SALIDOS DE CUENTAS (Todd Phillips)

Del director de “Resacón en las Vegas”, la millor comèdia dels últims anys , arriba una altra història esbojarrada, meitat ‘road movie’ meitat ‘buddy movie’, amb Robert Downey Jr. i la nova promesa del cinema còmic Zack Galifianakis. Una pel·lícula que explica la història de dos desconeguts que es veuen obligats a recorrer mig estats units perquè un d’ells pugui veure el naixement del seu primer fill. Dues personalitats completament oposades que toparan i s’atrauran al llarg de tots els quilòmetres i peripècies que ens expliquen.

Després de veure-la, només puc dir que ha estat completament decepcionant. Que Todd Phillips hagi dirigit aquest film és tot un reclam i, en principi, un valor segur; però res més allunyat de la realitat. La pel·lícula amb prou feines ha aconseguit arrencar-me una rialla; es pot comptar amb els dits d’una mà els cop que he somrigut. I és que sé és cert que els dos protagonistes viuen estranyes situacions, però són bromes tan gastades que no fan cap efecte. Es podria dir que és un vull-i-no-puc de l’anterior film de Phillips.

El millor del film, sense dubte, són els seus actors. Galifianakis s’està fent un lloc dins de Hollywood, i ben merescut, tot i que hauria de mirar de canviar de registre, perquè aviat se’l catalogarà de freak, idiota i drogadicte. Robert Downey Jr. està molt correcte en un film una mica allunyat del seu registre. Tot i que el millor de la pel·lícula es pot veure quan entra en joc Jamie Foxx, com a secundari de luxe. En definitiva, entretingut film  per veure a caseta sense gastar-se ni un cèntim.

P.D. el tàndem Downey/Foxx ja es va poder veure a l’excel·lent “El solista” i van signar dos de les millors interpretacions que he vist mai: emotiva i intensa. Realment tots dos es mereixerien l’Òscar.

LITTLE MISS SUNSHINE (Jonathan Dayton)

Una altra de les meves pel·lícules preferides. Aquest film aconsegueix emmascarar el drama d’una família que, tot i mantenir-se unida durant tot el viatge, no podria estar més separada pel que fa a gustos, formes de ser, de veure el món, d’enfrontar els problemes. Tot  això queda amagat rera les rialles que provoca i com d’entrenyable poden arribar  asemblar els protagonistes.

La sinopsi és senzilla. Una nena, grassoneta i de grans ulleres, és convocada per participar en un concurs de bellesa lluny de casa. Tot i que la família no passa pel millor moment, tothom decideix fer costat a la nena i s’embarcaran en un llarg viatge, en una furgoneta vella, en el qual els passarà de tot. I cada obstacle en el camí es torna més dur i xocant per ells. Però el viatge continua i l’entusiasme de la petita Olive fa tirar endavant i obliga a superar qualsevol problema… qualsevol.

Presentada en forma de comèdia, aquesta road movie, aprofita per fer una crítica social als canons de bellesa i l’ètica dels propis concursos de bellesa infantils. Perquè una nena com la petita protagonista pot arribar a un concurs d’aquest estil? Com pot ser que una nena tan petita es pugui arribar a preocupar tant per la seva imatge? Quina necessitat hi ha de patir així?

D’altres temes es tracten: el suïcidi, els somnis trencats, els problemes laborals i econòmics, la mort,… Tot un poti-poti de sentiments que viatgen en un antic vehicle i que ens arrenca un gran somriure i, alhora, grans llàgrimes. Una barreja perfecta, amb una música excel·lent. Uns actors i actrius molt ben escollits i amb una gran interpretació. A destacar la petita Abigail Wreslin (vista últimament a “Zombieland”) com una gran descoberta de Hollywood. De veritat, li recomano a tothom, sense pensar-ho dos cops. Després ja em direu què us ha semblat.

Per cert, “Little Miss Sunshine” va guanyar el festival de cinema de Sundance, premi molt merescut com imaginareu. Enguany, la guanyadora ha estat “Sin nombre”. Pròximament la comentaré en aquest blog. Ja la podeu anar veient!!