CACHÉ (Michael Haneke)
Durant les últimes setmanes, la cartellera dels cinemes comercials no ofereixen una programació gaire engrescadora, així que, mentre no arriben estrenes que valgui la pena veure, vaig tirant de pel·lícules en DVD que tinc pendents a la meva llista. Aquest cop li ha tocat a la pel·lícula amb la qual Michael Haneke va guanyar el premi com a millor Director al Festival de cinema de Cannes l’any 2005: ‘Caché’ (Escondido).
En els últims anys, he pogut anar rememorant la filmografia de Haneke i estic d’allò més encantat. ‘Caché’ té tots els ingredients: la violència, l’estudi de la maldat i la insensibilitat humana cap els altres, la destrucció de l’ideal de familia perfecta, els misteris sense resoldre,… tot això ja ho vam poder trobar en pel·lícules com ‘Funny Games‘, ‘La cinta blanca‘ o la més recent, ‘Amor‘.
Aquest cop, a ‘Caché’, Haneke aprofita la història d’en George, pare de família, que rep una misteriosa cinta de video que mostra l’exterior de la seva casa durant més de dues hores. Però aquest només és el primer d’una sèrie de vídeos que aniran mostrant detalls cada cop més personals de la seva vida. La recerca de respostes posa en evidència els problemes de la seva idílica vida en família.
I això últim, la destrucció de la vida familiar, és el que més interessa a Haneke, deixant en mans de l’espectador la resolució del misteri sobre les cintes de vídeo que, per si teniu algun dubte, no desvetllaré aquí per no esgerrar finals.
Conclusió: Un film 100% Haneke.
Cal reconèixer que costa moooolt anar al cinema darrerament amb l’oferta actual, potser el millor es deixar-nos de novetats i gaudir dels clàssics contemporanis i de tota la vida. Una bona proposta.
Millor la qualitat dels clàssics que les horroroses novetats!!!
Inquietant pel·lícula! Em va agradar molt.
La sensació de creixent inquietud que sent el protagonista a l’anar rebent les cintes i arribar a la conclusió que han de ser d’alguna persona que els coneix, s’acaba traslladant als espectadors.
Exacte. Inquietant és la paraula perfecta!!!
“la violència, l’estudi de la maldat i la insensibilitat humana cap els altres, la destrucció de l’ideal de familia perfecta, els misteris sense resoldre,…” un encant, eh, en Haneke aquest. Tanmateix, crec que m’hi arriscaré 😉
En Haneke ha de ser un gran conversador i amb un munt de temes d’allò més interessants.
mmm interessant… inquietant, també???!!! ai, mare, no hi ha manera de treure’s l’ai al cor amb les teves recomanacions!! Però va, un dia que tingui força de voluntat provaré de veure-la, què en penses?
Penso que és ideal per veure-la un diumenge a la tarda. Res d’ensurts i res de por. Ho prometo.
La tinc pendent i no la trobo a internet que no sigui en francés!! M’hi torno a posar
Si és en francés subtitulada moltíssim millor!!!
Tengui, tengui! (encara que de vegades no ho sembli, tinc en compte els teus suggeriments, eh!). Tot i que hi ha moments en què el ritme és exasperantment lent (i tot i que reconec que per buscar el clima és necessària aquesta lentitud) he de reconèixer que m’ha agradat. Aconsegueix que una situació tan estranya resulti absolutament creïble pel que fa a la reacció dels protagonistes i l’endèmica falta de comunicació entre ells.
Bien!!!! Algú em té en compte!!! jajajaja.