ROMPE RALPH (Rich Moore)

Ralph és el dolent del videojoc ‘Arregla-ho Fèlix Jr.’ i es dedica a destrossar un edifici que després és arreglat per en Fèlix Jr. Però després de 30 anys fent la mateixa feina, en Ralph vol canviar la seva vida i convertir-se en el bo del joc i obtindre una mica de reconeixement per part dels altres, així que abandona el seu joc en busca d’aquesta oportunitat. El món dels arcades trontollarà degut a la decisió d’en Ralph.

Sembla que la Disney està trobant el camí de l’èxit amb la seva reinvenció, allunyant-se de la fòrmula convencional de prínceps i princesses  i apropant-se més a l’estil de fer de Pixar (cosa que no és d’estranyar en veure que John Lasseter, director de ‘Toy Story’ està entre els crèdits dels productors). Una idea molt original, uns personatges molt ben trobats i una interminable llista d’homenatges als videojocs que ens han vist crèixer (Tekken, Street Fighter, Super Mario, Sonic, PacMan, Metal Gear Solid,…) són els punts forts d’aquesta proposta. Fins i tot té l’oportunitat d’enriure’s d’aquesta fòrmula cap al final del film.

La trama s’estanca en algun moment puntual, però això no desvirtua la innovació i l’enginy dels guionistes que no deixen de sorprendre’ns al llarg de tota la pel·lícula. La moralina de la pel·lícula gira al voltant d’acceptar-se a un mateix, tema no gaire original en pel·lícules d’animació doncs ja ho hem pogut veure en altres ocasions com ‘Toy Story’ (què tindrà la pel·li d’en Woody i en Buzz que es mereixi dues referències en un sól post?), però que sempre funciona. Cal destacar la qualitat de l’animació, que troba la forma d’adaptar els diferents videojocs segons el seu nivell de pixelat, la seva resolució i la seva definició. Cal veure-la més cops per acabar de captar la infinitat de referències als videojocs. Impossible trobar-les totes!!!

Conclusió: Una pel·lícula Disney tirant cap a Pixar.