CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

FOUR ROOMS (Varis directors)

Dirigida per Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez i Quentin Tarantino, Four rooms ens explica les peripècies que viu el recepcionista d’un petit hotel en la seva primera nit de treball. Al llarg de quatre històries, cada una més esbojarrada i surrealista que l’anterior, el jove recepcionista (interpretat per un magnífic Tim Roth) anirà perdent els nervis i la paciència alhora que queda meravellat i sorprès per la fauna que es pot trobar rere la porta de cadascuna de les habitacions de l’hotel.

I és que el pobre noi, envoltat per bruixes desesperades, marits gelosos, nens malcriats i rics ludòpates, es veu immers en un seguit de situacions que toquen l’absurd. Sens dubte, per mi, les millors històries són les dirigides pel Robert Rodríguez i el Quentin Tarantino. Immillorables i amb el seu segell inconfusible. Les altres dues històries, tot i que bones i recomanables, queden a l’ombra de les parts dirigides per aquests dos grans directors.

Cadascun, com no podia ser de cap altra manera, recorreix als seus actors estrella. Per començar Tim Roth, que va treballar amb Tarantino a “Reservoir Dogs” i “Pulp Fiction”. De la mà de Robert Rodríguez apareix un Antonio Banderas, repentinat i amb cinc quilos de gomina al cabell, i una Salma Hayek lluents. Tarantino torna a comptar, com ja va fer amb “Pulp Fiction”, també, amb un Bruce Willis totalment istriònic; i, com tampoc podria ser de cap altra manera, amb ell mateix.

De les altres històries, destacar el petit paper de Madonna a la primera part titolada “L’ingredient perdut” i on unes bruixes busquen l’esperma d’un noi jove (endevineu de qui podria ser?)

Així que, ja la podeu anar a mirar qui no ho hagi fet; i qui ho hagi fet, que ho torni a fer. Una pel·lícula absurda i divertidíssima per passar una molt bona estona.

27 Novembre 2009 - Posted by | humor, Tarantino | , ,

5 comentaris »

  1. Sí és de Tarantino segur que no em defrauda, pareix que dic sempre el mateix, però esta també pareix tindre bona pinta! 🙂

    Comentari per Toni | 27 Novembre 2009 | Respon

  2. L’únic paper bó de Madonna al cinema?

    Comentari per Arqueòleg Glamurós | 27 Novembre 2009 | Respon

  3. No dubto que en aquesta pel·lícula hi hagi qualitat cinèfila… però per algú que no hi entèn com jo és una peli totalment prescindible (per no dir quelcom més despectiu).

    Les dues primeres històries es poden suprimir directament, de nouranta minuts en valen vint, la resta són avorrits, asquerosos, de sexe guarro i gratuit, de paraulotes innecessàries, …

    i el paper de la madonna només està bé perquè té un cos espectacular i li han posat un vestit que li vagi bé i perquè és ella, com actriu en aquest cas, ho fa com qualsevol altre, podriem dir doncs, que el que val és el vestit, que és d’un teixit molt elàstic i sense ell el seu paper haguès passat desapercebut.

    Aquesta pel·lícula no fa ni riure (excepte alguns moments puntuals) ni plorar ni entretenir més aviat el sentiment que he sentit més és repugnància (no a la peli, sinó als diàlegs i les imatges). Ho sento, dec ser més clàssica, aquestes plis em fereixen massa els sentiments…

    Comentari per Laura | 29 Novembre 2009 | Respon

    • això sí que és una crítica negativa en tota regla!!!! llàstima que no comparteixi res del que dius!! Llibertat d’expressió per damunt de tot, oi?

      Comentari per Crític de cine | 30 Novembre 2009 | Respon

  4. si, és d’agrair

    Comentari per Laura | 30 Novembre 2009 | Respon


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: