HOLY MOTORS (Leos Carax)

‘Holy Motors’ ens ensenya un dia a la vida de l’Oscar, un home que viatja en limusina i que interpreta un personatge diferent cada cop que s’hi baixa. Rodamón, moribund, assassí, pare de família i un llarg etcètera. A través dels seus ulls i les seves suposades vides, la nova pel·lícula de Leos Carax, reflexiona sobre la bellesa, la vida, l’amor, la mort,…

És impossible descriure aquesta bogeria i paranoia de pel·lícula. Només es pot dir que calça a la perfecció amb el terme ‘experimental’, però això no la converteix en avorrida i insofrible, sinó que és més aviat un experiment hipnotitzant, emotiu i agradablement sorprenent. La veritat és que no es poden dir gaires coses més. Únicament, mostrar la meva fascinació per Denis Lavant, el protagonista d’aquest estranyíssim viatge, i que passa per un munt de registres i de personatges d’allò més dispersos i variats: una interpretació espectacular!!! Acompanyat, per cert, per Kilie Minogue i Eva Mendes.

Per últim, cal remarcar que ‘Holy motors’, en el seu pas pel festival de Sitges d’enguany, va obtenir el premi a millor pel·lícula, el premi de la crítica i el Meliès d’argent a la millor pel·Lícula europea. Leos Carax, per la seva banda, va ser guardonat amb el premi al millor director.

Us deixo una petita mostra de la pel·lícula. Es tracta de l’entreacte i ens ensenya el personatge de l’acordionista just abans de convertir-se en quelcom més fosc.

Conclusió: aquest cop deixo la conclusió a l’opinió de cadascú.

LA FI DE SITGES

Ahir va acabar oficialment, i després de les habituals llargues maratons (a les que no vaig assistir), el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; i encara que em queden per comentar algunes de les pel·lícules que hi he vist, no vull deixar passar més temps abans de comentar-vos com han anat els guardons.

Doncs bé, la gran triomfadora de la 45a edició del festival ha estat ‘Holy motors’, de la que ja us vaig parlar en un dels posts previs de Sitges, la nova pel·lícula de Léos Carax, que es centra en la vida i rutina d’un conductor de limusina que es dedica a posar-se en la pell d’un personatge nou cada dia. Consti en acta que no l’he vist i que, després de sentir alguns comentaris de la gent en les llargues estones de cua, no en tenia masses ganes. Però la quantitat de premis que s’emporta sota el braç em dóna una altra visió. I és que ‘Holy motors’ s’endú el Premi a la millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció, Premi José Luís Guarner de la crítica i el Méliès d’Argent de la secció Oficial Europeu Fantàstic a Competició.

Altres guanyadors han estat Jennifer Lynch, amb la seva proposta ‘Chained‘ que s’emporta una Menció Especial del Jurat i el Premi a la millor interpretació masculina; ‘Sightseers’ que guanya el Premi a la millor interpretació femenina i el Premi al millor guió i ‘Antiviral‘ (de la que us parlaré en breus) que guanya el Premi Citizen Kane de la crítica al millor director novell per a Brandon Cronenberg i el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula.

Doncs això ha estat tot aquest any. El punt negatiu se l’emporta la pluja, que no va deixar arrencar la Zombie Walk (i això que era el primer any qui tenia possibilitats d’anar). Encara em queden a la cua per comentar ‘Antiviral’, ‘Sinister’, ‘Looper’ i ‘The ABC’s of death’ i una llarguíssima llista de pel·lícules pendentes de veure, així que al CineFòrum encara queda Sitges per una estoneta!!

Podeu seguir altres cròniques del festival, com sempre, al blog de l’Arqueòleg Glamurós i de la Lu.