CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

BURIED (Rodrigo Cortés)

Fa temps que “Toy Story 3” i “Origen” encapçalen les llistes de les millors pel·lícules en el que portem d’any i sembla que ningú els pot fer front. Hi estava completament d’acord, però en aquests moments, lluitaria amb dents i urpes perquè “Buried” pugés al número 1. I és que se’ns dubte és la millor pel·lícula que he vist en moltíssim temps i per diferents motius:

1.- La història: un ciutadà nord-americà, transportista destinat a Irak, és segrestat i tancat dins un taüt amb un encenedor i un mòbil. Si aconsegueix 5 milions de dòlars, els segrestadors l’alliberaran. Podria semblar en un principi una trama típica i amb poc suc, però res més allunyat de la realitat. La innovació rau en que la història se’ns presenta,íntegrament, des del punt de vista de Paul Conroy, l’home enterrat; i en 93 minuts que dura la cinta, la càmara no surt ni un segon del taüt.

2.- El guió: un guió d’aquestes característiques no funcionaria de cap manera si no patís una constant evolució durant el film. I és que la pel·lícula es va reinventant a mida que anem aprofundint en la història de Conroy. A través del mòbil sabem, mínimament, què està passant a l’exterior i com avança la trama sense que es faci en cap moment pesada i repetitiva. Un guió minimalista però potent i molt efectiu. El guió el signa Chris Sparling.

3.- La il·luminació: Rodrigo Cortés (el director) partia de la premisa de “menys és més” i volia mostrar tot el que passava al taüt a través dels ulls de Conroy. Per això, la il·luminació aritificial no es veu en tot el metratge. Els únics punts de llum són el mateix encenedor, el mòbil i d’altres estris que van apareixent. Una il·luminació magistral que ens permet posar-nos en la pell de Conroy. Veiem el que Conroy veu…

4.- i sentim el que Conroy sent: El cinema és com un taüt enorme. Sis parets i a les fosques. Això fa que durant tota la pel·lícula, i per la forma en què està filmada, sentim com si nosaltres mateixos estiguèssim dins el taüt. Sentim claustrofòbia. Totes les peripècies que Conroy pateix, els sentiments que hi afloren, els problemes que viu els fem nostres i fa que sortim de la sala amb molta tensió acumulada. Un veritable espectacle sensorial.

5.- Ryan Reynolds: és l’encarregat d’interpretar el paper de Paul Conroy. La pel·lícula en siés Ryan Reynolds, únic protagonista i, per molt poc, única cara que veiem en tot el metratge. Us imagineu com de complicat ha de ser transmetre des del més profund pànic a la més preuada esperança? Alegria, frustració, gratitud, ira, amor, desesperació,… tot un ventall cromàtic de sensacions que Reynolds ens fa sentir sense poder-se moure. Tot un exemple d’interpretació que bé es val una nominació a l’Òscar.

6.- Rodrigo Cortés: el director és l’encarregat d’escollir aquells enquadraments precissos que necessita l’acció. Però, com moure una càmara per dins d’un taüt estret amb una persona a dins? Fins a 7 taüts diferents es van construir per poder narrar l’infern de Conroy. A Cortés no li és suficient un plànol de Reynolds dins la caixa, experimenta amb la càmara i la mou com li dóna la gana. Hi trobem primers plans, plans generals i tot tipus de travellings; fins i tot ens regala un travelling de 360 graus impossible!! Tot un espectacle dirigit de forma magistral.

En conclusió, “Buried” és la millor recomanació que us podria fer d’aquest any en que hi han abundat films molt superficials i comercials; no apta per a persones que pateixin del cor. Espero que la patiu tant com jo la vaig patir.

3 Octubre 2010 Posted by | thriller | , , , | 15 comentaris