CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ROMPE RALPH (Rich Moore)

Ralph és el dolent del videojoc ‘Arregla-ho Fèlix Jr.’ i es dedica a destrossar un edifici que després és arreglat per en Fèlix Jr. Però després de 30 anys fent la mateixa feina, en Ralph vol canviar la seva vida i convertir-se en el bo del joc i obtindre una mica de reconeixement per part dels altres, així que abandona el seu joc en busca d’aquesta oportunitat. El món dels arcades trontollarà degut a la decisió d’en Ralph.

Sembla que la Disney està trobant el camí de l’èxit amb la seva reinvenció, allunyant-se de la fòrmula convencional de prínceps i princesses  i apropant-se més a l’estil de fer de Pixar (cosa que no és d’estranyar en veure que John Lasseter, director de ‘Toy Story’ està entre els crèdits dels productors). Una idea molt original, uns personatges molt ben trobats i una interminable llista d’homenatges als videojocs que ens han vist crèixer (Tekken, Street Fighter, Super Mario, Sonic, PacMan, Metal Gear Solid,…) són els punts forts d’aquesta proposta. Fins i tot té l’oportunitat d’enriure’s d’aquesta fòrmula cap al final del film.

La trama s’estanca en algun moment puntual, però això no desvirtua la innovació i l’enginy dels guionistes que no deixen de sorprendre’ns al llarg de tota la pel·lícula. La moralina de la pel·lícula gira al voltant d’acceptar-se a un mateix, tema no gaire original en pel·lícules d’animació doncs ja ho hem pogut veure en altres ocasions com ‘Toy Story’ (què tindrà la pel·li d’en Woody i en Buzz que es mereixi dues referències en un sól post?), però que sempre funciona. Cal destacar la qualitat de l’animació, que troba la forma d’adaptar els diferents videojocs segons el seu nivell de pixelat, la seva resolució i la seva definició. Cal veure-la més cops per acabar de captar la infinitat de referències als videojocs. Impossible trobar-les totes!!!

Conclusió: Una pel·lícula Disney tirant cap a Pixar.

11 gener 2013 Posted by | animació | , , , , , | 10 comentaris

FRANKENWEENIE (Tim Burton)

Víctor viu feliçment amb el seu gos Sparky fins que aquest mor atropellat per un cotxe. Desesperat i fent ús de tot el seu enginy, Víctor aconsegueix reviure’l utilitzant l’electricitat generada per una tempesta. Però la seva proesa portarà més problemes que beneficis al petit poble on viu. Tim Burton fa la seva pròpia revisió del mite de Frankenstein (amb molí inclós) alhora que porta a la gran pantalla amb l’ús del stop-motion un dels seus primers curtmetratges, això sí, amb una durada més llarga.

Amb ‘Frankenweenie’, Burton ens torna a transportar al seu univers particular d’animació, amb una història divertida i plena de referències a clàssics del gènere (atenció a la ‘Hello’ Kitty) que segur que agradarà a tot la família. Però malgrat això, compta amb alguna pega. La principal, que el seu director va rodar fa anys ‘Pesadilla antes de Navidad’ i cada cop que film una cinta d’animació és impossible no comparar-la; i dubto que algun dia torni a repetir un èxit com aquell. Una altra pega que se li pot trobar és que es nota massa que es tracta d’un curtmetratge vingut a més, amb un argument augmentat. Però això últim permet crear tot un ventall de personatges que són un dels distintius de Burton i ofereixen a la pel·lícula el toc d’humor que necessita.

Cal dir que, encara que no està a l’alçada d’altres pel·lícules d’animació de Burton, ‘Frankenweenie’ és una bona opció per anar al cinema i passar una bona estona. A mi, se’m va fer molt curta.

Us deixo el curt original de l’any 1984.

13 octubre 2012 Posted by | animació | , , , | 8 comentaris

BRAVE (Mark Andrews / Brenda Chapman / Steve Purcell)

La nova proposta de la factoria Pixar ens transporta a un paratge escocès on la màgia i les llegendes tenen un protagonisme especial en la història de Mèrida, una jove princesa que no accepta els costums i tradicions que li pertoquen, sobretot el relacionat amb el seu casament amb algun dels fills primogènits dels clans veïns.

