RABIA (Sebastian Cordero)

José María és un immigrant sud-americà que treballa en la construcció. Rosa, també immigrant, és treballadora domèstica en una gran mansió d’una família benestant. Un dia, dut per una ràbia incontrolada, José María mata el seu cap. La por a ser descobert el porta a amagar-se en la casa on treballa Rosa, amb qui fa poques setmanes va començar a sortir, sense dir-ho a ningú. D’això tracta el tercer film del director equatorià Sebastian Cordero, que ens apropa a temes tant dispars com les relacions amoroses impossibles i les divisions socials que vivim avui en dia.

Un film rodat magistralment i que compta amb tot un conjunt d’històries secundàries que queden englobades dins la mateixa casa. La reclusió voluntària de José María, les relacions entre els membres de la família benestant, l’alcoholisme i alguns dels seus efectes, els amors idílics,… Tot recolzat per la interpretació dels principals actors, Gustavo Sánchez Parra (com a José María) i, sobretot, de Martina García (com a Rosa). Compta també amb uns secundaris de luxe: Concha Velasco, Xabier Elorriaga, Àlex Brendemühl i Icíar Bollaín.

A l’hora de rodar una pel·lícula, la millor forma seria rodar-la en ordre cronològic; però a l’hora de planificar el rodatge s’acostuma a tenir en compte motius més econòmics, la qual cosa comporta rodar-la de la forma més rendible. En aquest cas, però, el motiu de no haver-la rodat en ordre respon a un motiu físic. Gustavo Sánchez Parra, al llarg de tota la pel·lícula, s’arriba a aprimar més de 13 quilos; com és més fàcil engreixar-se que aprimar-se, es va decidir rodar la pel·lícula començant pel final (amb el protagonista literalment xuclat) i anar filmant a mide que aquest anava engreixant.

En resum, un co-producció espanyola i colombiana recolzada en un molt bon guió i filmada amb tots els alicients per aconseguir una atmòsfera on s’hi respira amor, tragèdia i, sobretot, ràbia.