CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL IMPOSTOR (Bart Layton)

Nicholas Barclay és un nen que va desaparèixer al juny del 2004 als Estats Units. Tres anys més tard, a la família li arriba una trucada confirmant-li que han trobat al seu fill, a Espanya. Però al jove que han trobat té un color de cabells i d’ulls diferent al d’en Nicholas, té un estrany accent al parlar i, a més, és 10 anys més gran del que hauria de ser. Tot i així, la família l’acull igualment. Es tracta d’una història real.

Us he de confessar que no veig gaires documentals (siguin de ficció o de no-ficció) i la veritat és que no ho entenc, perquè hi han films d’una qualitat tremenda. ‘El impostor’ és un boníssim exemple i té tots els ingredients: entretingut, captivant, soprenent i amb una història espectacular, plena de girs i amb molts punts de vista d’allò més divergents.

Des d’un bon principi (només cal llegir el títol del documental), no amaga que la identitat del jove trobat no és la del petit Nicholas Barclay. Pot semblar que explicar això des del minut zero pugui treure interés i curiositat a la resta de la pel·lícula; però no és així. Com és que la família l’acull? Ningú va sospitar res? Ningú veia que aquell noi no s’assemblava res a en Nicholas? Però, el millor de tot, és que la història no acaba aquí, i la trama es va complicant i va agafant diferents camins segons qui explica la història. A qui creure? Us puc assegurar que cap al final de la pel·lícula quedareu bocabadats.

El documental compta amb entrevistes dels membres de la família Barclay, amb totes aquelles persones que van investigar el cas i amb el mateix impostor que es va fer passar pel jove desaparegut, qui ens explica de primera mà perquè i com ho va fer. La única pega que li puc trobar és que abusa de les recreacions històriques amb un llenguatge més purament cinematogràfic i no aporta gaire imatges d’arxiu d’un succés que va sortir a tots els noticiaris d’Amèrica. Tot i així, és un documental imprescindible i sensacional.

Un útlim motiu per veure-la? Doncs que el productor de ‘El impostor’ és el mateix que el de l’espectacular documental ‘Man on wire‘, guanyadora de l’Oscar a millor documental.

Conclusió: ‘El impostor’ ens demostra que els documentals poden tenir tanta, o més, qualitat que qualsevol altra pel·lícula.

25 Mai 2013 Posted by | documental | , , | 8 comentaris

CIRQUE DU SOLEIL: MUNDOS LEJANOS (Andrew Adamson)

Una noia corrent arriba a un petit circ ambulant, on descobreix un acròbata de qui s’enamora al moment. Però aquest acròbata cau del trapezi i va a parar a un món ple de fantasies. La noia l’haurà de seguir a través d’una multitud de números acrobàtics i soprenents.

Més que una pel·lícula de fantasíes, ‘Cirque du soleil: Mundos lejanos’ és un mostrari d’alguns dels espectacles que la companyia de circ canadenca té establerts en alguns dels casinos de Las Vegas. Així que podem dir que ens trobem davant d’un vídeo promocional del Cirque du Soleil d’hora i mitja que no amaga la seva intenció en cap moment, tot mostrant-nos els teatres on es duen a terme les proeses que es poden veure a la pantalla..

Encara que estigui rodada en 3D de les mans de James Camerons (director de ‘Titanic’ i ‘Avatar’), com a pel·lícula no val res. Per gaudir-ho, no hi ha res com anar a veure un espectacle en directe. Això sí, el preu de l’entrada de cinema és substancialment més econòmica que la del circ.

Conclusió: Reserveu els diners de l’entrada de cinema per pagar una petita part de l’entrada de circ.

5 Mai 2013 Posted by | documental | , , | 7 comentaris

SEARCHING FOR SUGAR MAN (Malik Bendjelloul)

Sixto Rodríguez va ser un cantautor que va publicar dos discos a principis dels anys 70 i, tot i les bones crítiques que obtenia dels experts en música, que el comparaven amb Bob Dylan, no va vendre pràcticament cap còpia als Estats Units on hi vivia. Però una còpia va arribar a Sud-Àfrica, en el temps de l’apartheid i el missatge de Rodríguez es va començar a escampar com la pòlvora, convertint-se en tot un fenòmen i una llegenda de qui no en tenien més informació que la seva imatge a les portades dels vinils i els cassettes.

