CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

1408 (Mikael Hafström)

Sóc un fanàtic d’Stephen King i sempre que acabo de llegir un relat o una novel·la seva, m’agrada veure’n la pel·lícula per comparar. Sempre la pel·lícula després del llibre, per suposat. Moltes vegades és una catàstrofe de pel·lícula i algunes vegades soreprenen, tot i canviar fets o, fins i tot, finals. 1408 és un gran exemple de pel·lícula sorpenent i magnífica sobretot pel fet d’allargar i donar més dades sobre el curt relat sobre el qual està inspirat.

I és que en el relat no s’explica res del que passa dins l’habitació posseïda del pis 13 (o més ben dit, 14 pels supersticiosos) de l’Hotel Dolphin. Només tenim detalls poc definits i inconnexos que ens creen un estat d’angoixa procuïda, només, per la nostra imaginació. La pel·lícula és diferent, perquè tota aquesta angoixa és expressada i mostrada sense aturar-se cinc minuts. Els films de terror s’estructuren en moment s de tensió i destensió. Moments per posar el nervis de punta i d’altres per respirar amb tranquil·litat. I aquí difereix aquesta pel·lícula de les altres. Els primers 20 minuts, aproximadament, ens els regalen per a que agafem grans bocanades d’aire, ja que durant la resta de la pel·lícula no podrem tornar a respirar. La successió de fenòmens paranormals i terrorífics són constants; i fan que el protagonista (un grandíssim i convincent John Cusack) s’hagi de decidir en cada moment entre allò que és real i allò que és producte d’un poder superior i, potser, mortal. El paper de Samuel L. Jackson, més diluït en la història, no deixa de deixar-nos moments intrigants.

Així que seguiu, si voleu, aquesta recomanació. Busqueu en alguna llibreria, o pregunteu a algun amic, pel llibre “Todo es eventual”, d’Stephen King. Busqueu el relat de 1408 i el llegiu (a les fosques i amb una tormenta de fons, millor). Després, llogueu aquest magnífic film i gaudiu d’una bona estona d’espants i angoixant tensió. No us empenedireu… o potser sí.

 

30 Novembre 2009 Posted by | terror | , , | 8 comentaris

FOUR ROOMS (Varis directors)

Dirigida per Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez i Quentin Tarantino, Four rooms ens explica les peripècies que viu el recepcionista d’un petit hotel en la seva primera nit de treball. Al llarg de quatre històries, cada una més esbojarrada i surrealista que l’anterior, el jove recepcionista (interpretat per un magnífic Tim Roth) anirà perdent els nervis i la paciència alhora que queda meravellat i sorprès per la fauna que es pot trobar rere la porta de cadascuna de les habitacions de l’hotel.

I és que el pobre noi, envoltat per bruixes desesperades, marits gelosos, nens malcriats i rics ludòpates, es veu immers en un seguit de situacions que toquen l’absurd. Sens dubte, per mi, les millors històries són les dirigides pel Robert Rodríguez i el Quentin Tarantino. Immillorables i amb el seu segell inconfusible. Les altres dues històries, tot i que bones i recomanables, queden a l’ombra de les parts dirigides per aquests dos grans directors.

Cadascun, com no podia ser de cap altra manera, recorreix als seus actors estrella. Per començar Tim Roth, que va treballar amb Tarantino a “Reservoir Dogs” i “Pulp Fiction”. De la mà de Robert Rodríguez apareix un Antonio Banderas, repentinat i amb cinc quilos de gomina al cabell, i una Salma Hayek lluents. Tarantino torna a comptar, com ja va fer amb “Pulp Fiction”, també, amb un Bruce Willis totalment istriònic; i, com tampoc podria ser de cap altra manera, amb ell mateix.

De les altres històries, destacar el petit paper de Madonna a la primera part titolada “L’ingredient perdut” i on unes bruixes busquen l’esperma d’un noi jove (endevineu de qui podria ser?)

Així que, ja la podeu anar a mirar qui no ho hagi fet; i qui ho hagi fet, que ho torni a fer. Una pel·lícula absurda i divertidíssima per passar una molt bona estona.

27 Novembre 2009 Posted by | humor, Tarantino | , , | 5 comentaris