CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

ABRAHAM LINCOLN: CAZADOR DE VAMPIROS (Timur Bekmambetov)

El director de ‘Wanted’ aporta la seva visió i el seu estil visual particular a aquest blockbuster horrorós que intenta aportar seriositat a un argument americanat i descerebrat més característic de sèrie B que de gran èxit de Hollywood. Jo, personalment, m’inclino més per ‘Abraham Lincoln Vs. Zombies‘ per la senzilla raó que no intenta anar més enllà de la paròdia que suposa la pròpia trama.

Però bé, s’havi de veure, no?

30 Octubre 2012 Posted by | acció | , | 7 comentaris

JAMES BOND CONTRA GOLDFINGER (Guy Hamilton)

Aprofitant la propera i esperada estrena de ‘Skyfall’, l’últim lliurament de la saga Bond, us deixo la crítica de la que és, segons el meu amic Esteve, la millor pel·lícula que mai s’hagi fet sobre l’agent 007, on Sean Connery es posa per tercera vegada en la pell del famós agent britànic per enfrontar-se al malvat Goldfinger i evitar una catàstrofe econòmica als Estats Units.

He de dir que no he vist masses pel·lícules de la saga, i les que he vist d’antigues em van deixar un gust una mica amarg a la boca (què voleu que us digui, la primera que vaig veure va ser ‘Panorama para matar’); així que no tenia masses esperances. Però tenint en compte que és la tercera pel·lícula de la saga, rodada al voltant de l’any 64, em va sorprendre molt per la seva qualitat, pel nombre d’escenes d’acció i pel plantejament general del film.

Té tot alló que li demanem a una pel·lícula de James Bond: dolents molt dolents, moltes noies Bond, secundaris memorables (com no recordar a l’Oddjob i el seu barret mortal), uns títols de crèdit inconfusibles, escenes memorables com la noia coberta d’or o el làser amenaçant la virilitat del nostre protagonista, i un Bond en estat de gràcia, interpretat per un Sean Connery excel·lent que li dóna aquell toc d’humor, ironia, fatxenderia i, fins i tot, misoginia tant característica dels primers Bond.

Jo em declaro defensor afèrrim de Daniel Craig, però reconec que Connery va ser el primer i el millor Bond (després de Craig, és clar). De fet, crec que Craig està recuperant l’esperit del Bond de Connery, això sí, sense fumar ni estar a cada moment amb una copa a la mà i tractant amb més respecte les dones.

Així doncs, mentre esperem l’estrena d’Skyfall’ ens podem entretenir a recuperar les pel·lis anteriors de Bond, James Bond. Per mi, la millor fins al moment és ‘Casino Royale’ i la pitjor ‘Panorama para matar’. I per vosaltres?

27 Octubre 2012 Posted by | acció | , , , , | 6 comentaris

THE ABC’S OF DEATH (Diversos directors)

Aquesta va ser la última pel·lícula que vaig poder veure aquest any al Festival de Sitges i puc dir que va ser una bona manera de tancar el festival, ja que no vaig poder veure cap curtmetratge. ‘The ABC’s of death’ ajunta a 26 directors d’arreu del món i els dóna entre 2 i 4 minuts per projectar un curt, amb la mort com a tema central, utilitzant una lletra de l’abecedari. El resultat: 26 curtmetratges que barregen l’humor, el gore, la sang, l’animació i la carn sense cap complex ni censura.

Com va dir Nacho Vigalondo a la presentació de la pel·lícula (del·lirant, per cert, gràcies a la presència del desvergonyit i estrany director de ‘Dead Sushi’ i en la qual vam cantar el ‘Happy Birthday’ a un tio que no coneixíem de res), si un curt agrada ens ho passem bé i si el trobem horrorós no passa res, perquè només dura 4 minuts. Us puc assegurar que hi han curts per a tots els gustos!!

Una altre dels motius per veure-la és la participació de Lee Hardcastle. I qui és en Lee Hardcastle? Doncs el guanyador d’un concurs que es va promoure a través de YouTube, on qualsevol persona podia pujar un curt basat en la lletra ‘T’. Un cop presentats, tothom podia votar pel seu curt preferit i aquest entraria a formar part en l’ABC oficial de la pel·lícula. De fet, el tràiler de la pel·lícula està format per trossos d’aquests curts i no hi ha cap part del metratge oficial. Amb un curt d’animació stop-motion amb plastilina, Hardcastle s’ha colat entre els 26 directors del film amb ‘T is for Toilet’. Us el deixo a continuació perquè tingueu un petit tast. Vigileu els estòmacs febles!!

