CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

MARTYRS (Pascal Laugier)

Una de les sensacions, i polèmiques, del festival de Sitges de 2008 va ser aquesta cinta de terror angoixant, pervers i violent que ens presenta el trauma viscut per una jove noia quan era petita, quan va escapar d’un captiveri després de ser maltractada i torturada brutalment. El trauma ha fet que pateixi deliris i que busqui incansablement els culpables d’aquell horror per pagar-los amb la mateixa moneda. Aquest és el punt de partida, però l’evolució del film ens porta a un univers cada cop més extrem. ‘Martyrs’ va ser guardonada a Sitges amb el premi al millor maquillatge i amb el Méliès d’Argent a la millor pel·lícula europea.

La pel·lícula està dividida en dues parts però no seria capaç de dir-vos quina de les dues genera més mal rotllo (i dic mal rotllo per no dir angunia). La brutalitat amb què comença la pel·lícula ja és exagerada, però a mida que van passant els minuts la violència va creixent i es va tornant cada cop més insuportable. Compte, que amb això no vull dir que sigui una pel·lícula pèssima o dolenta. De fet, m’ha agradat molt perquè ha aconseguit sorprendre’m i, sobretot, horroritzar-me (cosa que no és senzilla). Potser trontolla una mica el final, però tampoc desentona tant amb la resta del film. El treball de les actrius (Morjana Alaoui i Mylène Jampanoï) és espectacular i d’un realisme aterrador.

No us puc dir gaire cosa més; qui cregui que té prou estómac per suportar-la, endavant. Només us puc dir que m’ha semblat bastant més dura que ‘A serbian film‘. Amb això està tot dit.

No he trobat el tràiler en castellà, ni tan sols subtitulat. Us haureu de conformar traduint l’anglès o el francès; o us podeu contentar amb les imatges, prou aclaridores.

Anuncis

31 Agost 2012 Posted by | terror | , , , | 7 comentaris

LOS MERCENARIOS 2 (Simon West)

Avui vaig directament al resum: acció dels 80 al segle XXI; testosterona hiperhormonada; Dolph Lundgren; milers de trets; desenes d’explosions; Jason Statham; vehicles blindats; quantitat d’homenatges i referències a films com ‘Terminator’, ‘Rambo’ o ‘La jungla de cristal’; un repartiment espectacular; Stallone, Schwarzenegger, Willis i Norris Vs. Van Damme i molt, molt, molt bon humor. La part negativa? La curta participació de Jet Li i la insitència a fer-nos creure en uns mercenaris amb tanta moralitat.

Resum del resum: molt millor que la primera part. Un autèntic espectacle!!!

26 Agost 2012 Posted by | acció | , , , , , , , | 9 comentaris

BRAVE (Mark Andrews / Brenda Chapman / Steve Purcell)

La nova proposta de la factoria Pixar ens transporta a un paratge escocès on la màgia i les llegendes tenen un protagonisme especial en la història de Mèrida, una jove princesa que no accepta els costums i tradicions que li pertoquen, sobretot el relacionat amb el seu casament amb algun dels fills primogènits dels clans veïns.

Pixar torna a aconseguir meravellar-nos i emocionar-nos amb una pel·lícula d’animació i això que no considero que ‘Brave’ sigui la millor pel·lícula que han fet fins al moment. Però cal dir que ho té tot: una història emotiva i emocionant, un equilibri perfecte entre pel·lícula infantil i adulta, una animació exquisida i una música (aquest cop amb tocs celtes) fantàstica. El curt epíleg és genial i el tall que ens presenta el títol del film és colpidor (i ha espantat més d’un nen a la sala)

M’ha grinyolat algun moment excessivament slastic, però s’ha de reconèixer que això és el que agrada a la quitxalla, així que benvolgut sigui. A alguns els molestarà, però veure una pel·lícula d’animació amb nens i nenes al voltant és genial, perquè ningú s’emociona ni s’exclama tant com ells. Ells viuen la pel·lícula i potser això fa que la resta d’espectadors encara hi entrem més. Sigui pel motiu que sigui, ‘Brave’ passa a formar part de les pel·lícules d’animació imprescindible (com ho són totes les sorgides de les entranyes de Pixar).

