CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LOS OTROS DOS (Adam McKay)

Terry i Allen són dos policies del cos de NY que passen tot el temps de feina rere un escriptori i un ordinador omplint la paperassa d’aquells policies que donen la cara al carrer. Fart de la situació i aprofitant l’accident dels dos policies insígnia del departament, Terry decideix aconseguir fer-se un nom i treure’s de sobre les burles dels seus companys. Ell i el seu partenaire policíac iniciaran una investigació que els portarà més mal de caps dels que s’imaginen.

Ja fa uns quants anys, per allà el 1987 s’estrenava “Arma letal”, film que barrejava una acció trepidant amb bones dosis d’ironia i humor indirecte que captava l’atenció del públic. Un any més tard, Bruce Willis es ficava a la pell de John McClane a “La jungal de cristal” i ens feia gaudir de grans seqüències de tiroteigs i persecucions amb un somriure d’orella a orella. 22 anys més tard s’estrena aquesta comèdia disposada a donar la volta a films com aquests: no és una pel·lícula d’acció amb bones dosis d’humor, és una pel·lícula d’humor amb molt bones dosis d’acció.

I aquí recau la importància del film i els seus punts més forts. Trobem un humor intel·ligent, allunyat d’absurditats innecesàries i humor escatològic del que en podríem dir “facilón”, inclós en diàlegs que a vegades costen de seguir per la rapidesa amb que se’ns presenten; trobem unes seqüències d’acció ben rodades, amb escenes espectaculars i imatges molt i molt interessants i trobem una bona interpretació per part de Will Ferrell (que a mi personalment no m’agradava) i de Mark Wahlberg i l’aparició estelar de Dawyne Johnson i Samuel L. Jackson.

Per contra, l’argument no acaba de convèncer i la trama resulta una mica liosa i poc clara, cosa que fa que en algun moment es pugui perdre l’interès. A més, l’intent de donar al film un toc dramàtic seguint les vides privades dels protagonistes fa perdre el ritme i la intenció del film queda difosa. A més, compta amb nombrosos efectismes que, tot i donar bon resultat visualment, no haurien de ser necessaris en un bon llargmetratge d’acció. Igualment, és un film recomanable, millor comèdia que la que us presentava l’altre dia (“Salidos de cuentas“), però que queda mirant a la nuca de John McClane.

Anuncis

15 Novembre 2010 Posted by | acció, humor | , , , , , | 7 comentaris