinema. El succés ha tingut lloc durant el festival de cinema de terror de San Sebastià, considerat el germà petit del festival de Sitges. En aquest certamen s’havia de projectar “A serbian film“, pel·lícula brutal que ja vaig comentar i que no em va agradar. Però una cosa sí tinc clara: qualsevol pel·lícula és una manifestació artística, i com a tal té tot el dret de ser projectada i els espectadors tenen el dret de veure-la o no. I és que després de la projecció del film a Sitges, la “Confederación Católica de Padres de Família y Padres de Alumnos, CONCAPA” (un grup força progessista pel que sembla) va denunciar el film per fer apologia de la pederastia i dels delictes sexuals (no faré cap comentari ara que la visita del Papa està tan recent); una denúncia que va arribar al jutjat número 4 de San Sebastián i que va decidir suspendre la seva exhibició en el festival.

La resposta va ser immediata. Els organitzadors del festival van complir la decisió del jutge però no sense manifestar el seu disgust per aquest i deixar clara la seva posició sobre la llibertat d’expressió. Els espectadors també van reaccionar d’immediat, fent còrrer la veu perquè tothom votés “A serbian film” com millor pel·lícula del certamen. D’aquesta manera, el film en qüestió s’ha emportat el premi especial del públic, sense ser projectada i com a símbol de la llibertat d’expressió. Crec que ha estat la iniciativa més encertada i més justa (tot i que segur que no era la millor pel·lícula del festival) Recordaré que “A serbian film” ha guanyat alguns guardons com un “Fripesci” de la crítica internacional a Sèrbia i que ha estat estrenada en molts altres països sense que s’hagi aixecat una polsaguera semblant a la que s’ha aixecat aquí. Sembla que Franco, 35 anys després de la seva mort, encara està força present a espanya.

Per a més informació consulteu el post de A txiflar, amb un molt bon anàlisi de la situació i de les conseqüències d’aquest acte de censura.