CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ELS MISERABLES (Tom Hooper)

Les misérables‘, un de les obres principals de Víctor Hugo i un dels més grans musicals de tots els temps arriba als cinemes amb un poder espectacular. La història de Jean Valjean i el seu enemic Javert, de Fantine i la seva filla Cosette i de la revolució de juny de París exploten a la pantalla en una cinta de poc més de 2 hores i mitja continues de música.

Malgrat la seva llarga durada, que es fa una mica pesada cap al final pel meu gust, ‘Els miserables’ no donen un moment de respir fent gala de grans moments musicals, alguns genials i altres sublims, i desbordant tot el dramatisme, el romanticisme, una mica d’humor i l’esperit de revolució que marca l’obra de Víctor Hugo. I ho fa amb un estil molt directe, situant la càmera molt propera als actors i convertint la magnificència del film en una cinta quasi íntima.

Un dels més grans encerts de la pel·lícula és que els números músicals, sobretot dels protagonistes, estan gravats en directe. Res de gravar la cançó a part i després fer un convincent playback. Actuar i cantar alhora. I el resultat és espectacular amb grans moments per l’Amanda Seyfried i l’Eddie Redmayne, per l’Helena Bonham Carter i el Sacha Baron Cohen (encara que els personatges d’aquests dos últims es fan una mica carregants), per la joveníssima Isabelle Allen i, sobretot, per un Hugh Jackman en estat de gràcia i una brutal Anne Hathaway que ens regala el millor moment de la pel·lícula amb el mític ‘I dreamed a dream’.

El pitjor és Russel Crowe que no acaba de convéncer en el paper del malvat Javert i l’únic moment lúcid que ens regala és el que se’ns mostra en el tràiler. Tràiler, per cert, que m’ha posat la pell de gallina cada cop que l’he vist i que és dels millors que he vist d’un temps ençà.

Per acabar, us deixo un dels moments del musical que es va fer l’any 2010 per celebrar el 25è aniversari de l’estrena del musical. El fragment pertany a la peça ‘One day more’. Si busqueu, podeu trobar la resta del musical a internet. Veieu-lo perquè no té pèrdua i, sobretot, no deixeu passar l’oportunitat de veure aquest espectacle a la gran pantalla!!!

Anuncis

28 Desembre 2012 Posted by | històrica, musical | , , , , , , , | 13 comentaris

BLINDADO (Nimród Antal)

Amb aquests dies de festa, dinars familiars, obres de teatre, cursets, etc. està sent impossible trobar un moment per anar al cinema, així que no puc actualitzar amb la freqüència que m’agradaria. Així doncs, mentre espero poder anar al cine aquest dijous per veure ‘Los miserables’, us deixo una crítica que vaig escriure força temps enrera i que es va quedar en la solitària i trista llista de ‘Esborranys’. Ja em perdonareu…

De pel·lícules sobre lladres i robatoris n’hi han un munt. Tenim els que surten bé, com pot ser “Ocean’s eleven” o “The italina job”; i els que no surten tant bé com “Lady killers” o “Reservoir dogs”. En aquesta pel·lícula trobem un robatori que promet molt però que es desmunta tant bon un punt un dels lladres decideix fer-se enrere. El pla és senzill, 6 treballadors d’una empresa de seguretat que es dedica al transport de les reserves de diners d’alguns bancs es plantegen fingir un atracament i quedar-se els 42 milions de dolars que transporten. Tot funciona a la perfecció fins que un d’ells s’empenedeix i es tanca en un dels furgons blindats amb la meitat dels diners. La desesperació de la resta de l’equip per aconseguir els diners i evitar ser delatats portarà a un seguit de situacions que posaran en perill a tots els implicats.

La crítica bona de la pel·lícula rau en la capacitat d’Antal per mantenir un molt bon equilibri entre acció i tensió amb un argument que no se’ns fa pesat en cap moment. Entreteniment pur i dur. La crítica negativa cau en com estan de desaprofitats els grans secundaris que hi apareixen. Lawrence Fishburne (“Matrix”), Matt Dillon, Jean Reno, Milo Ventimiglia (de la sèrie “Herois”) i Amaury Nolasco (de la sèria “Prison Break”) interpreten uns personatges plans, gairebé caricaturitzats. L’únic personatge mínimament ben escrit és el del lladre “desertor”, interpretat per Columbus Short. En definitiva. bons actors amb personatges senzills en una pel·lícula molt i molt entretinguda.

26 Desembre 2012 Posted by | acció | , , , | 6 comentaris

VA DE… ESCENES D’ACCIÓ

En aquest nou lliurament de ‘Va de…‘ us proposo triar la millor escena d’acció de la història del cinema. Com sempre, us proposo les que em venen al cap quan hi penso en el tema, però s’accepten propostes i crítiques de tota mena.

