MAMÁ (Andrés Muschietti)
La Victoria i la Lilly són dues nenes que són trobades en una cabana al mig del bosc després de viure-hi cins anys soles, únicament amb la companyia, diuen elles, d’una presència a la que anomenen Mama. Ara marxaran a viure a casa del seu tiet, germà bessó del seu pare, i la seva dona on intentaran portar una vida normal. Però l’amor que aquesta presència sent per les nenes no deixarà que sigui tant normal com ells es pensaven.
L’estrena de ‘Mamá’ ve precedida per l’espectacular recaptació que ha assolit als Estats Units i les bones crítiques aconseguides. Amb tot això s’assegura que sigui tot un èxit. Però encara hi han més aspectes que poden potenciar aquest fet. Per començar, la producció de Guillermo Del Toro, que ha tornat a apostar per un jove director pràcticament desconegut (com ja va fer al 2007 amb J. A. Bayona), i que ja sabem l’ull que té amb aquest tipus de produccions. Per continuar, una campanya de màrqueting bastant assolida i ‘machacona’ a televisió. I per acabar, cal esmenar la pel·lícula en si mateixa.
Cal dir que no és la millor pel·lícula de terror ni la més terrorífica, PERÒ funciona a la perfecció. L’argument podria ser una mica més enteranyinat, deixa algun fil a l’aire i el final (com a la immensa majoria de pel·lícules de terror i fantasia) no acaba de convèncer, tot i l’últim intent de gir de guió PERÒ és estranyament addictiva i entretinguda. Utilitza massa el recurs fàcil de la música a l’hora d’aconseguir els ensurts PERÒ aquests ensurts són el que aconsegueix enganxar-nos a la cadira i fer-nos-ho passar malament, que és l’objectiu de tot film de terror. L’estructura de la pel·lícula és bastant convencional, així com alguns dels personatges secundaris PERÒ la direcció i l’estil visual és molt novedós en alguns moments del metratge, com en l’escena on la Lilly juga a estirar la manta mentre veiem tot el que succeeix al passadís del costat: senzillament GENIAL. A més, cal destacar les actuacions de Nikolaj Coster-Waldau (el Jaime Lannister de ‘Juego de Tronos’), l’actriu de moda Jessica Chastain i, sobretot, de les dues petites actrius que interpreten les petites Victoria i Lilly.
Conclusió: Èxit a la vista i bastant merescut.
7 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Evidentment no la veure TOT I QUE no descarto que sigui bona… Sembles un polític!
No entenc la teva afició per les pelis de terror, si totes son iguals!
Hola, Albert! Molt bona la sèrie de “frases memorables”. Darrerament, tinc el bloc al dia però em moc molt poc per la xarxa. Vaig de cul. Jajaja. “Mamá” no la veuré. No m’agrada gens el cinema de por. Per què? Perquè em fa por. És així de senzill. L’altra dia els germans que han fet la peli van venir als Matins. Fan por, la veritat. Són molt especials. Per cert, de “Hitchcock” esperava una miqueta més. Si pots, ves a veure el documental “Un tros de formatge”, que s’estrena avui. És boníssim. Una abraçada i fins aviat.
A mi ‘Hitchcock’ em va agradar molt o, si més no, va complir totes les meves expectatives.
Si no t’agraden les pel·lis de por no et puc recomanar ‘Mamá’. Un altre dia serà.
És una peli que no veure. En vaig veure el tràiler (al cinema), i ara en el teu post. Terror i nens, tot junt, ja saps que és una combinació que no veig mai.
No sé si és una peli de terror clàssic, però sembla d’aquelles que va de crit en crit.
M’agradaria veure-la, però només amb el trailer ja he donat cada bot que no vegis 😦 Potser gosi si la pantalla és petita (en el cinema mai de la vida!)
A la petita pantalla sempre tenim la possibilitat de treure el so, de canviar de canal o de donar al ‘pause’ i descansar una estona.