AMIGOS… (Borja Manso / Marcos Cabotá)

La història: tres amics assisteixen al funeral d’un amic de la infància amb qui havien fet tot tipus d’apostes. Ara, la seva herència serà un últim joc: el difunt donarà els seus 17 milions d’euros a qui aconsegueixi reunir més audiència a la televisió. A partir d’aquí, les estratègies que utilitzin els farà replantejar la seva amistat i les seves relacions amb totes les persones que els envolten. Una comèdia entretinguda protagonitzada per Ernesto Alterio, Diego Martín i Alberto Lozano, amb Goya Toledo, Manuela Velasco i la participació de Sara Carbonero i Carles Moyà..

Original en el seu plantejament i molt forta durant la primera mitja hora, la cinta de Manso i Cabotà perd una mica d’intensitat cap a la segona part del metratge. Però això és degut a que dedica més temps a presentar i representar les fortunes i desgràcies dels personatges que no pas a acumular un seguit de gags sense sentit i que no aportarien res al creixement dels protagonistes. És cert que el final (que ara no explicaré) queda, si més no, inquietant i dóna la sensació que ens manca informació; i això deixa un regust agredolç. El repartiment és excel·lent i, com ja es costum en pel·lícules que tracten sobre la amistat, és necessari veure un cert feeling entre els actors.

El més curiós de la pel·lícula és que està financiada i co-produïda per Telecinco. I per què és curiós? Doncs perquè la cinta es dedica a ridiculitzar el món dels programes escombraries a que ens té acostumats la cadena privada: Gran Hermano, el món de la premsa rosa i sensacionalista i programes de confessions. Potser es tracta d’un intent de riure’s de sí mateixa amb l’objectiu de recuperar a tots aquells espectadors, com un servidor, que ha omplert el seu ‘cupo’ de bruticia televisiva. Sigui com sigui, la pel·lícula és una molt bona tria per veure una tarda tranquil·la de diumenge.