STONE (John Curran)

Gerald “Stone” Creeson (Edward Norton) és un pres que està esperant obtenir la condicional. Jack Mabry (Robert deNiro) és l’agent de la condicional que l’està evaluant.  Entre ells dos s’interposa Lucetta Creeson (Milla Jovovich) que utilitzarà totes les seves armes de dona per seduir Mabry per tal d’ajudar la seva parella des de fora de la presó.

M’ha sorprés sobremanera que aquesta pel·lícula hagi estat categoritzada com a film d’acció i thriller. Acció? No hi trobem res d’acció. I quan dic res, és res. No hi ha ni un tret, cap persecució ni tan sols una baralla. Thriller? Potser estem acostumats als thrillers policíacs o thrillers de pressons. Però en aquest film no hi ha cap signe d’aquests. La presó no és més que una excusa, un context per encabir-hi el guió que jo categoritzo com a drama psicològic. La pel·lícula ens mostra, amb una narració molt pausada, els canvis que experimenten els seus protagonistes, a nivell psicològic, vital, laboral i espiritual. Uns personatges, per una altra banda, molt ben dibuixats i amb una forta càrrega psicològica.

John Curran fa un ús excessiu del pla-contrapla (degut a les nombroses converses del film -algunes transcendentals i algunes insignificants-) per mostrar tots els matissos de cadascun dels personatges en un guió que no acaba d’implicar emocionalment l’espectador i amb forats en els moments decissius. Es tracta d’una pel·lícula que es recolza massa en les excel·lents interpretacions d’uns actors i unes actrius que saben exposar tot el seu potencial amb personatges complexos. Bona opció per als amants d’aquelles pel·lícules que fan treballar el cervell i que exploren psicologies alienes. No és una bona opció per mi (jeje).