CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL ÁRBOL DE LA VIDA (Terrence Malick)

L’última (i polèmica) pel·lícula de Terrenca Malick ens proposa una reflexió sobre la història de l’univers, des del seu origen fins els seus últims moments. I en aquest context macrocòsmic ens mostra la senzilla vida d’una família americana formada per un matrimoni i els seus tres fills a través dels ulls de Jack, el més gran de tots, que viu entre la tendresa i l’afecte de la mare i l’autoritat i duresa del pare i que va formant la seva personalitat tot descobrint el seu món interior i qüestionant-se sobre tot el que l’envolta, incloent a Déu.

Hi ha una diversitat d’opinions enorme amb ‘El árbol de la Vida’, des dels que diuen que és avorrida i sense sentit fins els que la qualifiquen d’obra mestra. Jo em trobo en aquest últim grup. El cinema de Malick és trencador i així ho demostra amb tota la poesia visual que desprén el film. Es tracta d’una pel·lícula purament subjectiva entenent que pot transmetre diferents coses depenent del moment personal que es viu en el moment de veure-la. Però no es tracta d’això el cinema? De remoure quelcom en el nostre interior? Doncs Malick ho aconsegueix tot i que és difícil descriure-ho amb paraules.

Poques pel·lícules es poden veure com un tot, de forma global. En una podem destacar la música, en altres les interpretacions,… En aquesta, tot està lligat, connectat: la senzillesa dels diàlegs (i monòlegs), les imatges evocadores, el dinamisme de la càmara que mostra que tot avança, el contrast entre les línies rectes d’allò artificial amb la fluidesa de les formes naturals, les interpretacions (tot i el gran treball de Brad Pitt i Jessica Chastain -Sean Penn té molt pocs minuts- cal destacar el paper dels tres fills i la seva naturalitat) i, sobretot, la magnífica banda sonora que inclou uns efectes sonors espectaculars i una música meravellosa.

Podem dir que es tracta d’una pel·lícula de constrastos: la mare i el pare, el natural i l’artificial, el naixement i la mort, Déu i quelcom més tangible; i aquest contrast es manifesta en la diversitat d’opinions que comentava al començament. Només hi ha una solució: que cadascú la vegi i n’opini, perquè la nostra opinió és nostra i de ningú més.

Anuncis

7 Març 2012 Posted by | drama | , , , | 8 comentaris