HOLY MOTORS (Leos Carax)
‘Holy Motors’ ens ensenya un dia a la vida de l’Oscar, un home que viatja en limusina i que interpreta un personatge diferent cada cop que s’hi baixa. Rodamón, moribund, assassí, pare de família i un llarg etcètera. A través dels seus ulls i les seves suposades vides, la nova pel·lícula de Leos Carax, reflexiona sobre la bellesa, la vida, l’amor, la mort,…
És impossible descriure aquesta bogeria i paranoia de pel·lícula. Només es pot dir que calça a la perfecció amb el terme ‘experimental’, però això no la converteix en avorrida i insofrible, sinó que és més aviat un experiment hipnotitzant, emotiu i agradablement sorprenent. La veritat és que no es poden dir gaires coses més. Únicament, mostrar la meva fascinació per Denis Lavant, el protagonista d’aquest estranyíssim viatge, i que passa per un munt de registres i de personatges d’allò més dispersos i variats: una interpretació espectacular!!! Acompanyat, per cert, per Kilie Minogue i Eva Mendes.
Per últim, cal remarcar que ‘Holy motors’, en el seu pas pel festival de Sitges d’enguany, va obtenir el premi a millor pel·lícula, el premi de la crítica i el Meliès d’argent a la millor pel·Lícula europea. Leos Carax, per la seva banda, va ser guardonat amb el premi al millor director.
Us deixo una petita mostra de la pel·lícula. Es tracta de l’entreacte i ens ensenya el personatge de l’acordionista just abans de convertir-se en quelcom més fosc.
Conclusió: aquest cop deixo la conclusió a l’opinió de cadascú.
6 comentaris »
Deixa un comentari
Comentaris recents
Aquest blog ha rebut el premi Liebster de mans de ‘Made by Miki’
Tinc moltes ganes de veuyre-la però m’estic reservant a un moment especial, doncs ja em temo que requerirà de tota la meva atenció i que no em deixarà ni un seg. de distracció
La veritat és que és bastant intensa i val la pena no perdre’s ni un moment. Ja em diràs què t’ha semblat quan la vegis.
Celebro tot el que dius perquè és una pel·lícula que vull veure i els teus comentaris són coincidents amb d’altres que he llegit i sentit.
Aquestes pel·lícules que aposten per ser diferents, però no cauen en voler-ho ser camins que finalment acaben donant un aire avorrit i excessivament estrany al resultat final, tenen molt de mèrit. Fer una pel·lícula seguint els cànons és molt més senzill (no dic que sigui fàcil…, jo no ho podria fer).
‘Holy motors’ és d’allò més sorprenent i entretinguda!! No t’en penediràs.
Ja veig que es una d’aquelles pelis rares que o t’encanta o l’odies. Segurament estaré en el segon grup però ja t’ho confirmaré l’any que ve.
Potser et sorpren positivament, Qui ho sap?