KAUWBOY (Boudewijn Koole)
En Jojo és un nen de 10 anys que viu sol amb el seu pare, i tot i que li explica constantment a la seva mare per telèfon com d’idílica és la seva vida, no pot evitar que el seu pare sigui un home amb greus problemes alcohòlics i amb tendència a ser violent. Però tot té la seva explicació. Mentre en Jojo no la compren, la seva vida millora substancialment quan troba una petita graula ferida i comença a domesticar-la malgrat les amenaces del seu pare.
Poca cosa puc dir sobre aquesta pel·lícula holandesa per no espatllar massa la trama, però tot són coses bones. Es tracta d’una petita joia d’autor, que s’estrenarà amb molt poques còpies, humanista, sensible, amb un missatge clar i contundent i amb uns actors molt joves que són una autèntic cant a la inocència infantil. Això és tot. Espero picar la vostra curiositat i que la veieu quan tingueu ocasió.
Conclusió: Una petita gran faula amb final feliç.
8 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Drama, infància, animals. Perquè no posar-hi també un musical ja posats a fer una peli insufrible pel meu gust?
Do, dorado como el sol, Re,….
Han sabut triar els protagonistes: dins del món de les aus, les graules són les més llestes (amb diferència). Una pregunta d’una que no ho és tant (de llesta): l’han traduida o només està en versió original?
Sembla que es podran veure algunes còpies en castellà. Igualment, la pel·lícula sobreviurà en el format menys comercial i en les sales on respecten la versió original.
Està clar, però, que la versió original sempre és infinitament millor que el doblatge.
Mmmm sounds good! Apuntada
Ja està bé que arribin noves pel·lícules. Noves en el sentit de plantejaments nous, trencant amb els temes tant recurrents que darrerament ja estem cansats de veure. Que els hi vagi molt bé!
És difícil parlar d’aquesta pel·lícula sense espatllar la trama, tens raó. Però sí que es pot dir que té un tall molt subjectivista i el tipus de fotografia i muntatge t’apropa a l’ànima dels personatge de forma honesta i sincera. La combinació d’imatge en moviment i imatge estàtica és ben curiosa, però afegeix silenci a la cinta. Un silenci calidoscòpic que fa que connectis, com espectador, amb la teva pròpia emoció i amb el buit que els dos protagonistes senten al seu cor. Una història que és un cant a la tendresa i l’amor. Preciosa!!
Per cert!!! No és curiós que, actualment, estiguin coincidint a les sales tres històries molt ben explicades de preadolescents (“Tomboy”, “Kauwboy” i “Rebelde”)? Sembla que els cineastes recullen el testimoni de Truffaut i comencen a donar protagonisme i a aguditzar la mirada en relació a la infantesa. Els interessats en els infants i l’educació estem d’enhorabona, la veritat!!!!
És veritat que últimament arriben a les sales històries molt íntimes sobre la infantesa!!! A veure si mica en mica es va convertint en un gènere més habitual en les sales i tenim l’oportunitat de gaudir-les en cinemes que tinguem a prop de casa i no haguem de rebuscar-la entre la cartellera.