Pixar torna a aconseguir meravellar-nos i emocionar-nos amb una pel·lícula d’animació i això que no considero que ‘Brave’ sigui la millor pel·lícula que han fet fins al moment. Però cal dir que ho té tot: una història emotiva i emocionant, un equilibri perfecte entre pel·lícula infantil i adulta, una animació exquisida i una música (aquest cop amb tocs celtes) fantàstica. El curt epíleg és genial i el tall que ens presenta el títol del film és colpidor (i ha espantat més d’un nen a la sala)

M’ha grinyolat algun moment excessivament slastic, però s’ha de reconèixer que això és el que agrada a la quitxalla, així que benvolgut sigui. A alguns els molestarà, però veure una pel·lícula d’animació amb nens i nenes al voltant és genial, perquè ningú s’emociona ni s’exclama tant com ells. Ells viuen la pel·lícula i potser això fa que la resta d’espectadors encara hi entrem més. Sigui pel motiu que sigui, ‘Brave’ passa a formar part de les pel·lícules d’animació imprescindible (com ho són totes les sorgides de les entranyes de Pixar).

Per cert, un altre motiu per anar al cinema a veure-la és el mític curtmetratge que acompanya la pel·lícula. Aquest cop, Pixar ha tirat per un curt FANTÀSTIC (amb totes les lletres), titulat ‘La Luna’, que ha arrencat una sonora exclamació de tots els que estàvem a la sala. Qui no el sàpiga apreciar és que és cec.

26 agost 2012 Posted by | animació | , , , | 7 comentaris

ICE AGE 4: LA FORMACIÓN DE LOS CONTINENTES (Steve Martino / Mike Thurmeier)

La quarta part d’aquesta delirant saga d’animació comença amb l’Scrat, l’inoblidable esquirol, en la perpètua recerca de l’aglà perfecte. Aquest cop, la seva recerca serà la causant de la separació de Pangea en els diferents continents que avui coneixem. Per la seva banda, en Manny, en Diego i en Sid, acompanyats per la seva àvia, hauran de trobar el camí de tornada a casa en quedar separats de la resta del grup, mentre s’enfronten a un grup de temibles i esbojarrats pirates.

El més sorprenent d’aquest lliurament és que, tot i tractar-se d’una quarta part, no es queda enrere de les seves predecessores. Cal dir, però, que no arriba a l’alçada de la tercera que és, se’ns dubte, la millor de tota la saga; però no s’hi queda gaire lluny. Barreja molt hàbilment humor simple (el típic humor de cops i caigudes) amb un humor més elaborat. La història està ben buscada, però la subtrama de la filla del mamut està una mica (per no dir molt) estereotipada i plena d’expressions típiques i tòpiques.

Vaig trobar a faltar unes dosis més d’Scrat. Surt poc i la història que tenen preparada no és extremadament divertida com en altres ocasions (potser se’ls ha acabat la imaginació), encara que l’escena inicial és sensacional, i el final, original i un pèl surrealista. Llàstima que en Buck (mític personatge de la tercera part) només surti un parell de segons, tot i que el seu punyal apareix en un dels moments claus de la cinta. En resum, és una pel·lícula ideal per a tota la família (encara que no en tinguis), per grans i petits i per passar una molt bona estona.

10 juliol 2012 Posted by | animació, aventures | , | 11 comentaris

EL ILUSIONISTA (Sylvain Chomet)

L’ilusionista és un home que porta molts i molts anys dedicant-se al món de la magia i que ha anat veient com l’expectació per aquest tipus d’espectacles ha anat minvant fins arribar a uns mínims ridículs. Durant una petita actuació en un bar escocès coneix una noieta entusiasmada per la magia i per les il·lusions que el vell mag aconsegueix fer. Des d’aquest moment, l’il·lusionista farà tot el possible perquè aquest entusiasme de la jove no desapareixi mai.