Per començar us posaria l’escena de la lluita als gratacels de Hong Kong de ‘Skyfall‘. Un magnífic pla-seqüència fet únicament d’ombres. Però com que no es pot trobar per internet el vídeo, us poso una altra seqüència de James Bond, com no, de ‘Casino Royale’. Es tracta de la impressionant persecució incial de la pel·lícula. Això sí que és saber utilitzar unes grues i no com a la última pel·lícula de l’Spiderman‘.

Aquesta va forta. Es tracta de l’escena d’acció que tanca el volum 1 de Kill Bill de Quentin Tarantino (a punt d’estrenar ‘Django Unchained’ i qui té cada cop més clara la tercera part de la història de la Mamba negra). La nòvia contra els 88 maníacs. Un festival!!

Més blockbusters. Ara, anem als germans Wachowski i la lluita final entre l’agent Smith i Neo. Per a aquells a qui us agradin les bones baralles plagades d’efectes especials.

Una genialitat sortida del cap de Nicolas Winding Refn, protagonitzada per Ryan Gosling anomenada ‘Drive‘ amb una escena curta però intensa a dins d’un ascensor.

I una escena més de catanes. Aquesta pertany a la pel·lícula ‘13 asesinos‘ de Takashi Miike. No he trobat el vídeo de la lluita final, així que us fico el tràiler que està replet de moment d’aquesta. Igualment, seria un vídeo molt llarg, ja que l’escena dura 45 minuts!!

I, per acabar, si no us agrada cap de les anteriors, sempre podeu votar per la següent frikada (tot i que molt ben aconseguida) india.

20 Desembre 2012 Posted by | acció, General | , , , , | 9 comentaris

EL HOBBIT: UN VIATGE INESPERAT (Peter Jackson)

Peter Jackson ens torna a transportar a la Terra Mitjana 12 anys després de l’estrena d’El Senyor dels Anells’ i ho fa per explicar-nos el pròleg de la història de l’anell, de com en Bilbo Bolsón (o Bilbo Saquet, depenent de l’idioma en que es vegi -per sort s’han estrenat algunes còpies en català-) es va veure capficat en una aventura del tot inesperada, acompanyant 13 nans i un mag per a recuperar el regne dels nans de les urpes del perillós drac Smaug i fer-se amb el tresor que està enterrat a sota la Muntanya Solitària.

Després de sortir de la sala, en calent, us puc dir que estic fascinat per la qualitat de la pel·lícula, la quantitat d’acció que Jackson ha exprimit del primer terç del llibre de J.R.R. Tolkien i de la barreja d’acció i humor que fa lleugeres (tret d’un parell de moments) les gairebé tres hores de duració de la pel·lícula. Però en fred m’envaeix una sensació de precaució i de no cridar victòria abans d’hora, perquè aquesta primera part modifica fins a un cert punt la trama del llibre, això sí, amb força respecte i amb un encert considerable; però, sobretot, perquè s’haurà de veure quant suc se li pot treure a un sol llibre que, tot i ser molt dinàmic i ple d’aventures, no deixa de tenir poc més de 300 pàgines.

Ja per aquest ‘viatge inesperat’, Jackson i el grup de guionistes (incloent Guillermo del Toro, que va estar a punt de dirigir-la), s’han hagut de treure de la màniga subtrames i personatges que no existien en el llibre original per allargar el metratge; però sempre ens quedarà el dubte de si seria millor ser fidel al text i resoldre la pel·lícula amb només dues parts. Sigui com sigui, ‘El Hobbit: Un viatge inesperat’ acompleix les expectatives i deixa una porta oberta que encara trigarà un any i mig a tancar-se. Ara només toca esperar.

Destacar la Banda Sonora de Howard Shore que aprofita temes de la primera trilogia i en crea de nous igual de poderosos que els primers i una menció especial per al passatge del joc d’endevinalles entre en Bilbo (un encertat Martin Freeman) i en Gollum i la troballa de l’anell.

Conclusió: És genial poder tornar a la Terra Mitjana després de tant de temps i poder-la gaudir en la gran pantalla i amb tanta bona qualitat.

16 Desembre 2012 Posted by | acció, aventures | , , , , | 13 comentaris

EN LA MENTE DEL ASESINO (Rob Cohen)

El doctor i detectiu Alex Cross, creat per l’escriptor James Patterson i protagonista de múltiples llibres, torna al cinema per enfrontar-se a un perillós assassí contractat per un misteriós personatge que, després de frustrar un dels seus plans, assassina la seva dona. Des d’aquest moment, Cross s’obsesionarà per trobar i matar aquest assassí sense nom mogut, únicament, per la vengança.

