AMIGOS… (Borja Manso / Marcos Cabotá)
La història: tres amics assisteixen al funeral d’un amic de la infància amb qui havien fet tot tipus d’apostes. Ara, la seva herència serà un últim joc: el difunt donarà els seus 17 milions d’euros a qui aconsegueixi reunir més audiència a la televisió. A partir d’aquí, les estratègies que utilitzin els farà replantejar la seva amistat i les seves relacions amb totes les persones que els envolten. Una comèdia entretinguda protagonitzada per Ernesto Alterio, Diego Martín i Alberto Lozano, amb Goya Toledo, Manuela Velasco i la participació de Sara Carbonero i Carles Moyà..
Original en el seu plantejament i molt forta durant la primera mitja hora, la cinta de Manso i Cabotà perd una mica d’intensitat cap a la segona part del metratge. Però això és degut a que dedica més temps a presentar i representar les fortunes i desgràcies dels personatges que no pas a acumular un seguit de gags sense sentit i que no aportarien res al creixement dels protagonistes. És cert que el final (que ara no explicaré) queda, si més no, inquietant i dóna la sensació que ens manca informació; i això deixa un regust agredolç. El repartiment és excel·lent i, com ja es costum en pel·lícules que tracten sobre la amistat, és necessari veure un cert feeling entre els actors.
El més curiós de la pel·lícula és que està financiada i co-produïda per Telecinco. I per què és curiós? Doncs perquè la cinta es dedica a ridiculitzar el món dels programes escombraries a que ens té acostumats la cadena privada: Gran Hermano, el món de la premsa rosa i sensacionalista i programes de confessions. Potser es tracta d’un intent de riure’s de sí mateixa amb l’objectiu de recuperar a tots aquells espectadors, com un servidor, que ha omplert el seu ‘cupo’ de bruticia televisiva. Sigui com sigui, la pel·lícula és una molt bona tria per veure una tarda tranquil·la de diumenge.
9 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
cine espanyol? em costa molt de pair… tot i que reconec que l’argument atreu força, però totes les crítiques apunten totes cap avall…
No sé, no sé, jo el diumenge tan sols puc veure pelis sobre gent segrestada i maltractada…
Pel que he vist i he llegit imagino que si miro el global de la pel·lícula m’agradarà, però també hi trobaré algunes escenes d’aquelles tan exagerades que els agrada fer al cinema espanyol.
Telecinco ridiculitzant els granshermanos? Sembla un oximoron: això no m’ho puc pas perdre 😀
Està molt clar, en aquest tipus de pel·lícules de cinema espanyol la gent ho té claríssim: o tens ganes de veure-la, o no. No hi ha punt intermig; aquell “Potser me la miro” Per què serà?
Si algú està indecís, afegiré a la crítica que té uns títols de crèdit inicials sensacionals!!
Mmmm té pinta de ser un telefilm entretingudet per passar la tarda! Jo avui vaig a veure la de Freud i Junk, a veure q tal!
Ja em comentaràs. Jo tinc ganes de veure-la a mitges. Uns dies sí, uns altres no. Ja veurem què passa.
Ei doncs prou bé! Les interepretacions son boníssimes, tot i que esperava que entrés més profundament en el context teòric de la psicoanàlisi
Doncs no em queda una altra que veure-la. Ja la comentaré!!