TED (Seth MacFarlane)

John és un nen incomprés i rebutjat que desitja amb totes les seves forces que l’osset de peluix que acaba de rebre com a regal de nadal cobri vida i sigui el seu amic per sempre. Un cop concedit el desig i passats uns anys, compaginar la vida boja que aquest li aporta amb l’estabilitat que reclama la seva parella serà del tot incompatible.

No acostumo a fer jocs de paraules, no sóc gaire bo fent-les, però aquest cop puc dir que aquesta pel·lícula és TEDiosa. Una espècies de comèdia politicament incorrecta (jo encara estic buscant aquesta incorrecció) que aconsegueix fer-nos somriure amb una de cada dotze bromes, la majoria sense sentit. I mira que prometia que rere les càmeres i el guió estigués Seth MacFarlane, creador de ‘Padre de familia’ i ‘American Dad’. Però és que resulta que el film no és més que un capítol de qualsevol d’aquestes dues sèries de 20 minuts allargats durant una hora i mitja aproximadament però sense el dinamisme i l’exageració que ofereix l’animació. L’argument és avorridíssim i el final, horrorós!! Em compadeixo de Mark Wahlberg i Mila Kunis (que ja treballa amb MacFarlane en les seves sèries televisives) per haver escollit aquest guió.

Ei, però no tot havia de ser dolent. Com a apunt positiu destacaré el toc retro que té la pel·lícula transportant-nos als últims anys de la dècada dels 70 i principis dels 80 amb els homentages a pel·lícula mítiques com ‘Alien’, ‘Star Wars’ o ‘Flash Gordon’. Realment, els fanàtics d’aquesta última pel·lícula s’emportaran una molt bona sorpresa. A part d’això, sóc incapaç de trobar una altra excusa per anar-la a veure. Feu-me cas i destineu el vostre temps i els vostres diners amb qualsevol altra proposta. Si no em voleu fer cas després no em digueu que no us he avisat.