CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL CABALLERO OSCURO DE CHRISTOPHER NOLAN

L’any 2005, Christopher Nolan va estrenar ‘Batman begins’, una revisió del superheroi de la DC Comics, amb la intenció de convertir-la en una trilogia amb el seu toc i la seva visió personal. Tres anys més tard va estrenar ‘El caballero oscuro’ i ara estrena la tercera i última part ‘El caballero oscuro: la leyenda renace’. Us puc assegurar que és una de les millors trilogies que s’ha fet mai i, se’ns dubte, és el millor Batman de tots els temps.

Les característiques que fan d’aquest ‘Batman’ el millor no poden ser més que justificades: una direcció perfecta per part d’un director visionari i trenca-motlles com Nolan (allà quedi el seu ‘Origen‘), un Bruce Wayne excepcional interpretat per Christian Bale, uns secundaris de luxe (Gary Oldman, Morgan Freeman, Michael Caine), uns efectes especials i uns artilugis sensacionals, una banda sonora espectacular i uns enemics memorables (el desaparegut Heath Ledger va desbancar a Jack Nicholson amb el seu ‘Joker’).

Però la saga ha aportat molt més que bons actors, bones disfresses i bons mitjans de transports. El que fa d’aquesta saga una cosa llegendària és la investigació que fa sobre la vessant més humana de l’heroi. És una saga plena de matisos. Ni l’heroi és completament bo ni els enemics són completament dolents. Tots són humans. I això aporta un punt innovador i ens endinsa més en la mentalitat dels protagonistes. Des de la l’acceptació de la por i la conversió en un heroi de ‘Batman Begins’, passant pel descobriment del que implica ser-ho a ‘El caballero oscuro’ fins a la èpica conclusió (encertada al meu parer) de ‘El caballeros oscuro: La leyenda renace’. Tot un viatge a l’interior de Batman.

En aquesta darrera pel·lícula, llarguíssima per cert, ens trobem un Bruce Wayne demacrat que només troba un motiu per tornar-se a posar el tratge de Batman quan un terrorista sense escrúpuls, anomenat Bane, amenaça amb destruir Gotham i tot allò que ell havia ajudat a crear. Acompanyat per un munt de secundaris (només faltava Leonardo DiCaprio per tenir tot el cast de ‘Origen’), amb una música, un cop més, acollonant (perdó per l’expressió, però és així) i uns efectes i artilugis genials, Nolan tanca una trilogia amb un guió bastant dens, amb dosis justes d’acció i un ritme poc usual en pel·lícules de superherois. Cert que s’hi poden trobar algunes pegues, però què carai!! jo els hi perdono totes per les bones estones que m’ha fet passar. Un final rodó. Gaudiu d’aquest Batman, perquè em fa l’efecte que no tornarem a veure’n un de semblant; el llistó està massa alt.

30 Juliol 2012 Posted by | acció | , , , , , , | 11 comentaris

THE AMAZING SPIDERMAN (Marc Webb)

Per segona vegada, a la gran pantalla, ens arriba l’origen d’aquest superheroi de la Marvel, abandonat pels seus pares, criat pels seus tiets i picat per una aranya mutant que li transfereix uns poder sobrehumans. Aquest cop, l’Spiderman s’haurà d’enfrontar al doctor Curt Connors qui, després d’un experiment fallit, es converteix en un llangardaix enorme i una amenaça per a la ciutat de Nova York. A més, Peter Parker s’encararà amb el seu primer amor, la Gwen Stacy, ajudant del doctor Connors i filla del cap de policia de la ciutat que s’encaparra a detenir l’home aranya.

La principal pega de la pel·lícula és la, relativament, recent estrena de la primera cinta d’Spiderman (interpretat per Tobey Maguire). Només fa deu anys des que ens va arribar al cinema la primera part, i cinc anys des de l’última. Per tant, és impossible no fer comparances mentre l’anem veient. Perquè la història inicial és la mateixa: la mort del tiet, la picada de l’aranya, el descobriment dels nous poders,… Però, alhora, aquest és el seu punt fort, ja que, tot i que ja hem vist la història, no se’ns fa gens repetitiva i han aconseguit donar-li un nou sentit a l’heroi en indagar en el seu passat a través de la figura dels seus pares.

Andrew Garfield es posa perfectament en la pell de Peter Parker i és capaç de transmetre totes les inseguretats que Maguire no aconseguia en la ‘seva’ saga. Emma Stone i el genial Rhys Ifans estan sensacionals en els seus papers. Cal tenir en compte que la pel·lícula no es centra especialment en les escenes d’acció; n’hi han uns quantes, però no és el fil de la pel·lícula, sinó que s’entesta a mostrar-nos la personalitat dual de Parker/Spiderman i la seva manera d’enfrontar-se al món que l’envolta. Això produeix que, en algun moment, la pel·lícula es faci un pèl lenta i llarga.

Ja està confirmat que aquesta nova saga constarà de tres pel·lícules, com ens mostren els últims minuts finals del film (que van després dels crèdits, no us aixequeu abans!!), així que haurem d’esperar a veure com evoluciona aquesta nova visió de l’home aranya. Ara que ja la he vista, puc oblidar-me completament d’aquesta i centrar-me en l’estrena d’aquest mes de juliol i, possiblement, de tot l’estiu; la tercera part del Batman de Chritopher Nolan: ‘The Dark Knight Rises’. L’hauré de veure, però, després d’uns dies de vacances. Ens veiem!!

18 Juliol 2012 Posted by | acció | , , , , | 8 comentaris

EL ENIGMA DEL CUERVO (James McTeigue)

Ens trobem en ple segle XIX; el detectiu Fields es troba davant d’un crim horrible: una mare i la seva filla han mort assassinades dins d’una habitació tancada per dins; el cos de la nena s’ha trobat penjant dins de la xemeneia. Però aquesta situació no és nova. Edgar Allan Poe, el pertorbat escriptor de Baltimore en persona, haurà de fer front a un assassí que recrea les seves històries més retorçades i macabres, tot endinsant-se en un joc de pistes ple de cadàvers on es jugarà la seva pell i la de la seva promesa.

John Cusack es posa a la pell d’Allan Poe intentant mimetitzar-se amb un personatge estrany i, com ja diu el seu sobrenom, pertorbat; i aconsegueix una interpretació més que creïble. Està acompanyat de bons secundaris com Luke Evans, Alice Eve o Brendan Gleeson.

Les interpretacions de la pel·lícula i la seva entretinguda estètica visual són els punts forts d’aquest thriller esperpèntic que barreja, hàbilment, referències d’alguns dels relats més coneguts de Poe com ‘Els assassinats de la Rue Morgue’, ‘El pou i el pèndol’ o ‘El corazón delator’. L’inici de la pel·lícula és magnífic i captivador (sorprèn que no hagin censurat l’escena del pèndol, escena digna de la pel·lícula més bèstia de la franquícia ‘Saw’), però a mida que avança el metratge, va perdent força i ‘ganxo’ fins arribar a un final amb poca intensitat. Tot i així, és un film entretingut que agradarà a qualsevol fanàtic de les històries més macabres de Poe.

16 Juliol 2012 Posted by | thriller | , , , | 5 comentaris

LA SOMBRA DE LOS OTROS (Mans Marlind / Björn Stein)

Cara Harding és una doctora especialitzada en transtorn de la personalitat escèptica pel que fa a les teories sobre les personalitats múltiples. Però el cas d’Adam és especial i, fins i tot, sobrenatural; fet que farà que es plantegi les seves creences i que investigui a fons el seu cas posant en perill la seva vida i la de les persones que l’envolten.

El reclam d’aquest thriller de misteri i, fins i tot, algun punt de terror és el seu guionista, Michael Cooney, que ja va escriure gairebé fa 10 anys el guió de ‘Identidad’, thriller terrorífic que ens submergia inesperadament en els transtorns de les personalitats múltiples. A ‘La sombra de los otros’, Cooney torna a tractar el mateix tema però des d’un enfocament molt diferent i amb un punt místic i paranormal que va in crescendo. Ja des del seu començament, la trama ens planteja un munt d’incògnites i peces de trencaclosques que es van resolent cap al final, tot i que una mica ‘agafat amb pinces’ per al meu gust.

Julianne Moore i Jonathan Rhys Meyers protagonitzen aquesta cinta que encantaria a qualsevol adepte a Stephen King, ja que, com diuen a Fotogramas, estem davant una pel·lícula que hauria pogut sortit d’una novel·la seva. I no s’equivoquen.

13 Juliol 2012 Posted by | terror, thriller | , , , , | 7 comentaris

ICE AGE 4: LA FORMACIÓN DE LOS CONTINENTES (Steve Martino / Mike Thurmeier)

La quarta part d’aquesta delirant saga d’animació comença amb l’Scrat, l’inoblidable esquirol, en la perpètua recerca de l’aglà perfecte. Aquest cop, la seva recerca serà la causant de la separació de Pangea en els diferents continents que avui coneixem. Per la seva banda, en Manny, en Diego i en Sid, acompanyats per la seva àvia, hauran de trobar el camí de tornada a casa en quedar separats de la resta del grup, mentre s’enfronten a un grup de temibles i esbojarrats pirates.

El més sorprenent d’aquest lliurament és que, tot i tractar-se d’una quarta part, no es queda enrere de les seves predecessores. Cal dir, però, que no arriba a l’alçada de la tercera que és, se’ns dubte, la millor de tota la saga; però no s’hi queda gaire lluny. Barreja molt hàbilment humor simple (el típic humor de cops i caigudes) amb un humor més elaborat. La història està ben buscada, però la subtrama de la filla del mamut està una mica (per no dir molt) estereotipada i plena d’expressions típiques i tòpiques.

Vaig trobar a faltar unes dosis més d’Scrat. Surt poc i la història que tenen preparada no és extremadament divertida com en altres ocasions (potser se’ls ha acabat la imaginació), encara que l’escena inicial és sensacional, i el final, original i un pèl surrealista. Llàstima que en Buck (mític personatge de la tercera part) només surti un parell de segons, tot i que el seu punyal apareix en un dels moments claus de la cinta. En resum, és una pel·lícula ideal per a tota la família (encara que no en tinguis), per grans i petits i per passar una molt bona estona.

10 Juliol 2012 Posted by | animació, aventures | , | 11 comentaris

JUAN DE LOS MUERTOS (Alejandro Brugués)

L’univers del cinema zombi es trasllada a Cuba, on un petit grup de supervivents de la masacre zombi veu un filó per fer diners: matar als ésser estimats d’altres supervivent a canvi d’una petita contribució econòmica.

Des d’un temps ençà, el cinema de zombis ha trobat en l’humor una nova visió efectiva i comercial, demostrant que es pot fer riure i espantar per igual en una mateixa pel·lícula. Però ‘Juan de los muertos’ és un film on espantar, ens espantarem poc. Per contra, tindrem constantment un somriure a la cara. Perquè el director aprofita el cataclisme mundial per fer una reflexió i una crítica de la societat cubana i el seu govern (quan de temps creieu que triguen a culpar als americans de la plaga zombi?)

El cast està ple d’actors desconeguts (amb algun cameo inesperat) però molt i molt correctes; i la música és dinàmica i marxosa tota l’estona. Només li he trobat una pega, i és que l’accent cubà, a vegades, és difícil de comprendre i hi han parts i gags de la pel·lícula que no he acabat d’entendre. Així que si m’ho he passat de conya amb el que he entés, com m’ho hagués passat si hagués entés TOTS els diàlegs?

En definitiva, una bona pel·lícula de terror per riure moltíssim, amb un rerefons molt interessant i alguna sorpresa

6 Juliol 2012 Posted by | acció, humor, terror | , , | 9 comentaris

RADIO ENCUBIERTA (Richard Curtis)

Any 1966, el govern britànic té limitada l’emisió de música rock per la ràdio a dues hores diàries. Però un grup de punxadiscos amb forts ideals sobre la llibertat es resisteix a aquesta imposició, emetent 24 hores ininterrompudes de música rock des d’un vaixell a alta mar. Les aventures i desventures d’aquests pirates musicals es barregen amb els intents del govern per il·legalitzar les ràdios pirates, acompanyats per una banda sonora espectacular.

‘Radio encuabierta’ es tracta d’una comèdia on la música es converteix en protagonista indiscutible, sense convertir-se en un musical de manual amb grans números coreogràfics, que defensa els ideals de llibertat i d’una certa anarquia i que denuncia l’abús del poder. Això la converteix en una metàfora del que ens trobem avui en dia a la nostra societat, tot i estar contextualitzada en l’era apoteòsica de la música rock.

Però a part de la música, que és se’ns dubte el plat fort de la cinta, els personatges no es queden gens enrere. El film es transforma en una desfilada de tarannàs i maneres de viure la vida amb un cast espectacular: Philip Seymour Hoffman, Bill Nighy, Nick Frost, Kenneth Branagh, Rhys Ifans,…, que, a les ordres del director de ‘L’escurçó negre’, ‘Love Actually’ o ‘Notting Hill’ asseguren un munt de moments delirants i de gags que ens mantenen amb un somriure a les cares. Tothom a bord!!!

3 Juliol 2012 Posted by | humor, musical | , , , , , | 8 comentaris