CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

IMPARABLE (Tony Scott)

Un tren sense control amb una càrrega perillosament volàtil es pot acabar convertint en el causant de la pitjor catàstrofe ferroviària dels estats units. Amb aquest punt de partida senzill, però atraient, Tony Scott es torna a calçar les botes de director en el seu terreny: l’acció. I ho fa recolzant-se en el seu actor predilecte dels últims anys, Denzel Washington.

La pel·lícula destil·la acció i tensió en cadascun dels seus fotogrames, donant pocs moments per respirar tranquils, malgrat l’intent de dotar de dimensió emocional als dos herois que es proposen frenar el tren 777. Les seves històries personals queden en un terme molt i molt secundari fins al punt d’importar més aviat poc, centrant-nos més en la trama principal i tots els seus focs artificials. La pel·lícula es desenvolupa formidablement (tractant-se del gènere amb que ens trobem) i sense abusar gaire dels efectismes. Juga moltíssim amb el moviment de la càmara i els plànols aeris per afegir més sensació de velocitat a la que ja aporta el tren en sí. Espectacle amb totes les seves lletres.

Les actuacions són més aviats senzilles. Denzel Washington s’està encasellant en el mateix personatge (tot i que no ho fa malament) però estaria bé tornar-lo a veure en un paper semblant al de “John Q”. Chris Pine, per la seva banda, està senzillament correcte, tot i que se’l veu força còmode en papers d’aquest estil. I què puc dir de Rosario Dawson? Aquells ulls i aquell somriure… Sigui com sigui, un film signat per Tony Scott avui en dia, és sinònim de film d’acció de qualitat com ja ve demostrant amb films com “Asalto al tren Pelham 123” (si l’anterior film d’Scott també anava de trens) o “Deja Vu” (on feia algun incursió en la ciència-ficció). Sens dubte, film per gaudir-lo al cinema, amb un bon Dolby Sorround i un pantalla grandeta.

Anuncis

19 Novembre 2010 - Posted by | acció | , , ,

4 comentaris »

  1. Aquest argument em sona d’una altra pel·lícula amb terroristes a bord i Esteven Seagal… una d’aquelles ultrapatriòtiques.

    Pel que fa a la pel·lícula, l’acció és un génere interessant per passar l’estona, entreteniment, però penso que ha matat el que és el cine com a art.

    Comentari per conjuntbuit | 19 Novembre 2010 | Resposta

  2. En a mi les d’acció em distreuen força. A més, pel que dius és bastant correcte com a pel•lícula.

    Les referències als trens o pel•lícules en que el tren en si mateix és com un actor més, són freqüents en el cinema.

    Si et sembla, un dia que no tinguis altres pelis que comentar, podries regalar-nos un post amb un recull de les millors pel•lícules de trens.

    Comentari per Tomàs | 19 Novembre 2010 | Resposta

  3. suposo que deu ser d’aquelles pel.´licules de no pensar res i de tenir unes crispetes per anar menjant, oi??

    Comentari per bargalloneta | 20 Novembre 2010 | Resposta

  4. jejeje. L’única pel·lícula que he comentat on surti l’Steven Seagal és “Machete” i això que no és protagonista. M’ho hauré de plantejar. Cert que l’acció és el gènere de l’entreteniment, però també hi han autèntiques meravelles com “En tierra hostil”, que alguns la criticaran durament, però a mi em va encantar.

    Tomàs, m’has donat una bona idea. Iniciaré una secció que sigui “Pel·lícules sobre…” El primer post serà sobre trens.

    Bargalloneta, unes crispetes de quilo, un tanc de coca-cola i a desconnectar el cervell.

    Comentari per Crític de cine | 21 Novembre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: