2012 (Roland Emmerich)
Segons la llegenda, els maies van predir que la fi del món arribarà el 20 de desembre de 2012. Roland Emmerich aprofita aquesta predicció i la utilitza com excusa per ensenyar-nos un apocalípsi impressionant. El director d’Independence Day ja ens ha acostmuat a grans imatges de destrucció; i al llarg de la seva filmografia s’ha anat superant. Des de “Godzilla” on només era devastada una part petita de Nova York a “Independence Day”, que mostrava la destrucció de Washington. Després, cansat de destruir el seu país, va passar a destruir l’hemisferi nord a “El Dia después de mañana”. Ara, a “2012”, l’hemisferi nord se li ha quedat petit i ha optat per destruir el món sencer. I en aquest context ha plantat un seguit de personatges que mostren quines serien les formes de supervivència i el comportament de la raça humana davant una catàstrofe de tals magnituds.
La pel·lícula, lògicament, és un desplegament d’efectes especials on no surt indemne cap país o ciutat, per petita que sigui. Terratrèmols, volcans, tsunamis,… i tot mostrat amb les millors i més modernes tecnologies. Vaja, que anar-la a veure al cinema és molt recomanable; per les imatges i el so envolvent. Ara, com a argument o com a factor original no aporta cap novetat al cinema de catàstrofes. La banda sonora no es distingeix de la resta de pel·lícules d’aquest gènere: música apocalíptica i èpica.
Els actors s’ho curren bastant. Jonh Cusack és un crack tot i no ser una de les seves interpretacions (on queda la de “1408”?) i l’aparició de Woody Harrelson com a esquizofrènic conspiranoic és genial. Danny Glover dóna vida al president dels Estats Units que, com no, queda reflectit com un heroi i com el personatge que aconsegueix posar d’acord a la resta de nacions del món.
Només ens queda esperar que la predicció maia no sigui certa i que tot allò que es veu a la pel·lícula no passi a la realitat. Si no, ja l’hem ben liada. Resum, molt entretinguda i recomanable però, en definitiva, una pel·lícula més de catàstrofes. Què destruirà en Roland a la següent?? L’univers??
tranquil, el dia de mañana era una mica realista (excepte alguns efectes especials exagerats i el previsible final), però l’argumnt de 2012 no és gens factible! De totes maneres no descarto la fi del món, o com a mínim de la humanitat, no s´si la viurem nosaltres o els “nostres fills” però aquesta calor al novembre no és normal!
M’encanten este tipus de pel·lis catastrofistes i apocaliptiques, i pel que comentes deu d’estar currat el tema dels efectes especial i la interpretació dels actors… la voré, me l’apunte 🙂
Jo sé d’uns quants que ja parlaven d’això fa un any, sobre la teoria maya de la fi del món. Tenint en compte que el 1999 haviem de morir per a moltes sectes… no se si creure-ho gaire.
Malgrat tot, tard o d’hora serà la fi, i potser lo catastrofic sera veure a tota la humanitat barallant-se per culpa de l’economia.
Sigui com sigui, crec que en cas que passes aixó m’ho pendria amb molta calma i estoicisme.
jo, personalment, crec que ens ho podem prendre amb calma. No crec que la humanitat arribi a la seva fi en un terme curt de temps. No ho veurem nosaltres no els nostre fills, nets,… El que està clar és que continuem destruint el planeta, la humanitat no desapareixerà, però les passarà putes.
de debò creus que ni nosaltres ni els nostres fills viuran una gran guerra mundial, o una gran catastrofe natural??? jo si! evidentment no el 2012, però si d’aquí 100 anys per exemple. O si més no no morirà tota la humanitat,però si una gran part…
atur, crisi, immigració, fam, … medi ambient…
saps quina tempertura ambiental va fer ahir a zona universitària? 20,8º
i el mateix dia i lloc però de l’any passat? 17º
són dades agafades a l’atzar, segurament passaria en gairebé totes les dades que ens miressim…
tot són problemes mundials però no som capaços de solucionar-los mundialment, ni ho podrem fer mai.
a banda d’això les pelis irrealistes aquestes ben fetes molen molt pels efectes especials.