CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

FROZEN (Adam Green)

El cinema, al llarg de tota la seva història, ens ha anat omplint de fòbies. Fòbia a la foscor, als llocs tancats, a les cases abandonades, als taurons, a les piranyes, a les aranyes i a tot tipus d’animals, als vaixells fantasma, als orfenats, als somnis i al divendres 13, a les màscares de hoquei i a la lluna plena,… i podríem cintinuar així dies i dies. Amb aquesta nova entrega del cine que jo denomino “el de passar-ho malament”, aquells amants de l’esquí i l’snowboard tindran pànic als telecadires!!

Un trio d’amics ben avinguts, interpretats per tres actors semi-desconeguts (Emma Bell -que acaba de rodar la sèrie “Walkind Dead” de Frank Darabont i “Destino final 5”-, Shawn Ashmore -l’home de gel dels X-Men- i Kevin Zegers -“50 hombres muertos“) volen baixar de nit una de les pistes d’una estació d’esquí. Mentre pugen, l’encarregat del telecadira marxa deixant un company al càrrec que no dubta d’apagar-ho. Aturats a una alçada considerable, els amics saben que ningú els vindrà abuscar fins que l’estació no torni a obrir les portes una setmana més tard. Desesperats, intentaran per tots els mitjans aconseguir ajuda, tot lluitant contra el fred, el vent, la congelació i els llops que, com a bons carronyaires, esperen a sota el telecadira per poder prendre un bon àpat.

No  la qualificaria de pel·lícula de terror però sí inquietant, angoixant i culpable d’imposar un nerviosisme que s’extén al llarg de tota la pel·lícula. Un metratge que no es fa gens pesat tot i la manca d’acció i que ens ofereix, en els primers moments, diàlegs que recorden, vagament, els guions de Tarantino. Rodada amb el telecadira com a únic plató, aconsegueix fer que un paisatge tan immens com pot ser una muntanya es torni un ambient claustrofòbic i tens. La interpretació convincent d’aquests joves actors dota la pel·lícula d’una atmósfera aterridorament real i angoixant. Si us agraden les pel·lícules de patir, amb moments de tensió i, perquè no dir-ho, una mica de sang, aquesta és una molt bona opció.

9 Octubre 2010 Posted by | drama | , , , , , , | 7 comentaris

BURIED (Rodrigo Cortés)

Fa temps que “Toy Story 3” i “Origen” encapçalen les llistes de les millors pel·lícules en el que portem d’any i sembla que ningú els pot fer front. Hi estava completament d’acord, però en aquests moments, lluitaria amb dents i urpes perquè “Buried” pugés al número 1. I és que se’ns dubte és la millor pel·lícula que he vist en moltíssim temps i per diferents motius:

1.- La història: un ciutadà nord-americà, transportista destinat a Irak, és segrestat i tancat dins un taüt amb un encenedor i un mòbil. Si aconsegueix 5 milions de dòlars, els segrestadors l’alliberaran. Podria semblar en un principi una trama típica i amb poc suc, però res més allunyat de la realitat. La innovació rau en que la història se’ns presenta,íntegrament, des del punt de vista de Paul Conroy, l’home enterrat; i en 93 minuts que dura la cinta, la càmara no surt ni un segon del taüt.

2.- El guió: un guió d’aquestes característiques no funcionaria de cap manera si no patís una constant evolució durant el film. I és que la pel·lícula es va reinventant a mida que anem aprofundint en la història de Conroy. A través del mòbil sabem, mínimament, què està passant a l’exterior i com avança la trama sense que es faci en cap moment pesada i repetitiva. Un guió minimalista però potent i molt efectiu. El guió el signa Chris Sparling.

3.- La il·luminació: Rodrigo Cortés (el director) partia de la premisa de “menys és més” i volia mostrar tot el que passava al taüt a través dels ulls de Conroy. Per això, la il·luminació aritificial no es veu en tot el metratge. Els únics punts de llum són el mateix encenedor, el mòbil i d’altres estris que van apareixent. Una il·luminació magistral que ens permet posar-nos en la pell de Conroy. Veiem el que Conroy veu…

4.- i sentim el que Conroy sent: El cinema és com un taüt enorme. Sis parets i a les fosques. Això fa que durant tota la pel·lícula, i per la forma en què està filmada, sentim com si nosaltres mateixos estiguèssim dins el taüt. Sentim claustrofòbia. Totes les peripècies que Conroy pateix, els sentiments que hi afloren, els problemes que viu els fem nostres i fa que sortim de la sala amb molta tensió acumulada. Un veritable espectacle sensorial.

5.- Ryan Reynolds: és l’encarregat d’interpretar el paper de Paul Conroy. La pel·lícula en siés Ryan Reynolds, únic protagonista i, per molt poc, única cara que veiem en tot el metratge. Us imagineu com de complicat ha de ser transmetre des del més profund pànic a la més preuada esperança? Alegria, frustració, gratitud, ira, amor, desesperació,… tot un ventall cromàtic de sensacions que Reynolds ens fa sentir sense poder-se moure. Tot un exemple d’interpretació que bé es val una nominació a l’Òscar.

6.- Rodrigo Cortés: el director és l’encarregat d’escollir aquells enquadraments precissos que necessita l’acció. Però, com moure una càmara per dins d’un taüt estret amb una persona a dins? Fins a 7 taüts diferents es van construir per poder narrar l’infern de Conroy. A Cortés no li és suficient un plànol de Reynolds dins la caixa, experimenta amb la càmara i la mou com li dóna la gana. Hi trobem primers plans, plans generals i tot tipus de travellings; fins i tot ens regala un travelling de 360 graus impossible!! Tot un espectacle dirigit de forma magistral.

En conclusió, “Buried” és la millor recomanació que us podria fer d’aquest any en que hi han abundat films molt superficials i comercials; no apta per a persones que pateixin del cor. Espero que la patiu tant com jo la vaig patir.

3 Octubre 2010 Posted by | thriller | , , , | 15 comentaris