ACERO PURO (Shawn Levy)

Charlie Kenton és un ex-lluitador de boxa egocèntric i amb problemes de diners que es malguanya la vida amb “combats” i “rodeos” amb robots d’última generació. Després de la mare del seu fill, en Charlie s’ha de fer càrrec del seu fill d’onze anys a qui gairebé no ha vist mai. El petit Max el farà redescobrir la passió pel món del combat amb un únic objectiu, arribar al cim de la lliga mundial.

Llegint el resum de la història us podria semblar una pel·lícula plena de tòpics. Doncs ho és. Es tracta d’una aglomeració (per no dir còpia) de pel·lícules de boxa amb totes i cadascuna de les típiques lluites (internes i externes) que pateix el protagonista. És inevitable, per aquest motiu, veure en en Hugh Jackman (que interpreta el paper d’en Charlie Kenton) l’ombra allargada de Sylvester Stallone en algunes de les seves pel·lícules més conegudes com és la saga de “Rocky” Balboa o l’emocional “Yo, el Halcón”. Dakota Goyo interpreta al fill de Charlie, en Max, i tot i que se’n surt prou bé, no acaba de desenvolupar un personatge que provoqui certa empatia amb l’espectador.

Si per algun aspecte destacarà aquesta pel·lícula serà, se’ns dubte, pels efectes especials. No és que aporti gran cosa al món cinematogràfic dels efectes, però tot plegat aconsegueix una bona quantitat i qualitat de pirotècnia visual que encantarà i fascinarà als més joves (tot i que no acabo d’imaginar com els afectarà veure tanta violència -en la lluita- sense que hi hagi cap conseqüència en les persones) En resum, pel·lícula que no aporta res de res al gènere, plena de tòpics i previsible a més no poder, però que aconsegueix el seu objectiu: entretenir.