CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ROMPE RALPH (Rich Moore)

Ralph és el dolent del videojoc ‘Arregla-ho Fèlix Jr.’ i es dedica a destrossar un edifici que després és arreglat per en Fèlix Jr. Però després de 30 anys fent la mateixa feina, en Ralph vol canviar la seva vida i convertir-se en el bo del joc i obtindre una mica de reconeixement per part dels altres, així que abandona el seu joc en busca d’aquesta oportunitat. El món dels arcades trontollarà degut a la decisió d’en Ralph.

Sembla que la Disney està trobant el camí de l’èxit amb la seva reinvenció, allunyant-se de la fòrmula convencional de prínceps i princesses  i apropant-se més a l’estil de fer de Pixar (cosa que no és d’estranyar en veure que John Lasseter, director de ‘Toy Story’ està entre els crèdits dels productors). Una idea molt original, uns personatges molt ben trobats i una interminable llista d’homenatges als videojocs que ens han vist crèixer (Tekken, Street Fighter, Super Mario, Sonic, PacMan, Metal Gear Solid,…) són els punts forts d’aquesta proposta. Fins i tot té l’oportunitat d’enriure’s d’aquesta fòrmula cap al final del film.

La trama s’estanca en algun moment puntual, però això no desvirtua la innovació i l’enginy dels guionistes que no deixen de sorprendre’ns al llarg de tota la pel·lícula. La moralina de la pel·lícula gira al voltant d’acceptar-se a un mateix, tema no gaire original en pel·lícules d’animació doncs ja ho hem pogut veure en altres ocasions com ‘Toy Story’ (què tindrà la pel·li d’en Woody i en Buzz que es mereixi dues referències en un sól post?), però que sempre funciona. Cal destacar la qualitat de l’animació, que troba la forma d’adaptar els diferents videojocs segons el seu nivell de pixelat, la seva resolució i la seva definició. Cal veure-la més cops per acabar de captar la infinitat de referències als videojocs. Impossible trobar-les totes!!!

Conclusió: Una pel·lícula Disney tirant cap a Pixar.

11 gener 2013 Posted by | animació | , , , , , | 10 comentaris

SHREK 4 VS. TOY STORY 3

A l’estiu, les principals distribuidores treuen al mercat els plats forts dirigits a la millor audiència, la més fidel i la més consumista: els més petits. I aquest any ho fan amb plats realment forts, amb els seus punts en comú i les seves clares diferències.

Però seria més correcte dir “punt en comú”, ja que en l’únic que s’assemblen és en que les dues pel·lícules prometen posar punt i final a les respectives sagues. I totes dues ho aconsegueixen, amb major o menor èxit. La veritat, sense esquerdar els finals a ningú, és que les dues han sapigut trobar els finals ideals per a unes franquícies que s’han perllongat al llarg dels temps (jo encara era petit quan vaig veure la primera part de Toy Story); en el cas de Toy Story 3 (Lee Unkrich) ho ha aconseguit amb matrícula d’honor, amb un final emotiu i molt ben aconseguit. Shrek Felices para siempre (Mike Mitchell), per la seva part, no m’ha fet remoure res dins meu, potser per la seva previsibilitat.

I és que aquest és el punt feble d’aquest Shrek. Són quatre entregues, al meu parer, innecessàries. La primera va ser tot un èxit, una victòria per l’animació i d’una originalitat brutal; amb la segona, la cosa va afluixar, però encara hi havien coses per innovar i sorprendre. Les últimes dues parts s’han convertit en un seguit de situacions calcades de les altres dues, previsibles i poc emocionants. Ha estat una gran aventura, però que acaba sense gaire pena ni glòria.

Toy Story és un altre món. El fet de ser tres pel·lícules li ha permés continuar innovant i oferint-nos gags originals dins les seves possibilitats (els de Pixar s’han trencat el tarro), a més, és més clara l’evolució tecnològica de les tres parts, fet que ha permés donar-li un aspecte visual immillorable, fins al moment. L’argument, a vegades, també es pot tornar previsible, però ens presenta alguns girs que mantenen l’atenció al que passa a pantalla. Per a aquells que sou de llàgrima fàcil, no dubteu a agafar mocadors!!!

En definitiva: si disposeu de diners per anar a veure només una de les dues opcions d’animació de l’estiu, jo triaria Toy Story 3. Però, penseu-vos-ho dos cops, que ara a l’agost arriba “The Secret of Kells”, pel·lícula d’animació que està enamorant al públic i la crítica als estats units!!!

24 Agost 2010 Posted by | animació | , , | 1 comentari