CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL LEGADO DE BOURNE (Tony Gilroy)

Tony Gilroy, guionista de les tres primeres pel·lícules de Jason Bourne, agafa el relleu de Paul Greengrass per continuar donant vida als personatges sorgits de la ment de l’escriptor Robert Ludlum. Aquest cop, però, deixa de banda a Jason Bourne per centrar-se en una altra de les branques d’aquest gran arbre que és la CIA. El personatge en qüestió és Aaron Cross, un agent del programa ‘Outcome’. Degut a la rebel·lió de Bourne, la CIA es veu obligada a tancar tots els programes relacionats amb ‘Treadstone’ (el programa d’on va sorgir Bourne) i això fa que tots els agents estiguin sent suprimits. Cros haurà de fugir per mantenir-se en vida alhora que investiga tot el funcionament del programa.

La saga de Bourne està més viva que mai i així ho declara la pel·lícula des de la primera imatge que recorda (o quasi plagia) la primera escena de la primera pel·lícula i la última de la darrera. S’entén? Doncs està clar, que amb una sola imatge ja ens transportem a l’univers de Bourne, sense Bourne, però amb una presència constant de Bourne. I és que ‘El legado de Bourne’ no és una seqüela, sinó que l’acció transcorre al mateix temps que ‘El últimatum de Bourne’, la tercera part de la saga, i recupera alguns dels moments i dels personatge d’aquesta, com el director de la CIA, el creador de ‘Treadstone’ o l’agent Pamela Landy; tot i que les seves aparicions són bastant fugaces.

I són fugaces perquè ‘El legado de Bourne’ ens sitúa en un nou espai, amb una nova trama i uns nous personatges. I potser és aquí on trobem el principal inconvenient que se li pugui atribuir. La saga necessita situar-nos novament dins d’aquest entrallat d’agents, programes i confabulacions i per això hi dedica pràcticament tot el metratge, deixant l’argument en un segon lloc i donant la sensació, al final, que no ha passat res en tot el film. És a dir, que els fanàtics que esperin un argument d’allò més enrevessat no el trobaran, però de ben segur que sí estarà present en la segona part (o cinquena?)

Pel que fa la nova fornada d’actors, els he trobat molt encertats. Des del seu descobriment a ‘En tierra hostil’, segueixo Jeremy Renner des de prop i no decepciona; i el tàndem que forma amb Rachel Weisz trobo que té molta química. Edward Norton té fusta de dolent, tot i que no l’hem vist desenvolupar-ho molt en aquesta pel·lícula; però ja li arribarà el moment. Per a la següent entrega (no hi ha cap mena de dubte que n’hi haura una), només podem demanar que Aaron Cross es trobi amb Jason Bourne. Seria rodó.

I per acabar el post, com no podia ser de cap altra manera, la cançó de Moby que posa punt i final a cadascuna de les pel·lícules de la saga.

Anuncis

23 Agost 2012 Posted by | acció | , , , , , | 6 comentaris

MISIÓN IMPOSIBLE 4: PROTOCOLO FANTASMA (Brad Bird)

Tom cruise torna a posar-se en la pell de Ethan Hunt per quarta vegada per tornar a salvar el món (i sobretot els Estats Units) davant d’una amenaça de guerra nuclear. Aquest cop, però, ho haurà de fer tot sol, sense el recolzament del seu govern, que tracta els agents de l’FMI com a terroristes. Al costat de Hunt, un reduït grup d’agents l’acompanyaran en la seva missió impossible.

El nou lliurament d’aquesta franquicia que ha reaparegut després d’uns anys de rumors no aporta res de nou al gènere i, fins i tot, perilla la seva condició com a pel·lícula d’acció destacable per damunt les altres. En aquesta quarta entrega es perd totes les senyes d’identitat que la primera pel·lícula va marcar amb bones escenes d’acció i, sobretot, una bona trama enrevessada plena de traicions i coses (i persones) que no són el que semblen. L’argument d’aquesta fantasmada protocolària sembla extret d’un videojoc on els protagonistes van aconseguint objectius que els porten a les següents fases fins arribar al dolent final. Un guió molt lineal que queda recolzat, magníficament cal dir, per unes escenes d’acció espectaculars i ben buscades però que rasquen molt l’exageració. El film, a més, ens deixa un final per oblidar des del moment en que s’abandona la sala del cinema; pitjor no és pot fer.

El cast és, potser, el que salva la proposta, amb un Tom Cruise en la seva línia (que interpreta totes les seves escenes d’acció, renunciant a dobles) i amb la incorporació de Jeremy Renner, cridat a agafar el relleu de Cruise (si aquest el deixa), Paula Patton i Simon Pegg, que aporta el toc d’humor necessari per fer passar les dues hores de metratge. Michael Nyqvist (el Mikael Blomkvist de la saga Millenium sueca) aporta el toc de maldat a la pel·lícula.

Així que si voleu veure una pel·lícula entretinguda quan no tingueu ganes de trencar-vos gaire els cascos i amb grans dosis de pirotècnia visual, aquesta és la vostra proposta. Per últim, us deixo un videoclip del making of d’algunes de les escenes més espectaculars de la pel·lícula rodades al Burj Khalifa, l’edific més alt del món, on queda reflectit el valor de Cruise alhora de jugar-se la pell.

24 Desembre 2011 Posted by | acció | , , , | 10 comentaris

THE TOWN (Ben Affleck)

En la seva segona incursió en la direcció (després de “Adiós pequeña, adiós” estrenada tot just fa 3 anys) Affleck ens mostra les peripècies d’un grup d’atracadors al petit barri de Charlestown. En un dels seus atracaments, la directora d’un banc és agafada com a hostatge i deixada després en llibertat. Doug (el cap del grup interpretat per Affleck) comença a penedir-se de la seva vida i vol començar de nou. D’aquesta manera, inicia una relació amb la directora del banc. Tot això passa mentre el grup de lladres es veu obligat a fer un últim treball perseguits per l’FBI.

Però tota la història dels robatoris no és més que una excusa per contextualitzar una història d’amor. O potser és la història d’amor la que queda subordinada a la persecució del grup de lladres? Són dues històries paral·leles que, alhora, es complementen magníficament, tot envolcallat per un bon guió, sense trucs ni efectismes, escrit pel propi Affleck, Peter Craig i Aaron Stockard basant-se en la novel·la de Chuck Hogan “Prince of thieves”.

Les interpretacions són força correctes. Affleck s’encasella en el seu registre habitual (dubto si és millor actor o millor director) mentre veiem un Jeremy Renner més fosc, distanciat del seu paper a “En tierra hostil” guanyadora de l’Òscar a millor pel·lícula l’any passat. Rebecca Hall es fica en la pell de la directora de banc amb un paper difícil, el qual salva amb molts honors. i  John Hamm sorprén amb una bona interpretació després del seu paper a la sèrie “Mad men”. El millor del film són les escenes d’acció, magníficament rodades, que permeten a l’espectador mantenir l’atenció i la tensió durant tot el metratge. Com deia abans, es complementen molt bé les escenes d’acció amb la relació amorosa dels protagonistes. Tot plegat, una bona pel·lícula per aquells a qui agraden les pel·lícules d’acció i aquells a qui agraden les pel·lícules sobre relacions amoroses complexes.

5 Novembre 2010 Posted by | acció, romàntica | , , , | 9 comentaris