Nicholas Barclay és un nen que va desaparèixer al juny del 2004 als Estats Units. Tres anys més tard, a la família li arriba una trucada confirmant-li que han trobat al seu fill, a Espanya. Però al jove que han trobat té un color de cabells i d’ulls diferent al d’en Nicholas, té un estrany accent al parlar i, a més, és 10 anys més gran del que hauria de ser. Tot i així, la família l’acull igualment. Es tracta d’una història real.
Us he de confessar que no veig gaires documentals (siguin de ficció o de no-ficció) i la veritat és que no ho entenc, perquè hi han films d’una qualitat tremenda. ‘El impostor’ és un boníssim exemple i té tots els ingredients: entretingut, captivant, soprenent i amb una història espectacular, plena de girs i amb molts punts de vista d’allò més divergents.
Des d’un bon principi (només cal llegir el títol del documental), no amaga que la identitat del jove trobat no és la del petit Nicholas Barclay. Pot semblar que explicar això des del minut zero pugui treure interés i curiositat a la resta de la pel·lícula; però no és així. Com és que la família l’acull? Ningú va sospitar res? Ningú veia que aquell noi no s’assemblava res a en Nicholas? Però, el millor de tot, és que la història no acaba aquí, i la trama es va complicant i va agafant diferents camins segons qui explica la història. A qui creure? Us puc assegurar que cap al final de la pel·lícula quedareu bocabadats.
El documental compta amb entrevistes dels membres de la família Barclay, amb totes aquelles persones que van investigar el cas i amb el mateix impostor que es va fer passar pel jove desaparegut, qui ens explica de primera mà perquè i com ho va fer. La única pega que li puc trobar és que abusa de les recreacions històriques amb un llenguatge més purament cinematogràfic i no aporta gaire imatges d’arxiu d’un succés que va sortir a tots els noticiaris d’Amèrica. Tot i així, és un documental imprescindible i sensacional.
Un útlim motiu per veure-la? Doncs que el productor de ‘El impostor’ és el mateix que el de l’espectacular documental ‘Man on wire‘, guanyadora de l’Oscar a millor documental.
Conclusió: ‘El impostor’ ens demostra que els documentals poden tenir tanta, o més, qualitat que qualsevol altra pel·lícula.
Sorprenent!!! Mai s’havia vist una pel·lícula de ciència-ficció més propera a la realitat i amb més missatge sociocrític!!!
I és que aquesta pel·lícula, com bé s’anava anunciant des de força temps abans de la seva estrena, és el reflex d’una situació que encara es dóna avui en dia: l’apartheid que han patit, i que encara pateixen, alguns països africans. Però encara podem anar més enllà i trobar similituds amb l’holocaust de Hitler. Només cal substituir els africans o els jueus per extraterrestres i ja tenim el nostre pseudodocumental extraterrestre.
I al mig de tot aquest rebombori de ghetto, camps de concentració i amenaces alienígenes, com no podia ser de cap altra forma, trobem als Estats Units d’Amèrica!!! Perquè els americans s’esforcen tant per ficar el morro on no toca?? Se suposa que la nau extraterrestre s’atura damunt de Johannesburg, a sud-àfrica. Per tant, que han d’anar a fer ells allà?? Aquest és l’únic punt negatiu a la pel·lícula.
El començament, presentat com un documental de televisió és magnífic. Com resumir 28 anys d’història (28 són els anys que la nau porta aturada a la Terra) en poc més de cinc minuts. Amb entrevistes que donen una fasa veracitat a la trama que es donarà a continuació.
Per cert, un punt positiu per al secret que s’ha guardat vers la trama. En començar a veure la pel·lícula només sabia que sabia tothom: un grup d’ET s’aturen al nostre planeta i, incapaços de conviure, l’ésser humà els tanca en un ghetto perquè es matin entre ells. Aquest, si més no, és el punt de partida de la pel·lícula que evoluciona molt favorablement, trobant una trama addictiva i ben buscada, que culmina amb un final fantàstic. Un final romàntic enmig de tanta segregació, violència i discriminació.
És impossible negar que mentre mires la pel·lícula, et ve al cap la imatge de Jeff Goldblum (Jurassic Park) en plena metamorfosi a “La mosca”.
Molt bona pel·lícula per tenir en la vostra col·lecció privada de DVD, quan surti.
Aquest blog neix amb l’intenció d’oferir un conjunt de crítiques sobre les últimes estrenes del cinema, així com de vells èxits i fracasos, sense cap influència exterior. Sovint, les crítiques de cinema, així com els mateixos crítics, estan supeditats a les distribuidores cinematogràfiques i els grans estudis; la qual cosa fa que les opinions estiguin sotmeses als interessos de les mateixes companyies.
Un blog on totes les opinions i crítiques tenen cabuda.
CINE FÒRUM 