24 Octubre 2012 Posted by | curtmetratge, festival | , , , | 8 comentaris

SINISTER (Scott Derrickson)

Ellison és un escriptor que es dedica a investigar i publicar casos estranys on la policia va passar fets per alt. Aquest cop s’ha plantejat investigar la desaparició d’una nena després que la seva família morís penjada en el arbre del seu pati. Decidit a endinar-se en la història, decideix mudar-se a aquesta mateixa casa. Allà descobrirà unes cintes de super-8 on es mostren uns actes horribles i descobrirà la presència maligna que hi habita. Un cop vegi les imatges, ja no podrà escapar.

Molta gent encara relaciona el festival Fantàstic de Sitges amb el festival de Terror. Doncs no, a Sitges s’hi poden veure drames, comèdies, documentals i un munt de film que no tenen res a veure amb el terror. ‘Sinister’, però, ha estat la meva pel·lícula de terror d’aquest any del Festival de Sitges i us puc dir que en vaig sortir molt satisfet perquè ho vaig passar fatal. Perquè d’això tracta una pel·lícula de terror, no? Doncs ‘Sinister’ compleix la seva missió. Intriga, ambient inquietant, un petitíssim pròleg genial i molts ensurts.

La trama no es massa elaborada però està força ben tramada i ens manté amb interés fins al final, no gaire sorprenent però sí punyent. Utilitza, per al meu gust, masses efectes de so i cops de música per donar bon resultat als ensurts, cosa que li treu un pèl de mèrit. La interpretació, a més, d’Ethan Hawke, actor que no ens té acostumats a veure’l en aquesta mena de papers, és d’alló més convincent.

Així que si teniu ganes d’anar a veure una pel·lícula de terror que us endinsi en la història i que us faci passar una mala estona, aquesta és la vostra opció.

22 Octubre 2012 Posted by | terror | , , , | 6 comentaris

ANTIVIRAL (Brandon Cronenberg)

Abans que comencès el Festival de Sitges ja us vaig dir que m’havia atret molt aquest tràiler de la primera pel·lícula del fill de David Cronenberg que ens sitúa en un futur on es cultiven virus extrets de la pell de celebritats i on la qualsevol persona es pot infectar amb aquests virus (pagant una bona quantitat de diners) amb l’objectiu d’estar ‘connectats’ amb aquestes persones . El protagonista, Syd March (interpretat per un malaltís Caleb Landry Jones) treballa en l’empresa que es dedica a distribuir els virus però, alhora, es dedica a injectar-se els virus per extreure’ls de l’empresa i vendre’ls en el mercat negre.

Amb aquest argument, Cronenberg signa una cinta molt inquietant, angoixant i a estones visceral; de ritme lent però estranyament addictiu; amb una banda sonora que conjuga a la perfecció amb la inquietud que va generant el film; i amb unes interpretacions excel·lents. Aviso, no és una pel·lícula apta per a persones hipocondríaques!!

19 Octubre 2012 Posted by | thriller | , , , | 5 comentaris

LOOPER (Rian Johnson)

‘Looper’ ens sitúa en l’any 2042, on un grup d’assassins a sou es dedica a assassinar gent teletransportada des del futur per un grup de mafiosos. Però en Joe es veurà immers en una persecució sense fi quan es trobi que el seu objectiu és el seu ‘jo’ del futur i aquest aconsegueixi escapar. És tracta d’un thriller futurista i de ciència-ficció amb una idea molt original i que explora, un cop més, les possibilitats dels viatges en el temps.

La cinta comença molt i molt bé. Fa un bon plantejament de la trama i ens assegura una nova visió dels viatges en el temps. Cap a la meitat del film, aquest perd força i es perd en el seu desenvolupament, que afluixa el ritme i la intensitat; per, després, tornar-lo a pujar (i sorprendre’ns, de pas) amb una conclusió i un tercer acte rodons i amb un final que deixa alguna qüestió a l’aire.