Amb aquest plantejament comença ‘Searching for Sugar Man’ (el títol prové d’una de les cançons més famoses de Rodríguez), el documental que ha guanyat l’Oscar d’enguany en aquesta categoria i que tantes bones crítiques està recollint allà on para. No es pot explicar molta cosa més ja que el risc d’espatllar spoilers és bastant elevat. El que sí que es pot comentar és que emociona i que no deixa indiferent, sobretot la seva primera meitat.

La llàstima és que ha passat per les nostres cartelleres molt dissimuladament i és bastant difícil trobar-la. Però si us interessen els documentals ben plantejats i emotius, si sentiu predilecció per les pel·lícules musicals i/o si us agraden les pel·lícules sobre investigadors privats i casos estranys, feu l’esforç de buscar-la, perquè gaudireu d’un espectacle musical, senzill i impactant. Tot un misteri del món de la música.

Conclusió: De vegades la realitat pot superar a la ficció.

7 Març 2013 Posted by | biopic, documental | , , | 13 comentaris

ENTRE MAESTROS (Pablo Usón)

‘Entre maestros’ és una pel·lícula pseudo-documental, mig experiment mig reality show, sobre un mètode d’educació inspirat en el llibre ‘Veintitrés maestros, de corazón. Un salto cuántico en la enseñanza.’, de Carlos González que tracta de descobrir sobre com seria una escola i una aula d’alumnes de secundària si no existís una llei que marca quins són els continguts que han d’aprendre els alumnes al llarg de la seva escolaritat. Per posar-lo a la pràctica, Pablo Usón va contactar amb el seu escriptor i el va posar al capdavant d’una aula amb joves d’entre 16 i 19 anys, desmotivats per l’aprenentatge i l’educació, durant 12 dies, per provar el seu mètode d'”educar empoderant”.

Es tracta d’un documental molt interessant, des del punt de vista pedagògic i sociològic, que enfoca l’educació des de la seva vessant més emocional a través de la idea de ‘coneix-te a tu mateix per conèixer als altres’. El principal problema és que la proposta experimental a vegades es perd en el seu plantejament i crea confusió en l’espectador, ja que hi han moments que sembla un grup de reforç de matemàtiques i recursos importants com els enigmes diaris que proposa l’adult als joves (no el mestre als alumnes) es deixen molt enlaire. Tot i així, el director ha optat per fer una distribució molt austera de la pel·lícula, únicament projectant-se en els cinemes Girona de Barcelona i a través de portals com Filmin, però comprometent-se a posar a l’abast de tothom totes les hores de gravació de l’experiment.

El millor de tot és la humiltat que engloba tota la cinta. Des de la senzillesa de la posada en escena i la qualitat del so a l’actitud del propi Carlos González que, tot i explicar que es tracta d’un projecte que s’hauria de donar a les aules al llarg de tots els cursos, no té cap problema en admetre que no va aconseguir tots els objectius establerts i que, en algun moment de la cinta, no ha pogut ajudar als joves que ho necessitaven.

Conclusió: Amb un plantejament més concret seria una pel·lícula imprscindible per a qualsevol persona amb interés per la pedagogia que es fa en aquest país.

23 febrer 2013 Posted by | documental, educació | , , | 9 comentaris

PEPE & RUBIANES (Manuel Huerga)

Avui dedico un post a un dels millors humoristes (sinó el millor) que hem tingut el plaer de veure i viure. El nostre Ricky Gervais galaico-català. Per commemorar el tercer aniversari de la seva mort, Manuel Huerga s’ha ajuntat amb les ‘vídues de Pepe Rubianes’ (entre les quals es troben Joan Lluís Bozzo, Toni Coll, Carles Flavià, Juan Manuel Serrat, el pare Manel, dues de les seves ex-dones i el seu mànager) per parlar de l’actor i compartir bons i mals moments al llarg d’un dels sopars que fan regularment per recordar la seva persona. El documental ens ensenya alguns del seus millors gags, gravacions casolanes fetes per ell mateix, un munt d’anècdotes, fins ara desconegudes, i alguns trosos de les seves entrevistes més destacades com la d’Albert Om a ‘El Club’ o la que va suposar el rècord Guinnes a l’entrevista més llarga amb en ‘Toni Soler’.