Tyler Perry és l’encarregat de substituir a Morgan Freeman en la pell del personatge creat per Patterson i que ja vam poder veure al cinema a ‘El coleccionista de amantes’ i la més que correcta ‘La hora de la araña’. Però aquest cop, la cinta es centra massa en el terreny personal dels personatges i relega l’acció, la trama i la intriga a un pla secundari; la qual cosa no li fa cap favor a la pel·lícula.

I és una llàstima, perquè el personatge desenvolupat per Matthew Fox (el Jack de ‘Perdidos’), un assassí despietat, extremadament prim però fort i amb una fascinació pel dolor, és un dels punts forts del film i el seu principal reclam (en ell es centra el cartell de la pel·lícula!!). Així que, al cap i a la fi, ens trobem una pel·lícula bastant normal, sense cap mena d’intriga i que queda lluny de poder-se definir com a thriller o com a senzilla pel·lícula d’acció. Necessita millorar.

13 Desembre 2012 Posted by | acció, drama, thriller | , , , , | 4 comentaris

GRAVE ENCOUNTERS (The Vicious Brothers)

Un grup de reporters especialitzats en documentals de fenòmens paranormals s’endinsen en un manicomi abandonat i en el qual se suposa que succeeixen sucessos paranormals.

Gravada com a fals documental, ‘Grave encounters’ comença com qualsevol documental extret de ‘Cuarto milenio’ i, fins i tot, mostren el que hi ha rere les càmeres i la manipulació del que se’ns acaba mostrant en la postproducció final. La veritat és que no promet gaire en el seu començament en tractar temes tant manits com manicomis encantats i càmeres al més pur estil de ‘El proyecto de la bruja de Blair’. I, arribats al final de la cinta, us puc dir que no aporta res de res al gènere. Es podria dir que és “una pel·lícula més” de terror.

Això sí, sí que aconsegueix una cosa, i és aterroritzar-nos al màxim. El mal rotllo que genera, així com la tensió que va provocant, van en augment a mida que avança el film. Contribueix a aquest fet la progressiva aparició de fenòmens paranormals, cada cop més violents i inesperats, l’absència total de música, la foscor constant i les càmeres infrarrojes. Un altre motiu per veure-la són els seus directors. Rere el pseudònim de ‘The Vicious Brothers’ estan Colin Miniham i Stuart Ortiz, dos amics de només 25 anys que s’estrenen en la direcció amb aquesta pel·lícula.

No és la millor pel·lícula de terror, ja que la mancança d’argument la converteix en un seguit de situacions terrorífiques, però sí que farà les delícies d’aquells espectadors que vulguin passar una bona estona plena de molta tensió i molts ensurts. Aneu-vos preparant perquè la segona part està en camí…

12 Desembre 2012 Posted by | found footage, terror | , , | 4 comentaris

LA VIDA DE PI (Ang Lee)

Pi, diminutiu de Piscine, és un jove indi que es veu obligat a emigrar cap al Canadà amb el zoo de la seva família a bord d’un vaixell de mercaderies. Però durant el trajecte, el vaixell s’enfonsa i en Pi es queda sol, a la deriva, en una barca compartida amb un perillós i famèlic tigre. ‘La vida de Pi’, basada en el llibre homònim de Yann Martel, ens explica l’extraordinària aventura d’aquest jove i el seu viatge, físic i espiritual.

Amb un estil visual molt peculiar i espectacularment majestuós, ‘La vida de Pi’ és posiciona com una de les favorites per a la propera cerimònia dels Oscars amb un bon guió, una banda sonora sensacional, uns efectes especials sorprenentment realistes (en cap moment ens plantegem que el trigre de bengala està recreat digitalment), una fotografia meravellosa, una interpretació (gairebé un monòleg) del jove Surag Sharma i un final xocant. A estones m’ha semblat una pel·lícula que fàcilment podria haver estat dirigida per Steven Spielberg.

He de dir que la he vist en versió digital, evitant el 3D, però pel que he pogut anar escoltant i llegint, sembla que el 3D està molt ben trobat (el film està gravat amb les mateixes càmeres d’Avatar’) i aconsegueix realment submergir-nos en la pantalla i patir amb el jove Pi. Però també puc dir que, sense veure-la en aquest format, Ang Lee ha aconseguit impactar-me amb aquesta història esglaiadora.

Només una pega li trobo, i és la forta càrrega teològica que impregna tot el film, des del primer minut fin l’últim. Però crec que ho podré passar per alt després de passar dues hores de pur cinema i poesia visual assegut a la butaca. Una de les millors opcions per aquest mes de desembre; tot i que encara està per arribar, d’aquí pocs dies, ‘El Hobbit’.

