JULIE & JULIA (Nora Ephron)

El cinema ens ha deixat moltes pel·lícules dedicades a la cuina. “Dieta Mediterrania”, “Fuera de carta” (totes dues españoles); i ara des d’Amèrica ens arriba aquest film de cuina francesa a la americana. La pel·lícula ens mostra les vides paral·leles de dues dones en dos moments històrics diferents. Per una banda Julia Child, una dona inusualment alta que troba en la cuina francesa la seva felicitat. Des d’aquest moment, lluitarà per aconseguir escriure un llibre de cuina francesa per a les dones americanes (sí, només per a les dones. Hem de pensar que ens situem al 1974, quan només cuinaven les dones) Amb el pas del temps es convertirà en un ídol i el seu llibre serà llegit arreu del món; serà la presentadora d’un programa de televisió digne d’Arguiñano i de l’Isma Prados; i es convertirà en l’exemple a seguir de Julie Powell, qui es proposa cuinar totes les receptes del seu llibre i anar-les comentant en un blog. Això últim passa al 2004, quan la Julia Child ja tenia 90 anys. La pel·lícula està basada en la història real d’aquestes dues dones, no ho oblidem.

El paral·lelisme entre les vides de les protagonistes està molt ben mostrat. Totes dues amb parella estable, amb els seus alts i baixos; amb les seves il·lusions i les seves ganes d’escriure (ja sigui un llibre o un blog); i la seva passió per la cuina.

La pel·lícula es pot considerar llarga. No tant com “El senyor dels anells”, però llarga igualment. Són una mica més de dues hores de metratge, però he de reconeixer que no se m’han fet pesades. I fins i tot per algú com jo, que sóc molt primmirat a l’hora de menjar, aquesta pel·lícula fa entrar la gana d’una manera horrible. Una recomanació, mirau-la amb una bossa de crispetes, de patates xips i de pollastre a l’ast, posats a fer.

En definitiva, una història molt maca i entranyable, amb una Meryl Streep genial i optimista (gairebé no perd el somriure en tota la pel·lícula) i una demostració de com, encara que les noves tecnologies avancin a un ritme tant trepidant com el d’avui en dia, les il·lusions i les metes de cadascun poden ser les matexies en el present, en el passat i, de ben segur, en el futur.

Bon Appétit!!