El títol de la pel·lícula no està buscat a l’atzar, ja que juga en tot moment amb els seus significats; ja sigui amb les pròpies il·lusions que realitza el mag, com la il·lusió que sent la jove en veure’l actuar i la il·lusió d’aquest en veure que encara hi ha algú capaç d’emocionar-se amb els seus jocs de mans. Es tracta, doncs, d’una pel·lícula dramàtica amb petits tocs d’humor i no d’una comèdia com es podria pensar en un principi. El curiós és que són vàries les interpretacions que es poden fer en finalitzar la pel·lícula, ja que tot i que el final és força clar, les accions i els motius dels protagonistes poden iniciar un bon debat.

El detall del film és que el guió original pertany al desaparegut Jacques Tati i va ser una de les pel·lícules pendentes de realitzar i protagonitzar del director francés. És per això, que el personatge de l’il·lusionista no és res més que un dibuix en moviment del propi Tati. És magnífica la seqüència en que l’il·lusionista entra a un cinema on estan projectant la pel·lícula ‘Mon oncle’ del mateix Tati. A més, cal destacar la manca de diàleg, convertint-se en una pel·lícula quasi muda on la banda sonora té una importància enorme.

Les il·lustracions i el disseny de la cinta són genials, tant és així, que la pel·lícula de Sylvain Chomet ha rebut nombrosos premis i nominacions en els festivals més importants d’arreu del món. Una petita joia que, tot i alguns petits detalls que la fan trontollar (com el paper de la jove i les seves intencions) no té cap mena de desperdici.

7 juny 2012 Posted by | animació | , , | 8 comentaris

9 (Shane Acker)

El jove Shane Acker es va proposar elaborar un curtmetratge d’animació com a projecte final d’estudis. Aquell curt li valer alguns premis i reconeixements dins el món de l’animació. El curt va arribar a mans d’especialistes i visionaris del cinema animat com, per exemple, Tim Burton, que encantat amb el resultat del curt, va decidir produir un llargmetratge basat en la mateixa història i el mateix personatge.

En tractar-se d’una pel·lícula d’una hora i quart, aproximadament, l’argument és més complexe i els personatges estan molt més treballats, arribant a conèixer la resta de ninots de drap, els quals s’han d’ajuntar i unir forces per lluitar contra les màquines que han arrassat el món. Abans de morir, el seu inventor els dota d’una part de la seva ànima i dels seus sentiments humans; així el valor, l’enginy, l’egoïsme, la violència, la por,… s’ajunten amb un objectiu comú. Sense cap humà viu que els pugui ajudar, aquestes petites criatures han de serveir-se del seu valor i el seu enginy per fer front a un perill molt pitjor que el gos (o tigre, o llop,…) mecànic que els persegueix.

Una història plena d’acció, imaginació i emoció que mostra com l’ànima de les persones pot arribar a canviar el món. Per mí, és una pel·lícula que esta lluitant aferrissadament amb “Up” i “Toy Story3”  com a millor film d’animació. Gaudiu del curt i, si podeu, gaudiu encara més de la pel·lícula.

Abans es podia trobar el curt per internet, però sembla que l’han tret. En el seu lloc fico el tràiler de la pel·li, però continuaré buscant el curt per posar-vos-el.

2 gener 2012 Posted by | animació, aventures, curtmetratge | , , , | 9 comentaris

COM ENSINISTRAR UN DRAC (Dean DeBlois / Chris Sanders)

Els vikings sempre han estat enfrontats als dracs, sempre han defensat el seu poblat contra els atacs d’aquests éssers gegants i sempre han gaudit matant-los en els seus espectacles folklòrics. El cap del poblat està molt orgullós de tots els vikings del poblat… de tots, menys del seu fill: un sacall maldestre i sense força que fa malbé tot allò que toca. Un cop de sort porta al petit viking a conèixer un petit drac fins que el viking, fent ús del seu enginy, aconsegueix ensinistrar el drac perquè faci tot el que li demani. A partir d’aquest moment, començarà una croada contra la seva tribu, incloent-hi el seu pare, perquè canviïn els costums i la mentalitat respecte als dracs.

