CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MAMÁ (Andrés Muschietti)

La Victoria i la Lilly són dues nenes que són trobades en una cabana al mig del bosc després de viure-hi cins anys soles, únicament amb la companyia, diuen elles, d’una presència a la que anomenen Mama. Ara marxaran a viure a casa del seu tiet, germà bessó del seu pare, i la seva dona on intentaran portar una vida normal. Però l’amor que aquesta presència sent per les nenes no deixarà que sigui tant normal com ells es pensaven.

L’estrena de ‘Mamá’ ve precedida per l’espectacular recaptació que ha assolit als Estats Units i les bones crítiques aconseguides. Amb tot això s’assegura que sigui tot un èxit. Però encara hi han més aspectes que poden potenciar aquest fet. Per començar, la producció de Guillermo Del Toro, que ha tornat a apostar per un jove director pràcticament desconegut (com ja va fer al 2007 amb J. A. Bayona), i que ja sabem l’ull que té amb aquest tipus de produccions. Per continuar, una campanya de màrqueting bastant assolida i ‘machacona’ a televisió. I per acabar, cal esmenar la pel·lícula en si mateixa.

Cal dir que no és la millor pel·lícula de terror ni la més terrorífica, PERÒ funciona a la perfecció. L’argument podria ser una mica més enteranyinat, deixa algun fil a l’aire i el final (com a la immensa majoria de pel·lícules de terror i fantasia) no acaba de convèncer, tot i l’últim intent de gir de guió PERÒ és estranyament addictiva i entretinguda. Utilitza massa el recurs fàcil de la música a l’hora d’aconseguir els ensurts PERÒ aquests ensurts són el que aconsegueix enganxar-nos a la cadira i fer-nos-ho passar malament, que és l’objectiu de tot film de terror. L’estructura de la pel·lícula és bastant convencional, així com alguns dels personatges secundaris PERÒ la direcció i l’estil visual és molt novedós en alguns moments del metratge, com en l’escena on la Lilly juga a estirar la manta mentre veiem tot el que succeeix al passadís del costat: senzillament GENIAL. A més, cal destacar les actuacions de Nikolaj Coster-Waldau (el Jaime Lannister de ‘Juego de Tronos’), l’actriu de moda Jessica Chastain i, sobretot, de les dues petites actrius que interpreten les petites Victoria i Lilly.

Conclusió: Èxit a la vista i bastant merescut.

Anuncis

14 febrer 2013 Posted by | terror | , , , | 7 comentaris

EL HOBBIT: UN VIATGE INESPERAT (Peter Jackson)

Peter Jackson ens torna a transportar a la Terra Mitjana 12 anys després de l’estrena d’El Senyor dels Anells’ i ho fa per explicar-nos el pròleg de la història de l’anell, de com en Bilbo Bolsón (o Bilbo Saquet, depenent de l’idioma en que es vegi -per sort s’han estrenat algunes còpies en català-) es va veure capficat en una aventura del tot inesperada, acompanyant 13 nans i un mag per a recuperar el regne dels nans de les urpes del perillós drac Smaug i fer-se amb el tresor que està enterrat a sota la Muntanya Solitària.

Després de sortir de la sala, en calent, us puc dir que estic fascinat per la qualitat de la pel·lícula, la quantitat d’acció que Jackson ha exprimit del primer terç del llibre de J.R.R. Tolkien i de la barreja d’acció i humor que fa lleugeres (tret d’un parell de moments) les gairebé tres hores de duració de la pel·lícula. Però en fred m’envaeix una sensació de precaució i de no cridar victòria abans d’hora, perquè aquesta primera part modifica fins a un cert punt la trama del llibre, això sí, amb força respecte i amb un encert considerable; però, sobretot, perquè s’haurà de veure quant suc se li pot treure a un sol llibre que, tot i ser molt dinàmic i ple d’aventures, no deixa de tenir poc més de 300 pàgines.

Ja per aquest ‘viatge inesperat’, Jackson i el grup de guionistes (incloent Guillermo del Toro, que va estar a punt de dirigir-la), s’han hagut de treure de la màniga subtrames i personatges que no existien en el llibre original per allargar el metratge; però sempre ens quedarà el dubte de si seria millor ser fidel al text i resoldre la pel·lícula amb només dues parts. Sigui com sigui, ‘El Hobbit: Un viatge inesperat’ acompleix les expectatives i deixa una porta oberta que encara trigarà un any i mig a tancar-se. Ara només toca esperar.

Destacar la Banda Sonora de Howard Shore que aprofita temes de la primera trilogia i en crea de nous igual de poderosos que els primers i una menció especial per al passatge del joc d’endevinalles entre en Bilbo (un encertat Martin Freeman) i en Gollum i la troballa de l’anell.

Conclusió: És genial poder tornar a la Terra Mitjana després de tant de temps i poder-la gaudir en la gran pantalla i amb tanta bona qualitat.

16 Desembre 2012 Posted by | acció, aventures | , , , , | 13 comentaris