Poques coses més es poden dir sobre aquest gran humorista i sobre aquest documental més enllà que es tracta d’una obra ideal per recordar-lo i per continuar-ho gaudint. Us deixo amb alguns dels seus moments més memorables.

2 Març 2012 Posted by | documental | , , , | 11 comentaris

BULUBUS (Christian Davila / Cesar Iglesias / Max Luchino)

Bulubús és un documental, però també és molt més. És un experiment, un manifest a la llibertat, que va portar al mestre titellaire Pepe Otal a reclutar un bon grapat de titellaires de tot arreu (entre els quals s’inclou el meu amic Litus Codina) i pujar-los en un tren cap a Bilbao. Un cop allà, el grup es dispersaria pels carrers de la ciutat entretenint a tothom, grans i petits, amb mil i un espectacles diferents amb les titelles com a element principal i defendrien l’ideal de la llibertat i la bohèmia.

A algú li pot venir al cap el fals-documental de Achero Mañas “Noviembre” i es podria dir que es tracta del mateix però fet realitat, evitant el dramatisme i mostrant tot el “bonrotllisme” que hi ha al voltant d’aquesta experiència. És un documental humil però ben resolt, fet des de l’amor i l’amistat cap al món dels titelles i, sobretot, cap a una persona, el Pepe Otal que, malauradament, no va poder veure acabat el documental. A Barcelona existeix la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal, on tots els seus amics encara s’hi reuneixen per construir mil titelles, fer espectacles i retre-li homenatge un cop a l’any.

S’ha de dir que aquest és un documental difícil de trobar i que ha arribat a les meves mans gràcies al Litus. Un petit tresor, un cant a la llibertat i a poder viure fent allò que més t’agradi. No té cap pèrdua. Rascallú cuando mueras qué harás tú…

 

18 Novembre 2010 Posted by | documental | , , , | 7 comentaris

MAN ON WIRE (James Marsh)

El 7 d’agost de 1974, el funambulista francés Philippe Petit va aconseguir penjar una corda fluixa entre els terrats de les dues torres bessones. Durant una bona estona s’hi va passejar per aquesta abans de ser arrestat per la policia. De seguida es va dir que aquell havia estat el delicte artístic del segle. Amb aquest excel·lent documental, guanyador de l’Oscar al millor documental, el BAFTA a la millor pel·lícula britànica i el premi del jurat i del públic a Sundance, entre d’altres, James Marsh ens mostra no només com es va dur a terme la proesa, sinó també la vida de Petit i la lluita per perseguir els seus somnis.

Barrejant imatges reals, filmades amb una càmera domèstica, de la joventud de Petit amb recreacions d’aquell 7 d’agost, el documental ens fica dins la pell de Philippe. A través de l’ull de la càmera podem veure la seva passió pel món del funambulisme, des dels seus primers passos sobre la corda fins a la proesa de caminar entre les torres de la Catedral de Notra Dame de París, les seves amistats i com van planificar el somni de Petit de caminar pel sostre del món. Un pla que havia de sortir a la perfecció i que, tot i petits entrebancs, va tirar endavant, permetent a Petit complir el seu somni.

Es tracta d’un documental amb una estructura perfecte, que no deixa passar per alt cap detall i que ens permet conèixer els protagonistes d’aquells fets a través d’entrevistes 35 anys després. Un viatge molt personal i emotiu que culminen amb les escenes reals (tot i que no ho semblin) d’un home penjat a més de 400 metres de terra, lluitant contra l’alçada i el vent per complir un somni. Unes imatges que posen el péls de punta d’emoció i que culminen un documental rodó. A més, pels que sigueu d’Hospitalet, sapigueu que va ser l’última pel·lícula projectada als Cines La Rambla abans de tancar les seves portes dins l’espai Versió Original. Hi ha millor forma de recordar els (cada cop més desapareguts) cinemes de barri?

P.D. Fixeu-vos com canvia una pel·lícula segons el tràiler que veieu. Jo prefereixo mil cops més el primer, però no m’he pogut estar de ficar-vos aquest. Sembla que anuncii una pel·lícula d’acció!!! No us enganyeu, el de dalt li fa moltíssima més justicia al documental. Aquest és horrorós.

11 Novembre 2010 Posted by | documental | , , , | 6 comentaris