Em fa una mica de ràbia que el primer nom que surt als crèdits sigui el de Bruce Willis i no el de Joseph Grodon-Levitt, que és qui porta el pes de la història en la majoria del metratge, sense deixar de reconèixer la tasca de Willis. També cal destacar el paper de l’Emily Blunt i la participació curta, però sempre agradable, de Paul Dano (‘Little Miss Sunshine‘) com un dels Loopers.

‘Looper’ s’estrena en breus a les cartelleres del nostre país, així que si us agrada la ciència-ficció i us atrauen els viatges en el temps, no perdeu l’oportunitat d’anar-la a veure perquè segur que passeu una molt bona estona.

17 Octubre 2012 Posted by | acció, ciència-ficció | , , , , , , | 10 comentaris

LA FI DE SITGES

Ahir va acabar oficialment, i després de les habituals llargues maratons (a les que no vaig assistir), el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya; i encara que em queden per comentar algunes de les pel·lícules que hi he vist, no vull deixar passar més temps abans de comentar-vos com han anat els guardons.

Doncs bé, la gran triomfadora de la 45a edició del festival ha estat ‘Holy motors’, de la que ja us vaig parlar en un dels posts previs de Sitges, la nova pel·lícula de Léos Carax, que es centra en la vida i rutina d’un conductor de limusina que es dedica a posar-se en la pell d’un personatge nou cada dia. Consti en acta que no l’he vist i que, després de sentir alguns comentaris de la gent en les llargues estones de cua, no en tenia masses ganes. Però la quantitat de premis que s’emporta sota el braç em dóna una altra visió. I és que ‘Holy motors’ s’endú el Premi a la millor pel·lícula fantàstica a competició, millor direcció, Premi José Luís Guarner de la crítica i el Méliès d’Argent de la secció Oficial Europeu Fantàstic a Competició.

Altres guanyadors han estat Jennifer Lynch, amb la seva proposta ‘Chained‘ que s’emporta una Menció Especial del Jurat i el Premi a la millor interpretació masculina; ‘Sightseers’ que guanya el Premi a la millor interpretació femenina i el Premi al millor guió i ‘Antiviral‘ (de la que us parlaré en breus) que guanya el Premi Citizen Kane de la crítica al millor director novell per a Brandon Cronenberg i el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula.

Doncs això ha estat tot aquest any. El punt negatiu se l’emporta la pluja, que no va deixar arrencar la Zombie Walk (i això que era el primer any qui tenia possibilitats d’anar). Encara em queden a la cua per comentar ‘Antiviral’, ‘Sinister’, ‘Looper’ i ‘The ABC’s of death’ i una llarguíssima llista de pel·lícules pendentes de veure, així que al CineFòrum encara queda Sitges per una estoneta!!

Podeu seguir altres cròniques del festival, com sempre, al blog de l’Arqueòleg Glamurós i de la Lu.

15 Octubre 2012 Posted by | fantàstic, festival | , , , | 6 comentaris

FRANKENWEENIE (Tim Burton)

Víctor viu feliçment amb el seu gos Sparky fins que aquest mor atropellat per un cotxe. Desesperat i fent ús de tot el seu enginy, Víctor aconsegueix reviure’l utilitzant l’electricitat generada per una tempesta. Però la seva proesa portarà més problemes que beneficis al petit poble on viu. Tim Burton fa la seva pròpia revisió del mite de Frankenstein (amb molí inclós) alhora que porta a la gran pantalla amb l’ús del stop-motion un dels seus primers curtmetratges, això sí, amb una durada més llarga.

Amb ‘Frankenweenie’, Burton ens torna a transportar al seu univers particular d’animació, amb una història divertida i plena de referències a clàssics del gènere (atenció a la ‘Hello’ Kitty) que segur que agradarà a tot la família. Però malgrat això, compta amb alguna pega. La principal, que el seu director va rodar fa anys ‘Pesadilla antes de Navidad’ i cada cop que film una cinta d’animació és impossible no comparar-la; i dubto que algun dia torni a repetir un èxit com aquell. Una altra pega que se li pot trobar és que es nota massa que es tracta d’un curtmetratge vingut a més, amb un argument augmentat. Però això últim permet crear tot un ventall de personatges que són un dels distintius de Burton i ofereixen a la pel·lícula el toc d’humor que necessita.

