EL LEGADO DE BOURNE (Tony Gilroy)
Tony Gilroy, guionista de les tres primeres pel·lícules de Jason Bourne, agafa el relleu de Paul Greengrass per continuar donant vida als personatges sorgits de la ment de l’escriptor Robert Ludlum. Aquest cop, però, deixa de banda a Jason Bourne per centrar-se en una altra de les branques d’aquest gran arbre que és la CIA. El personatge en qüestió és Aaron Cross, un agent del programa ‘Outcome’. Degut a la rebel·lió de Bourne, la CIA es veu obligada a tancar tots els programes relacionats amb ‘Treadstone’ (el programa d’on va sorgir Bourne) i això fa que tots els agents estiguin sent suprimits. Cros haurà de fugir per mantenir-se en vida alhora que investiga tot el funcionament del programa.
La saga de Bourne està més viva que mai i així ho declara la pel·lícula des de la primera imatge que recorda (o quasi plagia) la primera escena de la primera pel·lícula i la última de la darrera. S’entén? Doncs està clar, que amb una sola imatge ja ens transportem a l’univers de Bourne, sense Bourne, però amb una presència constant de Bourne. I és que ‘El legado de Bourne’ no és una seqüela, sinó que l’acció transcorre al mateix temps que ‘El últimatum de Bourne’, la tercera part de la saga, i recupera alguns dels moments i dels personatge d’aquesta, com el director de la CIA, el creador de ‘Treadstone’ o l’agent Pamela Landy; tot i que les seves aparicions són bastant fugaces.
I són fugaces perquè ‘El legado de Bourne’ ens sitúa en un nou espai, amb una nova trama i uns nous personatges. I potser és aquí on trobem el principal inconvenient que se li pugui atribuir. La saga necessita situar-nos novament dins d’aquest entrallat d’agents, programes i confabulacions i per això hi dedica pràcticament tot el metratge, deixant l’argument en un segon lloc i donant la sensació, al final, que no ha passat res en tot el film. És a dir, que els fanàtics que esperin un argument d’allò més enrevessat no el trobaran, però de ben segur que sí estarà present en la segona part (o cinquena?)
Pel que fa la nova fornada d’actors, els he trobat molt encertats. Des del seu descobriment a ‘En tierra hostil’, segueixo Jeremy Renner des de prop i no decepciona; i el tàndem que forma amb Rachel Weisz trobo que té molta química. Edward Norton té fusta de dolent, tot i que no l’hem vist desenvolupar-ho molt en aquesta pel·lícula; però ja li arribarà el moment. Per a la següent entrega (no hi ha cap mena de dubte que n’hi haura una), només podem demanar que Aaron Cross es trobi amb Jason Bourne. Seria rodó.
I per acabar el post, com no podia ser de cap altra manera, la cançó de Moby que posa punt i final a cadascuna de les pel·lícules de la saga.
Uff mandra, molta mandra!
Em va decepcionar bastant El legado. Realment l’argument es molt senzill, en tota la estona l’únic que fa es corre i fugir. Però no se, trobo que les persecucions no estan a l’alçada dels Bourne originals. I que consti que no es culpa d’en Renner, ell ho fa bé.
Estic d’acord. Espero que s’ho currin més en la següent entrega, en general.
He estat seguidor de la nissaga Bourne fins ara. Quan em vaig asseentar que en feien una més però amb d’altres personatges ja no vaig estar tant content.
Nosé si sabré veure la pel·lícula sense voler veure els antics personatges enlloc dels nous (per bé que ho facin).
Crec que s’ha de plantejar com una història paral·lela. Com dic, és una pel·lícula que serveix d’introducció per una nova saga.
No me’n han parlat gaire bé, i aquesta mena de pelis no m’entusiasmen, de moment la deixaré passar…