Per cert, un altre motiu per anar al cinema a veure-la és el mític curtmetratge que acompanya la pel·lícula. Aquest cop, Pixar ha tirat per un curt FANTÀSTIC (amb totes les lletres), titulat ‘La Luna’, que ha arrencat una sonora exclamació de tots els que estàvem a la sala. Qui no el sàpiga apreciar és que és cec.

26 Agost 2012 Posted by | animació | , , , | 7 comentaris

EL LEGADO DE BOURNE (Tony Gilroy)

Tony Gilroy, guionista de les tres primeres pel·lícules de Jason Bourne, agafa el relleu de Paul Greengrass per continuar donant vida als personatges sorgits de la ment de l’escriptor Robert Ludlum. Aquest cop, però, deixa de banda a Jason Bourne per centrar-se en una altra de les branques d’aquest gran arbre que és la CIA. El personatge en qüestió és Aaron Cross, un agent del programa ‘Outcome’. Degut a la rebel·lió de Bourne, la CIA es veu obligada a tancar tots els programes relacionats amb ‘Treadstone’ (el programa d’on va sorgir Bourne) i això fa que tots els agents estiguin sent suprimits. Cros haurà de fugir per mantenir-se en vida alhora que investiga tot el funcionament del programa.

La saga de Bourne està més viva que mai i així ho declara la pel·lícula des de la primera imatge que recorda (o quasi plagia) la primera escena de la primera pel·lícula i la última de la darrera. S’entén? Doncs està clar, que amb una sola imatge ja ens transportem a l’univers de Bourne, sense Bourne, però amb una presència constant de Bourne. I és que ‘El legado de Bourne’ no és una seqüela, sinó que l’acció transcorre al mateix temps que ‘El últimatum de Bourne’, la tercera part de la saga, i recupera alguns dels moments i dels personatge d’aquesta, com el director de la CIA, el creador de ‘Treadstone’ o l’agent Pamela Landy; tot i que les seves aparicions són bastant fugaces.

I són fugaces perquè ‘El legado de Bourne’ ens sitúa en un nou espai, amb una nova trama i uns nous personatges. I potser és aquí on trobem el principal inconvenient que se li pugui atribuir. La saga necessita situar-nos novament dins d’aquest entrallat d’agents, programes i confabulacions i per això hi dedica pràcticament tot el metratge, deixant l’argument en un segon lloc i donant la sensació, al final, que no ha passat res en tot el film. És a dir, que els fanàtics que esperin un argument d’allò més enrevessat no el trobaran, però de ben segur que sí estarà present en la segona part (o cinquena?)

Pel que fa la nova fornada d’actors, els he trobat molt encertats. Des del seu descobriment a ‘En tierra hostil’, segueixo Jeremy Renner des de prop i no decepciona; i el tàndem que forma amb Rachel Weisz trobo que té molta química. Edward Norton té fusta de dolent, tot i que no l’hem vist desenvolupar-ho molt en aquesta pel·lícula; però ja li arribarà el moment. Per a la següent entrega (no hi ha cap mena de dubte que n’hi haura una), només podem demanar que Aaron Cross es trobi amb Jason Bourne. Seria rodó.

I per acabar el post, com no podia ser de cap altra manera, la cançó de Moby que posa punt i final a cadascuna de les pel·lícules de la saga.

23 Agost 2012 Posted by | acció | , , , , , | 6 comentaris

TED (Seth MacFarlane)

John és un nen incomprés i rebutjat que desitja amb totes les seves forces que l’osset de peluix que acaba de rebre com a regal de nadal cobri vida i sigui el seu amic per sempre. Un cop concedit el desig i passats uns anys, compaginar la vida boja que aquest li aporta amb l’estabilitat que reclama la seva parella serà del tot incompatible.

No acostumo a fer jocs de paraules, no sóc gaire bo fent-les, però aquest cop puc dir que aquesta pel·lícula és TEDiosa. Una espècies de comèdia politicament incorrecta (jo encara estic buscant aquesta incorrecció) que aconsegueix fer-nos somriure amb una de cada dotze bromes, la majoria sense sentit. I mira que prometia que rere les càmeres i el guió estigués Seth MacFarlane, creador de ‘Padre de familia’ i ‘American Dad’. Però és que resulta que el film no és més que un capítol de qualsevol d’aquestes dues sèries de 20 minuts allargats durant una hora i mitja aproximadament però sense el dinamisme i l’exageració que ofereix l’animació. L’argument és avorridíssim i el final, horrorós!! Em compadeixo de Mark Wahlberg i Mila Kunis (que ja treballa amb MacFarlane en les seves sèries televisives) per haver escollit aquest guió.