Cal dir que, encara que no està a l’alçada d’altres pel·lícules d’animació de Burton, ‘Frankenweenie’ és una bona opció per anar al cinema i passar una bona estona. A mi, se’m va fer molt curta.

Us deixo el curt original de l’any 1984.

13 Octubre 2012 Posted by | animació | , , , | 8 comentaris

THE CABIN IN THE WOODS (Drew Goddard)

Aquesta crítica la dedico al nostre company blogger Pons, perquè he aconseguit veure una pel·lícula al Festival de Sitges que prometia molt i va molt més enllà del promés. De veritat.

Un grup de cinc joves marxen a passar un cap de setmana a una cabana que està perduda enmig del bosc. Un llac, drogues, beguda, sexe,… però aviat s’adonaran que alguna cosa no va bé, que alguna cosa els assatja, que alguna cosa vol acabar amb ells. Ja sabeu de què va la cosa, oi?

El director Drew Goddard i el guionista Joss Whedon (guionista i productor de la mítica ‘Buffy cazavampiros’) ho saben molt bé i per això s’han dedicat a destrossar totes les convencions del gènere en aquest festival de sang, terror i elements fantàstics. Perquè ‘The cabin in the woods’ és de tot menys convencional, és una ruptura amb tots els estereotips dels slashers.

Després d’una primera part d’alló més tòpica i típica, Goddard ens submergeix en un univers que evoluciona constantment, que sorprén a cada moment i que va generant una mitologia que intriga fins a l’últim moment. Moment, per cert, en que fa aparició una celebritat d’allò més important en el món del fantàstic de qui no es pot desvetllar res; només us puc dir que va arrencar autèntiques ovacions entre el públic de Sitges. A tot això cal afegir les actuacions dels seus protagonistes (Kristen Connolly, Chris Hemsworth, Fran Franz) i, sobretot, del secundari i sempre genial Richard Jenkins.

Sincerament, mai m’ho havia passat tan bé en una projecció i mai havia sortit d’una sala amb una sensació tan forta d’haver vist una cosa tan espectacular i magnífica (exceptuant ‘Rubber‘, és clar) No tinc ni idea de quan pensen estrenar-la a les sales convencionals, però us asseguro que tan bon punt l’estrenin allà hi estaré per tornar-la a gaudir. Una última recomanació, no us informeu sobre què passa a la pel·lícula, qui surt, qui són els dolents,… Aneu a veure-la sense saber res de res. Ja veureu com us sorprendrà.

11 Octubre 2012 Posted by | fantàstic, terror | , , , | 3 comentaris

THE IMPOSSIBLE (J. A. Bayona)

La nova pel·lícula del director de ‘El Orfanato’ ens mostra les destrosses que va provocar el tsunami que va arrassar el sud-est asiàtic el dia de Sant Esteve de 2004 a través dels ulls d’una família que haurà de lliutar per retrobar-se enmig de tot el caos.

Només són bones paraules el que em ve al cap després de veure aquesta cinta dividida en dues parts. Per una banda tenim la catàstrofe en sí, que Bayona aconsegueix reflectir d’una manera crua, brutal i abrumadorament real. Per l’altra banda tenim les històries i desventures dels membres de la família que han de viure i acceptar la pèrdua dels seus éssers estimats a l’hora que intenten sobreviure a la desgràcia.

Tots i cadascun dels aspectes de la pel·lícula estan esplèndids. Efectes especials, banda sonora i efectes de so, guió, direcció,… però si s’ha de destacar algun element són les interpretacions. Naomi Watts i Ewan McGregor estan fantàstics, però si algú destaca és el jove Tom Holland que està gegant i que es carrega a les espatlles gairebé tot el pes de la narració. Fins i tot els dos fills petits tenen els seus moments.

‘Lo imposible’ s’estrenarà d’aquí a pocs dies a totes les sales de cinema del país, així que no perdeu la oportunitat d’anar-la a veure. Us asseguro que riureu, patireu, us emocionareu i se us posarà la pell de gallina en més d’un moment. Bravo per Bayona!

9 Octubre 2012 Posted by | drama, històrica | , , , , , | 15 comentaris