CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

FUNNY GAMES (Michael Haneke)

Un matrimoni benestant i el seu fill es disposen a passar uns dies de tranquil·litat en una casa apartada de la ciutat. Quan acaben d’arribar, reben la visita de dos joves psicòpates educats que els proposaran una aposta: ells apostaran que l’endemà al matí, tots tres hauran mort; i s’hi esforçaran pder guanyar l’aposta.

Michael Haneke, director de ‘La cinta blanca‘, sorprén amb una pel·lícula brutal i sorprenent sobre un segrest i continúa amb la seva dèria personal d’explorar la perversitat humana i la capacitat de les persones per ser dolentes i malvades. I per aconseguir-ho es serveix d’un guió senzill però impactant, d’interpretacions molt sòlides i desgarradores (espectaculars Tim Roth, Naomi Watts i, sobretot, els dos segrestadors), de girs de guió sorprenents, d’un humor negre un pél refinat i d’un feedback quasi constant amb l’espectador.

Si busqueu una pel·lícula per passar-ho malament una estona (o no, jo m’ho vaig passar d’allò més bé) aquesta és ideal. A més, si voleu completar l’experiència, sempre podeu recórrer a ‘Secuestrados‘ de Miguel Ángel Vivas, on podreu experimentar un altre tipus de segrest violent a famílies adinerades. Juguem?

16 Juny 2012 Posted by | terror | , , , | 16 comentaris

FOUR ROOMS (Varis directors)

Dirigida per Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodríguez i Quentin Tarantino, Four rooms ens explica les peripècies que viu el recepcionista d’un petit hotel en la seva primera nit de treball. Al llarg de quatre històries, cada una més esbojarrada i surrealista que l’anterior, el jove recepcionista (interpretat per un magnífic Tim Roth) anirà perdent els nervis i la paciència alhora que queda meravellat i sorprès per la fauna que es pot trobar rere la porta de cadascuna de les habitacions de l’hotel.

I és que el pobre noi, envoltat per bruixes desesperades, marits gelosos, nens malcriats i rics ludòpates, es veu immers en un seguit de situacions que toquen l’absurd. Sens dubte, per mi, les millors històries són les dirigides pel Robert Rodríguez i el Quentin Tarantino. Immillorables i amb el seu segell inconfusible. Les altres dues històries, tot i que bones i recomanables, queden a l’ombra de les parts dirigides per aquests dos grans directors.

Cadascun, com no podia ser de cap altra manera, recorreix als seus actors estrella. Per començar Tim Roth, que va treballar amb Tarantino a “Reservoir Dogs” i “Pulp Fiction”. De la mà de Robert Rodríguez apareix un Antonio Banderas, repentinat i amb cinc quilos de gomina al cabell, i una Salma Hayek lluents. Tarantino torna a comptar, com ja va fer amb “Pulp Fiction”, també, amb un Bruce Willis totalment istriònic; i, com tampoc podria ser de cap altra manera, amb ell mateix.

De les altres històries, destacar el petit paper de Madonna a la primera part titolada “L’ingredient perdut” i on unes bruixes busquen l’esperma d’un noi jove (endevineu de qui podria ser?)

Així que, ja la podeu anar a mirar qui no ho hagi fet; i qui ho hagi fet, que ho torni a fer. Una pel·lícula absurda i divertidíssima per passar una molt bona estona.

27 Novembre 2009 Posted by | humor, Tarantino | , , | 5 comentaris