SUCK (Rob Stefaniuk)

Començaré aquest anàlisi del festival de Sitges amb una pel·lícula que vaig veure fa un temps i que em va alegrar molt que formés part de la secció oficial del certàmen: “Suck”

Ja fa un any de la descoberta de “Zombieland” al festival de Sitges. Va ser la primera pel·lícula de gènere que vaig veure en clau de comèdia i, en conseqüència, m’hi vaig enamorar. En el certamen d’enguany hi ha una pel·lícula que m’ha enamorat igual. Fresca, entretinguda i divertida com “Zombieland” però deixant de banda els zombis i internant-se en el món dels vampirs.

Sí, vampirs, un subgènere que últimament està monopolitzant cintes de terror (si a la saga de “crepúsculo” se li pot dir terror), llibres, còmics, sèries de televisió, i un llarg etcètera. Però la gràcia d’aquest film rau en el toc d’humor que té i que li dóna un aire distés i original. La trama és senzilla: un grup de rock destinat al fracàs veu com la seva carrera musical es revifa gràcies a la presència hipnotitzant de la baixista després de ser mossegada per un vampir.

Un film escrit, dirigit i interpretat pel jove Rob Stefaniuk ple de petits homenatges a grans icones musicals (The Beatles i Bruce Springsteen entre d’altres) i que compte amb la presència d’artistes com Alice Cooper, Iggy Pop, Henry Rollins i Moby, com a cantant d’un grup caracteritzat per llençar-se quilos de carn fresca i sagnant durant els concerts. A més, compte amb la presència de Malcom McDowell, el protagonista de la “Naranja Mecànica“, com el mític Van Helsing (a més, en una escena, i gràcies als miracles del maquillatge, podem veure’l amb el mateix físic de quan va rodar l’inoblidable film d’Stanley Kubrick) A més de la música d’Alice Cooper i d’Iggy Pop, el film compta amb una BSO amb cançons de Lou Reed, els Rolling Stones i David Bowie. Tot un homenatge del cinema al món del rock.