Ei, però no tot havia de ser dolent. Com a apunt positiu destacaré el toc retro que té la pel·lícula transportant-nos als últims anys de la dècada dels 70 i principis dels 80 amb els homentages a pel·lícula mítiques com ‘Alien’, ‘Star Wars’ o ‘Flash Gordon’. Realment, els fanàtics d’aquesta última pel·lícula s’emportaran una molt bona sorpresa. A part d’això, sóc incapaç de trobar una altra excusa per anar-la a veure. Feu-me cas i destineu el vostre temps i els vostres diners amb qualsevol altra proposta. Si no em voleu fer cas després no em digueu que no us he avisat.

20 Agost 2012 Posted by | humor | , , , | 11 comentaris

THE DEVIL INSIDE (William Brent Bell)

Isabella és una jove que busca la veritat sobre la seva mare, una dona que uns anys enrera va assassinar dos cures i una monja mentre li realitzaven un exorcisme. Disposada a descobrir què hi ha darrere els excorcismes, viatja al Vaticà per conèixer l’escola on es formen els exorcistes i, potser, presenciar-ne un en persona.

Ens trobem davant un film que segueix, per enèsisma vegada, l’estètica del fals documental i tracta, per quinquagèsima vegada, el tema dels exorcismes; com ja va fer fa uns pocs mesos ‘El último exorcismo‘. Això provoca que la pel·lícula no sorprengui en cap moment ni produeixi el terror que ens venen en un primer moment. A més, no acabo d’entendre el concepte que es té sobre els documentals. Un bon documental està ben planejat i plantejat, amb un guió més o menys establert i un seguiment per part de la càmera molt més estable del que se’ns mostra. Tant moviment de càmera ens dóna la sensació que més que un ‘fals documental’ estem davant un fals ‘Callejeros Viajeros en Ciudad el Vaticano’. Per acabar-ho d’adobar, el final és dels pitjors que m’he trobat en una pel·lícula de terror.

Senyors i senyores de Hollywood, deixin de vendre’ns porqueries low cost (la producció ha costat només 700 mil dòlars) i trenquin-se els cascos per aconseguir sorprendre’ns!!! Sembla, però, que això no passarà en breu, perquè està a punt d’arribar la quarta entrega de ‘Paranormal Activity‘. Buf, quina mandra…

16 Agost 2012 Posted by | terror | , , , | 4 comentaris

LA CHISPA DE LA VIDA (Álex de la Iglesia)

Roberto Gómez és un publicista que es troba a l’atur més temps del que el seu orgull pot suportar. Cansat de la situació que viu, de la crisi i de la hipocresia de la classe burgesa decideix donar una sorpresa a la seva dona en aquests temps difícils. Però la mala sort farà que tingui un accident i li quedi un ferro incrustat al cervell. Davant la impossibilitat d’alliberar-se, decideix convertir el seu accident en un fenòmen mediàtic i treure’n un profit econòmic a canvi de la seva vida.

Álex de la Iglesia torna a posar-se rere les càmeres després de l’espectacular ‘Balada Triste de Trompeta’ amb una tragicomèdia que qüestiona, entre d’altres coses, la dubtosa moralitat de la tele-porqueria en general i dels programes del cor en particular. I per fer-ho, compta amb el protagonisme de José Mota (la meitat de ‘Cruz y raya’) per interpretar un paper dramàtic amb alguns tocs d’humor. I cal dir que se’n surt sorprenentment bé, potser perquè mai ningú li ha donat aquesta oportunitat. L’acompanyen un munt de secundaris de gran alçada com són Salma Hayek, Fernando Tejero, Blanca Portillo, Juan Luís Galiardo, Juanjo Puigcorbé, Nerea Camacho, Santiago Segura; i torna a comptar amb Carolina Bang (que, al meu parer, està molt millor que en l’anterior film de De la Iglesia), Manuel Tallafé i Antonio de la Torre.

