MISIÓN IMPOSIBLE 4: PROTOCOLO FANTASMA (Brad Bird)
Tom cruise torna a posar-se en la pell de Ethan Hunt per quarta vegada per tornar a salvar el món (i sobretot els Estats Units) davant d’una amenaça de guerra nuclear. Aquest cop, però, ho haurà de fer tot sol, sense el recolzament del seu govern, que tracta els agents de l’FMI com a terroristes. Al costat de Hunt, un reduït grup d’agents l’acompanyaran en la seva missió impossible.
El nou lliurament d’aquesta franquicia que ha reaparegut després d’uns anys de rumors no aporta res de nou al gènere i, fins i tot, perilla la seva condició com a pel·lícula d’acció destacable per damunt les altres. En aquesta quarta entrega es perd totes les senyes d’identitat que la primera pel·lícula va marcar amb bones escenes d’acció i, sobretot, una bona trama enrevessada plena de traicions i coses (i persones) que no són el que semblen. L’argument d’aquesta fantasmada protocolària sembla extret d’un videojoc on els protagonistes van aconseguint objectius que els porten a les següents fases fins arribar al dolent final. Un guió molt lineal que queda recolzat, magníficament cal dir, per unes escenes d’acció espectaculars i ben buscades però que rasquen molt l’exageració. El film, a més, ens deixa un final per oblidar des del moment en que s’abandona la sala del cinema; pitjor no és pot fer.
El cast és, potser, el que salva la proposta, amb un Tom Cruise en la seva línia (que interpreta totes les seves escenes d’acció, renunciant a dobles) i amb la incorporació de Jeremy Renner, cridat a agafar el relleu de Cruise (si aquest el deixa), Paula Patton i Simon Pegg, que aporta el toc d’humor necessari per fer passar les dues hores de metratge. Michael Nyqvist (el Mikael Blomkvist de la saga Millenium sueca) aporta el toc de maldat a la pel·lícula.
Així que si voleu veure una pel·lícula entretinguda quan no tingueu ganes de trencar-vos gaire els cascos i amb grans dosis de pirotècnia visual, aquesta és la vostra proposta. Per últim, us deixo un videoclip del making of d’algunes de les escenes més espectaculars de la pel·lícula rodades al Burj Khalifa, l’edific més alt del món, on queda reflectit el valor de Cruise alhora de jugar-se la pell.
10 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Si arribo a pagar 7 euros més crispetes i tot ara estaria enfadat (la peli no ho val…), però per 4’30€? No està gens malament! (Demà texplico una coseta q no he acabat dentendre…) Fins demà!
Me’n alegro de veure’t pel bloc, tot i conèixer la teva opinió d’avantmà. jejeje.
tenint en Bourne, qui vol el Ethan Hunt?
No hi puc estar més d’acord!!!
Jo també soc d’en Bourne!
Així i tot, segur que en un moment o un altre aquesta Missió 4 la veuré., sigui al cinema o a la tele. És un tipus de pel•lícula en que hi ha escenes molt bones i d’altres d’acció i d’entreteniment que sinó busques altres coses, són molt i molt ben aconseguides i et proporcionen una bona estona d’entreteniment.
Així i tot, he de dir, que la banda sonora m’encanta.
És que de vegades oblidem que el cinema busca també això. I de vegades una gran inversió de diners el que primer busca és un producte que faci, com a mínim, recuperar la inversió i després generar uns bons beneficis.
Que tinguis un molt bon any 2012!
Si el que busques és entreteniment, és una pel·lícula perfecte. A vegades a mi també em passa que vaig al cinema buscant una proposta que únicament m’entretingui, que em permeti desconnectar el cervell.
Les grans majors de Hollywood, l’únic que busquen és obtenir beneficis, els és igual la qualitat del producte. Només volen fer una pel·lícula cridanera, que es pugui vendre bé i que arribi el major nombre d’espectadors potencials per treure’n una bona tallada. Sort tenim que el cinema europeu, a part de tenir aquesta ambició econòmica, també cuida molt la qualitat dels seus productes.
A mi aquestes m’agrada més veure-les a casa, ben arrupidets tots al sofà, perquè ens dóna la llibertat d’anar engegant de tant en tant uns “sí, home, i què més!” de tant en tant. Tanmateix, val a dir que ens diverteix molt. Una cosa: els guionistes no haurien d’actualitzar-se una mica i buscar “nous enemics”?
Amb aquesta pel·li, això de ‘sí, home, i què més!’ ho diràs unes quantes vegades!!!
HAHA, potser a mi em va agradar perquè no vaig pagar l’entrada sencera (no sé, vaig anar a una cosa benèfica…) i perquè les altres dues havien estat tan tan tan dolentes que aquesta no sé, em va fer estar pendent!!
Ara, com la primera res, la primera està en una altra categoria… és una “bona pel·lícula amb acció” i no una “pel·lícula d’acció bona” no sé si m’explico…
T’expliques perfectament!! A la primera pel·lícula, l’acció estava al servei de la trama; i sembla que per fer les altres hagin pensat les escenes d’acció i després hagin fet l’argument al voltant d’aquestes.