UNCLE BONMEE RECUERDA SUS VIDAS PASADA (Apichatpong Weerasethakul)
L’oncle Bonmee és un home gran, visiblement malalt, que ha decidit passar els seu últims dies de vida amb els seus éssers estimats. Durant aquest temps se li apareixeran un seguit de fantasmes i esperits que li recordaran el què ha estat la seva vida.
Vaig comprar-me aquesta pel•lícula amb l’estela de premis i crítiques que l’avalaven: Premi de la Crítica al festival de Sitges 2010, Palma d’or a Cannes i la consideració com a millor pel•lícula de l’any per la prestigiosa revista Cahiers Du Cinema. Doncs, senyores i senyors, l’última pel•lícula de tant innombrable director és una absoluta pèrdua de temps, avorrida, paranoïca, lenta i llarga. Només recomano veure-la en grup i després d’haver pres substàncies pernicioses per a la salut: serà l’única vegada que el vostre cervell ho agrairà.
6 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Veig una gran divergència d’opinions entre tots els crítics gafapastes.
Si puc, ningú que conegui veurà aquesta peli.
Però amb substàncies pernicioses creus que es farà menys lenta i llarga?
Home, ho tinc fàcil perquè com que no prenc mai res, només que begui un ditet de moscatell ja em poso molt “tonta”, però en tot cas, passo de veure la pel·lícula… pel que fa al moscatell ja m’ho pensaré més tard 😀
La peli deu ser dolenteta i lenta, però és que el tio es diu “apichapong”, i això segur que vai molt!
No he vist mai cap pel·lícula d’aquest director, i després del que dius potser passarà temps fins que en vegi alguna cosa.
Així m’agrada!!! Unanimitat en les reaccions!!! I no, Conjunt Buit, si la veus sota la influència de substàncies de dubtosa legalitat, encara déu produïr un efecte més nociu.