AMOUR (Michael Haneke)
Georges i Anne són un vell matrimoni francés benestant aficionats al piano que viuen la vida tranquilament. Fins que l’Anne pateix un atac i queda paralitzada de la meitat esquerra del seu cos. Des d’aquest moment, en Georges només viurà per cuidar de la seva dona i acompanyar-la en els bons i els mals moments fent tota una desmotració d’amor.
‘Amour’ és un drama colpidor i brutalment real que ens deixa destrossats des del primer pla en el que se’ns mostra a l’Anne morta al seu llit. Un producció, un escenari i una imatge senzilla; una il·luminació natural i una parella protagonista que glaça la sang són els principals ingredients d’aquesta cinta sensacional que bé pot aparèixer com a accepció de l’expressió ‘Obra mestra’. Les interpretacions de Jean-Louis Trintignant i d’Emmanuelle Riva són d’aquelles que passaran a la posteritat, de ben segur.
Amb aquest drama devastador, Michael Haneke (director de ‘Funny games’ i el seu remake americà) va guanyar merescudament la seva segona Palma d’Or a Cannes, després de fer-ho l’any 2009 amb ‘La cinta blanca‘, i el Globus d’Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa entre moltíssims més premis i lluitarà per endur-se l’Oscar en la mateixa categoria i en 4 categories més, incloent-hi la de millor director, pel·lícula, guió original i actriu protagonista.
Conclusió: OBRA MESTRA
18 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
CINE FÒRUM 
Uff a la teva primera frase ja he vist que seria un drama colpidor.
com si la meva vida no fos prou trista només em faltaria mirar drames brutals
Tinc moltes ganes de veure-la…però hauré d’esperar a tenir un dia amb la moral alta!
Veig que has quedat embruixat per aquesta pel·lícula!
La trobo massa trista com per per veure-la per gust. Potser en una doble sessió, en la qual compartiria cartellera amb una comèdia o una d’intriga.
La veritat és que Haneke no deixa mai indiferent. Em va deixar molt impactada amb “La cinta blanca” i “Amor” no s’ha quedat enrere. És, com bé dius, una obra mestra. També és cert que és un drama que deixa petjada. No obstant, té un missatge molt positiu entre línees. La demostració d’amor del protagonista és tan brutal que, davant de la malaltia i la mort, no deixa de brillar un afecte que enlluerna. Jo em quedo amb això, amb aquesta potència amorosa i aquesta capacitat d’estimar. Sí és dramàtica, però tant com ho és la mort i la malaltia i, al mateix temps, és meravellosa i apassionant tal i com ho és la vida i l’amor. Els oposats que Haneke teixeix de forma tan espectacular en aquesta cinta són aclaparadors i provoquen un efecte “bomba” que ben val veure-la amb molta predisposició i disposar de temps després per païr-la amb lentitud.
Tot i això, crec que després et deixa un regust molt positiu!!!
Un molt bon resum!! Per quan un cameo per aquí?
Ostres!!! Vols dir que faci jo una crítica pel teu bloc? És això? Jo no en sé gaire!!! El teu bloc té molt de nivell!!!
De nivell res de res. D’això es tracta!! Tothom pot fer una crítica!!!
Bé, doncs, en parlem. Ja em diràs!!!
Tinc moltes ganes de veure-la. De fet pensava fer-ho aquest finde si la mandra no m’ho hagués impedit! Des de la CInta Blanca tinc a Haneke al meu Olimp particular!
‘La cinta blanca’ és una de les millors pel·lícules que he vist mai. Jo també li tinc devoció des d’aleshores.
Dura però necessària. Grans interpretacions i, pel meu gust, gran final. De moment, és una de les que més m’ha agradat de les nominades als Oscar, amb “Argo” i “Zero Dark Thirty”. Haig d’anar a veure “Rompe Ralph” amb el meu fill, però mai troba el moment. Una abraçada.
Em va agradar molt ‘Zero dark thirty’, ‘Argo’ i ‘Lincoln’, i estic a l’espera de poder veure ‘Django Unchained’, però de moment jo també aposto per ‘Amour’ com a preferida.
Ahir vaig veure “Django Unchained” i tot que és una cinta bastant impecable crec que la cinta de Haneke la supera amb escreix.
Si tot va bé, aniré a veure-la demà. Tinc moltes ganes!!
Em sembla que és la primera vegada que veig que qualifiques una pel·lícula d’obra mestra. Caldrà tenir-ho en compte.
Es que ho és!!
No sé si tinc ganes de patir… L’altre dia vaig presenciar com els sanitaris s’enduien un vellet amb ambulància i com patia la velleta de la seva dona! Ja he vist un tros de pel·li en directe…!