8 Desembre 2012 Posted by | aventures, drama | , , , | 13 comentaris

THE BAY (Barry Levinson)

El 4 de juliol de 2008, dia de la independència dels EEUU, va ocòrrer un fet inexplicable en una petita ciutat costera de Maryland; la gent que va estar en contacte amb l’aigua va començar a patir forts dolors i greus ampolles que van derivar en una plaga imparable i que va acabar amb la majoria de la població en només un dia. Les imatges que es va prendre durant tot aquell dia van ser confiscades, però ara surten a la llum i donen una explicació a tot el que va passar.

El guanyador de l’Oscar al millor director per ‘Rain man’, Barry Levinson, s’apunta a la moda de les pel·lícules found footage per explicar-nos en primera persona la magnitud de la catàstrofe i el terror que van viure les persones que es trobaven en el poble el dia dels successos. Però tampoc es pot dir que es tracti d’una pel·lícula de terror ja que les escenes pròpies del gènere es poden comptar amb els dits d’una mà. A més, li manca un clímax com cal i el final és menys dramàtic del que es promet al llarg de tot el film.

Perquè la manera com està estructurada ‘The bay’ és sensacional, amb una angoixa que va augmentant per moments i barrejant diferents testimonis que ens van explicant de forma esglaonada, i perfectament estudiada, el que va passant i l’explicació de tot plegat. Els autèntics protagonistes de la pel·lícula no són els actors i actrius que participen (tots desconeguts i amb papers petits) sinó que ho són els guionistes, Michael Wallack i el propi Levinson, que s’han tret de la màniga una història que bé podria haver escrit Stephen King, sobretot el començament de la cinta. Un altre motiu per veure-la? Doncs que ‘The bay’ es va poder veure al Festival de Sitges d’enguany, amb això està tot dit.

Conclusió: tot i tractar-se d’una pel·lícula gravada càmera en mà (al final m’han fet afegir un gènere nou al blog) i no sorprendre gaire en la utilització d’aquest recurs, ‘The bay’ és sorprenentment addictiva, entretinguda i, el millor de tot, angoixant.

6 Desembre 2012 Posted by | found footage, terror | , , , | 4 comentaris

VA DE… BANDES SONORES

Un altre post per parlar sobre aspectes cinematogràfics i allunyar-me una mica de la més pura crítica cinematogràfica. Aquest cop li toca el torn a les Bandes Sonores. Com a l’anterior post sobre crèdits inicials, us deixo els meus fils musicals preferits i hem comenteu què us semblen i em deixeu alguna recomanació, que segur que se m’escapen grans pel·lícules.

Per començar, un clàssic que tothom coneix: ‘La vida es bella’. El tema principal està composat per Nicola Piovani. La veritat és que no tinc massa idees de compositors, però no està de més mencionar-los, que tenen un gran mèrit.

I què m’en dieu de la Banda Sonora d’Amélie’ composada per Yann Tiersen? Algú és incapaç d’emocionar-se escoltant aquestes notes? Per cert, us poso el link de la Banda Sonora complerta perquè és un gran fil musical per un dia de neteja.

De moment portem una italiana i una francesa que van ser un gran èxit; però ara toca el torn a una superproducció: ‘El senyor dels Anells’ i l’espectacular Banda Sonora de Howard Shore. Com en el cas d’Amélie’, us poso la BSO sencera perquè la pugueu gaudir. Si voleu escoltar la cançó més memorable de la trilogia aneu al minut 16.

Continuem amb un altre dels grans i, de nou, anem cap a italia per gaudir de la música de ‘Cinema Paradiso‘ gràcies a Ennio Morricone, el mestre dels xiulets.

I, per últim, us volia parlar d’Alexandre Desplat que porta a les seves espatlles moltíssimes pel·lícules. Però he d’escollir una, així que m’he trobat amb un greu conflicte interior perquè m’ha costat decidir entre ‘El árbol de la vida‘ i ‘Moonrise Kingdom‘. Finalment m’he decidit per aquesta última i la cançó que tanca la pel·lícula.

Doncs aquestes són les Bandes Sonores que no pararia d’escoltar. Hi han moltes més que són excepcionals, com la que acompanya tota la saga de ‘El caballero Oscuro’ de Christopher Nolan o les grans composicions dels mestres John Williams, Hans Zimmer, Danny Helfman, James Horner o Vangelis; però quedaria un post llarguíssim i, a més, no estan a l’alçada de les que us he comentat.

2 Desembre 2012 Posted by | General | , , , , , | 11 comentaris