Després de veure-la, em queda un regust estrany. Potser perquè no m’acaba de convèncer el final, potser perquè esperava massa de la nova proposta del director de ‘El dia de la béstia’. He de dir que no m’ha desagradat gens i que m’ha arrencat més d’un somriure, però no ha estat a l’alçada del que m’esperava. En qualsevol cas, és una bona proposta per reflexionar sobre cadenes-porqueria (curiosament, la cadena que genera més animadversió en la pel·lícula és diu ‘Antena 5’) Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?

10 Agost 2012 Posted by | drama, humor | , , , , , | 3 comentaris

PROMETHEUS (Ridley Scott)

Ridley Scott torna a l’univers que va crear per a la mítica ‘Alien, el octavo pasajero’ per analitzar què va passar abans que la tinent Ripley acudís a l’altra banda de l’univers per atendre una trucada de socors d’origen desconegut. A bord de la nau ‘Prometheus’, 17 tripulants seguiran la pista deixada per suposats éssers extraterrestres que van estar presents en totes i cadascuna de les civilitzacions antigues. Els descobriments que faran, però, no són els que s’imaginaven i posaran en perill tota l’existència humana.

En sortir de la sala m’he quedat amb dos sentiments oposats. Per una banda, trobo que és una pel·lícula molt encertada, amb poques escenes d’acció i menys de terror però amb un bon argument que, tot i no quedar tancat del tot, està força ben tramat. Per una altra banda, que la venguin com a preqüela de l’Alien original està agafat pels pèls. És veritat que respon alguna pregunta que quedava enlaire en la saga original però crec que hi han incongruències massa flagrants. Es podria dir que Scott ha dirigit una pel·lícula de ciència-ficció (que no terror) espacial amb alguna referència a la pel·lícula estrenada el 1979 per qüestions de marqueting.

El repartiment està d’alló més bé; destacant Noomi Rapace (la Lisbeth Salander sueca) i Michael Fassbender en el papel de l’androide David que, com en totes les altres pel·lícules de la saga, té un paper força insospitat. També compta amb Charlize Theron, Idris Elba i un irreconeixible Guy Pearce.

En definitiva, si l’aneu a veure i sou fans de la saga d’Alien, no hi poseu moltes esperances de veure l’alienígena en acció, no espereu escenes terrorífiques ni grans quantitats de sang i fetge. Si sou capaços d’abstreure-us de tot això, la gaudireu segur.

6 Agost 2012 Posted by | ciència-ficció | , , , | 10 comentaris

EL DICTADOR (Larry Charles)

Aladeen és el dictador de Wadiyah, un petit país de l’orient pròxim. Un dia es veu obligat a presentar-se davant les Nacions Unides per donar compte de tots els seus actes, però abans d’assistir es veu immers en una conspiració que pretén fer arribar la democràcia al seu país. Aladeen farà tot el possible per evitar-ho ajudat, inocentment, per una forta defensora dels drets humans.

Sacha Baron Cohen es torna a posar en la pell d’un personatge extrem per oferir-nos grans moments d’humor i es torna a ajuntar amb el director que l’ha fet situar-se en el punt de mira de la societat (per bé o per mal), Larry Charles, director de ‘Borat’ i ‘Bruno’. El tàndem torna a funcionar a la perfecció, aquest cop, però, sense la intenció de mostrar-nos un fals documental com en les anteriors, sinó de presentar-nos una comèdia molt fictícia amb una moralina molt realista (i és que el missatge final d’Aladeen és per tenir en compte). Llàstima que la pel·lícula es centri tant en els Estats Units i la seva ‘democràcia’ i no es faci extensible a la resta de països democratitzats.

La banda sonora està repleta de cançons conegudes traduïdes al àrab. Un bon detall, la veritat. El repartiment el completa un secundari Ben Kingsley, Anna Faris (‘Scary Movie’), John C. Reilly i els fugaços cameos de Megan Fox i Edward Norton fent d’ells mateixos. Una bona comèdia per passar una bona tarda de cinema.

2 Agost 2012 Posted by | humor | , , , , , | 4 comentaris