PARANORMAL ACTIVITY (Oren Peli)

Amb una posada en escena semblant a “REC”, en un principi aquesta pel·lícula no em va cridar l’atenció. Venia precedida de molta fama als estats units i aquest va ser el motiu pel qual la vaig mirar. He de dir que és de les vegades que pitjor ho he passat veient una de terror. I és que no calen monstres terrorífics, possessions infernals o banys de sang exagerats. Aquesta pel·lícula juga amb la imaginació dels espectadors.

Una parella, després d’experimentar sucessos paranormals, decideix provar de gravar-los per conèixer a que s’enfronten. Potser és un veí que els assatja, potser és producte de la seva imaginació tots els sorolls que escolten, o potser és una presència que viu d’okupa a la seva casa. A mida que avancen els dies, i la parella veu trontollar la seva relació, la cosa que viu amb ells es va fent més i més present i agressiu; la qual cosa provoca que la pel·lícula segueixi un ritme de tensió i suspens in crescendo.

Aquestes escenes que posen el cor a mil succeeixen de nit, així que la tensió s’apodera del nostre cos quan veiem els protagonistes ficant-se al llit i com el rellotge de la càmara va avançant de mica en mica. El silenci és la millor arma de la pel·lícula (carent completament de música), crea el suspens necessari que fa que ens anem preguntant “Haviam què passarà?”. La imatge mostra el llit de la parella i una porta oberta que enfoca al passadís i un munt de portes amb les llums obertes per no perdre’n cap detall. Només el fet de mirar cap a la porta ja ens fa imaginar que qualsevol cosa pot aparèixer o passar.

És aquesta suggestió la que fa que ho passis malament durant les nits que mostra el film. Una sensació semblant a la que vaig tenir quan vaig veure “Darkness” de Jaume Balagueró (per mi, la millor pel·lícula de terror) on l’acció terrorífica succeeix només de nit. Una sensació de tensió i, alhora, lleugeressa quan veus que es fa de dia.

El millor d’aquesta pel·lícula és el ritme que va seguint i la demostració de com una pel·li feta amb dos duros pot arribar a convertir-se en un èxit sense precedents. El pitjor, la reacció dels protagonistes als successos paranormals. Al principi actuen com si fos una cosa normal i, fins i tot, divertida!! Actuació que aviat acaba quan veuen que pot ser més perillós del que pensaven.

En definitiva, no apta per a cardíacs que, tot i mancar-hi “sustos” imprevisibles, ens summeix en una tensió constant i un sentiment d’angoixa que fan impossible no desviar la mirada durant les escenes de llit. Un horror de pel·lícula.