CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

GAMER (Mark Neveldine / Brian Taylor)

Pel·lícula futurista i de conspiracions inspirada en el món en alça dels videojocs portat al següent nivell: el videjoc amb persones reals. Us imagineu el joc del Sims però on els personatges que controlem fossin éssers humans reals, que cobressin diners per sotmetre’s a aquesta moderna forma d’esclavitud? Això és el que planteja aquest film amb un programa anomenat “Society”, on qualsevol persona pot controlar un home o una dona, vestir-la com vulgui i fer allò que vulgui que faci… el que vulgui. Un negoci que porta al seu creador a convertir-se en l’home amb més diners del món. Amb aquest èxit, es crea “Slayers”, un programa semblant (amb jugadors i personatges reals), al més pur estil shooter on els personatges són reclusos nordamericans. Aquest lluiten i s’enfronten en un seguit de batalles mortals l’objectiu de les quals és sobreviure. Si aconsegueixen sobreviure a 30 partides, el reclús és alliberat.

Resumit així, l’argument sembla més o menys fàcil de digerir; però la pel·lícula va avançant i van sorgint noves conspiracions i negocis, trames i mentides que fan que l’argument es vagi complicant. Al meu paré, crec que el compliquen massa. La veritat és que es tracta un tema que pot donar molt de si, però explicat i mostrat d’una altra manera, potser seria una mica més entenedor. Durant tota la pel·lícula he tingut la sensació que m’estava perdent alguna cosa; entenia l’argument però donant per suposat moltes coses que crec que no s’expliquen.

La majoria d’escenes, i sobretot les batalles, no són aptes per a epilèptics. Amb una velocitat de càmara, efectes d’interferències, canvis rapidíssims d’enfocaments, les imatges poden arribar a marejar si es miren de molt a prop o sense parpellejar. Masses (i innecessaris) moviments de càmara que treuen emoció al que veus, ja que no ho acabes d’entendre del tot. La música, com totes les pel·lícules d’acció, però es pot destacar l’ús que li donen a “Sweet Dreams”, molt ben encaixada en les escenes de lluita.

Moltes estrelles en una pel·lícula on l’únic protagonista és Gerard Butler amb companyia de Michael C. Hall (conegut a la televisió com a Dexter). Com a secundaris, m’ha sorprés l’aparició de John Leguizamo (Moulin Rouge, El incidente), Kyra Sedgwick (la policia borde de la sèrie “Closer”), i Terry Crews com el típic dolent hipermusculat.

Pel·lícula entretinguda per quan no sapigueu que veure a la tele. Això sí, absteniu-vos de crispetes; necessitareu estar per la pel·li per entendre-la.

1 Desembre 2009 Posted by | acció | , | 5 comentaris