Dreamworks (productora de la saga d’Shrek’) ens ofereix un espectacle d’animació pura i dura amb una història magnífica i emocionant que reflexa la recerca d’un jove per saber qui és i per retrobar l’amor i l’acceptació perduda del seu pare. Sincerament, puc dir que la pel·lícula em va sorprendre molt positivament ja que en un principi no donava un ral per ella, però després de sentir diferents opinions molt bones i alguna recomanació exaltada em vaig decidir a veure-la i, a dia d’avui, encara no m’he enpenedit. Ara la cinta ja es pot trobar en dvd, així que siteniu un videoclub proper, un FNAC o, senzillament, teniu internet a casa, ja podeu gaudir d’una molt bona estona de dibuixos animats.

12 desembre 2011 Posted by | acció, animació | , | 8 comentaris

EL GATO CON BOTAS (Chris Miller)

Aquí està l’spin off del carismàtic personatge sorgit d”Shrek 2′ que posava, al mateix temps en imatges, al personatge sorgit de la ment de Charles Perrault; amb un argument que barreja l’origen del gat amb botes i el conte de ‘Jack i els pèsols màgics’ i que presenta nous i variats personatges, incloent-hi un ou(!?)

M’ha semblat una pel·lícula que hauria funcionat molt bé si no tingués els antecedents que té. És a dir, crec que a la pel·lícula no li fa cap favor que la gent entri al cinema amb el record de qualsevol de les cintes d’Shrek. Al menys, és el que m’ha passat a mi. Perquè no lliga que el personatge del gat amb botes, en la pel·lícula que aquí se’ns presenta, sigui un forajit bondadós digne del mateix ‘Zorro’ (curiosament interpretat pel mateix actor/doblador – Antonio Banderas) mentre que quan el vam veure per primera vegada a ‘Shrek 2’ es tractès d’un caçarecompenses i un assassí despiatat. Un altre punt a la seva contra és l’humor ‘adult’, característic de les quatre entregues de l’ogre, que aquí perd força i, tot i tenir bones bromes indirectament pujades de to, no arriba a l’alçada de la saga d’Shrek.

A favor he de dir que la localització de l’acció no podria estar més encertada: un poblet centre-americà envoltat de desert i pols. Això es suma a l’elecció de Salma Hayek com a dobladora de la companya d’aventures del gat amb botes. És tracta, doncs, d’una pel·lícula molt entretinguda per veure en família, però que no passarà a la història del cinema d’animació. Una aventura digne d’aquest personatge que es mereixia una mitologia adequada, tot i que queden oberts alguns dubtes que, potser, resoldran en properes entregues. N’estic segur.

Per cert, no puc sinó treure’m el barret davant el petit homenatge que la pel·lícula fa, entre d’altres, a ‘El club de la lucha’ de David Fincher. Us animo a veure la pel·lícula i mirar d’esbrinar el moment en qüestió. Visca ‘El club de la judia’!

29 novembre 2011 Posted by | acció, animació | , , | 8 comentaris

LES AVENTURES DE TINTÍN: EL SECRET DE L’UNICORN (Steven Spielberg)

Ahir sortia del cinema completament meravellat amb l’última pel·lícula d’Spielberg. No sóc seguidor de les aventures de Tintín als còmics, ho reconec, així que no puc criticar la fidelitat al còmic d’Hergé, tot i que he escoltat opinions de tota mena. Hi ha qui diu que barreja arguments de tres volums de la saga amb traça i hi ha qui n’opina justament el contrari. El que està clar, és que Spielberg ha sapigut plasmar la personalitat dels personatges en una pel·lícula amb sobredosis d’acció. Tot i que la pel·lícula porta el nom de “El secret de l’uniconr”, també hi han trames de “El cranc de les pinces d’or” i “El tresor de Rakham el Roig”.

