RARE EXPORTS: A CHRISTMAS TALE (Jalmari Helander)
Avui és Nadal, i encara que ja vaig actualitzar ahir, no m’he pogut estar de fer un post especial i deixar-vos la crítica d’una pel·lícula que es va estrenar fa més d’un any al Festival de Sitges emportant-se tres dels premis més importants: millor fotografia, millor director i millor pel·lícula. Es tracta de ‘Rare exports: A Christmas tale’, horriblement traduit com ‘Un cuento gamberro de Navidad’
Un grup d’excavadors troben en una muntanya perduda de Lapònia el que sembla ser el Pare Noel. A partir d’aquest moment, començaran a succeïr un seguit de successos estranys i s’anirà coneixent la veritable condició del que fins ara ens havien venut com el simpàtic home vestit de vermell. Una història plena d’intriga i terror que impacta amb la imatge nadalenca típica. Protagonitzada per un grup d’actors finesos i suecs, desconeguts per les nostres terres, la pel·lícula ofereix imatges pel record i un gir de guió inesperat, efectiu i sorprenent que comporta un dels punts més forts del film.
La idea original de la pel·lícula és del mateix director que va signar, el 2003 i el 2005, un parell de curtmetratges sobre la mateixa temàtica; més subtils i menys terrorífics però igual d’efectius i amb els mateixos protagonistes. He decidit no posar el tràiler original de la pel·lícula (el podeu veure en aquest post) i penjar-vos els dos curtmetratge originals, subtitulats en castellà, perquè tingueu un petit tast del que arriba aquest Nadal. Només queda desitjar-vos a tothom un Bon Nadal i una bona entrada al 2012.
9 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
encara que vegi crítiques no son del tot favorables se’m fa realment difícil resistir-me a trames tan originals, a la llista va!
Gràcies, Albert. Investigaré aquestes joies. Bon Nadal!!
Bé, ara ja sabem d’on prové el pare Noel. Ara ens manca saber sobre el Reis Mags i els Nens que venen de París.
Poc a poc la vida ens va desvetllant històries fins el moment ocultes.
Pel que expliques i pel que he vist en els vídeos, sembla molt inquietant Una pel•lícula per veure quan un està amb un bon estat d’ànim.
Bon 2012!!!
Hahaha! Sí que ha canviat el conte. La veritat és que aquell paio amb pijama mai m’havia donat bones vibracions, però això… uf! Bon 2012 😀
Original ho és una estona, Pons. Qui ho diria que es pot fer negoci amb el Pare Noel??
Ja veuràs que t’agradaran Jordi. Bon nadal per tu també.
Ep, Tomàs, no t’oblidis del Tió, eh!! que pot ser molt macabre el que es pot fer amb un tros de fusta… Bona entrada d’any.
Aquesta pel·lícula s’allunya bastant, per no dir moltíssim, del home gras de la Coca-cola, Montse. jejejeje. Bon 2012 igualment.
Però que xungoooo!! Fa molta pena, pobre Pare Noel, que el deixin ser salvatge… buaaaa!!!
No he llegit ningú que en parli bé del tot… i amb les pelis que s’estrenen aquests dies… Buf. Esperaré a que surti en DVD. Una abraçada, CRÍTIC DE CINE. I aviam què ens depara el 2012 cinematogràficament parlant.
Aquesta és la que va guanyar Sitges l’any passat? pot ser??
EN fi, bon any i que el 2012 ens porti bon cinema!
Ves a veure Drive, que està molt bé, epró es un xic estranya i necessito contrastar la meva opinió!
A la pel·lícula no fa tanta pena el Pare Noel, reflexionam-hi.
Esperem que sigui un bon any de pel·lícules. De moment ja tinc apuntades dues: ‘El hobbit’ i ‘Django unchained’ de Tarantino, tot i que les dues són al Desembre!!!
Sí que ho va ser Arqueòleg. Potser és un premi discutible, però igualment a mi em va agradar molt i estic força d’acord amb el reconeixement. ‘Drive’ la tinc a la llista tot i que no emva fer gaire gràcia quan la vaig veure anunciada a Sitges, però després de llegir crítiques m’ho he repensat. Ja et comentaré.