CATALUNYA ÜBER ALLES! (Ramón Térmens)
Avui és 11 de setembre, així que ahir vaig aprofitar per veure aquesta pel·lícula que fa temps que tinc a la col·lecció de casa però que no havia trobat el moment o el motiu per veure.
Es tracta d’una pel·lícula que ens ofereix una visió de la Catalunya actual, en un context de crisi i de prejudici social on la reinserció, la immigració, la tolerància, les mentides, la crueltat, l’humor es barregen conformant un teixit social que ens toca de prop. I aquest teixit ens arriba a través de tres històries diferents però que comparteixen personatges i un espai únic, un petit poble de l’interior de Catalunya; la d’un jove que torna al barri després de passar 19 anys a la presó acusat de violació, la d’un immigrant que busca feina per mantenir la seva familia i la d’un executiu acusat d’homicidi en assassinar un lladre a casa seva.
És impossible veure ‘Catalunya Über Alles!’ sense veure-hi reflectida alguna part del nostre entorn més proper; ajuda a aquest fet que cap dels protagonistes té un nom, sinó que podrien ser qualsevol. He de dir que la primera història la he trobat una mica fora de lloc, sense acabar d’encaixar amb les altres dues, que enganxen a la perfecció. Cal destacar la participació de Joel Joan i la del desaparegut Jordi Dauder, en un paper que pot recordar molt (massa) al polític Josep Anglada; el descobriment de Babou Cham i la direcció de Ramón Térmens, valenta i decidida.
Has trobat un bon dia per aquesta peli, ens veiem a la mani (com que hi haurà poca gent…), encara que no hi cregui allà estaré.
Hahaha! Es cala la barretina i ja diu que no deixa anar ni un euro 😀 I sí: el polític és pastat a l’Anglada… deu ser que aquesta mena de discurs és taaaan previsible. Bona diada!!!
No havia pensat en això de la barretina i l’euro!! jaja
Crec que la pel.lícula és un bon exercici, amb mirada sorneguera i auto-crítica, i que fuig de les de mirar-se el melic. Salut!!
Exacte; podria haver estat una exaltació patriòtica exagerada i és tot el contrari.
a mi si no em poses les explosions de Hollywood jo m’avorreixo….
Una mirada molt autocrítica, perquè de tot (encara que no ens agradi) també tenim en aquí.
Espero que la manifestació t’anés d’allò més bé!!!
Està bé mirar-se al melic amb una mica d’autocrítica.
Mmmm, pinta bé però ara mateix estic una mica sensible per veure més realitats reals. La guardo per èpoques més fàcils (que espero arribin un dia!)
🙂
No sé, no sé, Joel Joan…només de dir-ne el nom m’agafa una picor… Consti que quan la van estrenar vaig intentar enredar el xicot però s’hi va negar, aish… vam anar a veure EVA, i alguna altra que em van treure “el gusanillo” d’anar a veure aquesta…pendent!
No ho fa gens malament, tot i que és veritat que Joel Joan no és el que era amb aquesta carrera tant polititzada. Igualment està molt bé.