Es tracta d’una pel·lícula d’aventures, repleta d’acció, amb una trama senzilla sense grans malabarismes i que es centra en el que és estrictament necessari. Això aconsegueix que la pel·lícula passi ràpidament sense donar temps d’avorrir-nos. Cap al final la vaig trobar una mica exagerada (l’última escena de lluita està una mica passada de rosca) però en general l’acció és bastant realista. I si parlem de realisme, hem de parlar de l’animació. Mai la captura de moviment havia donat una imatge tant brutalment real (enrieu-vos-es d”Avatar’). Ofereix una imatge tant sofisticada que, en alguns moments de la cinta, oblidem que estem davant d’una pel·lícula d’animació i ens en summergim de ple. Què podíem esperar de la unió entre Spielberg i Peter Jackson?

De les interpretacions no puc dir gaire cosa, perquè el fet de no veure la pel·lícula en versió original fa impossible una valoració de Jamie Bell (‘Billy Elliot’), com a Tintín, o d’Andy Serkys (que ja està acostumat a això del motion-capture havent interpretat al Gollum del ‘Senyor dels anells’, al King Kong de Peter Jackson o al César de ‘El orígen de el planeta de los simios’ – paper pel qual podria optar a un Oscar) com a capità Haddock. Un altre aspecte a destacar és el dinamisme de la càmera i l’ús del pla que fa el director d”E.T.’. L’escena de l’abordatge pirata és magnífica, però encara ho és més el llarg pla seqüència de la persecució amb la moto i el sidecar (potser una mica exagerada, també) Cal mencionar les excel·lents transicions entre escenes i afegir-les a la llarga llista de punts positius que inclou la banda sonora de Williams, l’homenatge al Tintín d’Hergé en la seqüència inicial i l’humor delirant que aporta el capità Haddock amb els seus insults i els bessons Duppond i Duppont en perpètua persecució del carterista que els porta de cap. Tot plegat, un espectacle que no us podeu perdre a la gran pantalla.

14 novembre 2011 Posted by | acció, animació, aventures | , , | 14 comentaris

AIRBENDER, EL ÚLTIMO GUERRERO (M. Night Shyamalan)

Adaptació de la sèrie d’animació “Avatar”. M. Night Shyamalan ens presenta a Aang, l’últim supervivent de la nació dels nòmades l’aire. Ell, com a Avatar, és l’únic que pot comunicar-se amb el món dels esperits i acabar amb la guerra que fa anys va començar la nació del foc. Ajudat per membres de les altres dues nacions (terra i aigua), Aang començarà una batalla èpica que portarà la pau a aquest místic món.

Abans de veure aquest film vaig llegir moltes crítiques negatives en contra de Shyamalan, així que abans de res vull defendre aquest magnífic director. La carrera  exitosa del director indi, tot i que ja portava un parell de films a l’esquena, va començar amb “El sexto sentido”, un film que va impressionar a tothom, amb una tensió màxima i un final soprenent. Aleshores es va dir que era dels millors directors de terror. Com si es volgués fotre d’aquest nomenament, va filmar “El protegido”, un thriller sobrenatural força allunyat del terror, per la qual va ser durament criticat. Potser ell no ho sabia, però amb aquests dos films ja va marcar el seu tarannà com a director, perquè des d’aleshores ha sapigut alternar (amb encert al meu parer) pel·lícules de terror com “El incidente” o “Señales” amb autèntiques faules fantàstiques com “La joven del agua” o la pel·lícula que aquí tractem.

Un film que també va ser negativament criticat (i amb certa part de raó). Però no crec que sigui culpa del director que aquest film, que podria haver estat un molt bon film èpic, es quedi en una pel·lícula feta a mida dels grans estudis per ser explotada com a bluckbuster. El muntatge queda molt  forçat, amb talls secs que donen la sensació que s’han perdut minuts de metratge. Això sí, els efectes especials, l’ús que fa Shyamalan de la càmera lenta i les lluites espectaculars són un gran suport per al film. No sé si els grans estudis decidiran fer una segona part (cosa molt òbvia tenint en compte el final de la pel·lícula) després dels pobres resultats, però la veritat és que estaria molt bé conèixer la continuació d’aquesta història, sense tanta retallada i amb un final digne del propi Shyamalan.

7 novembre 2011 Posted by | acció, animació | , , | 5 comentaris