CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

COCKNEYS VS. ZOMBIES (Matthias Hoene)

Un petit grup de joves tramen un pla mestre: robar un banc per evitar que tanquin l’asil on viu el seu avi i els seus companys. Quan surten del banc, però, es troben que el suburbi de Londres on viuen ha estat arrassat per una munió de zombis. Des d’aquest moment, els joves intentaran arribar fins l’asil per salvar-los i portar-los a un lloc segur. El que no s’esperen és que els avis són tan, o més, combatius que ells. ‘Cockneys Vs. Zombies’ és una de les rareses que es van poder veure al Festival de Sitges d’aquest any.

I només hi ha una paraula per definir-la: gamberrada. Es tracta d’una pel·lícula senzilla, sense grans aspiracions, amb una factura aparentment baixa però que dóna molts bons resultats i que pretén, únicament, entretenir i divertir a parts iguals. I al meu parer, ho aconsegueix. Però cal prendre-se-la des del primer minut amb aquesta actitud, perquè si ens esperem una bona pel·lícula de zombis, terrorífica i plena de sang i fetge ens endurem una gran decepció (tot i que es poden veure algunes vísceres). Us l’hauríeu de prendre com una ‘Bienvenidos a Zombieland‘ a la anglesa. Molt recomanable per a aquells a qui agradin les comèdies terrorífiques.

Anuncis

12 Novembre 2012 Posted by | humor, terror | , , | 2 comentaris

RESIDENT EVIL: ULTRATUMBA (Paul W.S. Anderson)

Aquest diumenge, un diumenge qualsevol tot i jugar-se la final del mundial de bàsquet, vaig anar al cinema a veure la quarta pel·lícula de Resident Evil (que no l’última, segur). Després de pagar 9’50 euros per l’entrada (sí, la vaig anar a veure en 3D), seiem a la butaca i ens col·loquem les ulleres mega-fashion per poder gaudir de les tres dimensions. Jo porto ulleres els 365 dies de l’any, i haver-me de posar unes altres ulleres a sobre de les que ja porto és una mica molest. Abans de començar el film un anunci de “No recomanada per a menors de 12 anys”. Això significa dues coses: 1) no déu fer molta por ni déu haver massa sang i fetge, ja ho veurem… i 2) algú no sap què ha anat a veure perquè hi ha un nen de pocs menys d’un any a la sala.

El fet d’anar a veure-la en 3D és per un motiu prou clar. Jo sóc molt reaci a això del 3D i més quan crec que és un recurs modern per treure diners. Les pel·lícules que s’estrenen en 3D estan rodades amb les càmeres convencionals i, després, són adaptades. Només el cas d’Avatar (que ara la tornaran a passar als cinemes, només en 3D, per treure més diners!!!) es va gravar amb una càmera especialitzada, creada pel mateix Cameron i que es basa, bàsicament, en dues càmeres juntes gravant alhora. “Resident Evil” és la segona pel·Lícula que ha estat gravada amb aquest sistema de càmeres. Amb “Avatar” vaig gaudir moltíssim, així que estava convençut que en una saga que m’agrada i amb una tecnologia que m’havia fet passar una molt bona estona, això del 3D no podia estar malament.

I tenia raó. Vaig gaudir molt amb l’espectacularitat de la pel·lícula. Tot i el curt metratge, els recursos que ofereixen les 3D estan prou aprofitats i aconsegueixen una profunditat i una sensació impressionants. Però, per altra banda, també presenta alguns inconvenients; a part de la incomoditat de les ulleres, s’ha de vigilar molt de no fer escenes molt dinàmiques i amb ràpids moviments de càmara i canviant de plànol excessivament, ja que als ulls els costa acostumbrar-se i causa una mica de mal de cap. Això, però, ho saben tractar molt bé en la pel·lícula, ja que moltes de les escenes d’acció esan projectades a càmera lenta i amb tot luxe de detalls. Igualment, ha estat un bona experiència.

Ara, centrant-nos en la pel·lícula, cal dir que em vaig sentir com en una marató de pel·lícules d’acció concentrada en hora i mitja. La pel·lícula és una barreja entre la segona part de Resident Evil, Blade i Matrix. Les mítiques lluites que els germans Wachowski van parir ara ja fa 11 anys han arribat a l’adolescència amb un més que decent estat de forma (i sense grans a la cara), oferint-nos les escenes de lluita més interessants de tota la pel·lícula. Però, a part d’això, a la pel·lícula, argumentalment parlant, li falta alguna cosa. Treient els primers cinc minuts, frenètics i destructius “a saco”, a la pel·lícula li costa tornar a agafar ritme i, en acabar, deixa un regust amarg, un pensament de “això és tot, m’esperava més”. Com diria ma mare “le falta chicha”. Tot i que l’argument és més interessant que la tercera part (poc més), es troba a faltar la tensió i els zombis de la primera i la segona. On són els mítics zombis?? Cada cop ens presenten bèsties noves, i cada bèstia nova que inventen, s’allunyen un pas del bon cinema zombi, de tensió, sang i fetge. Exceptuant uns quants ensurts, la previsió d’una pel·lícula que poden veure nois de 12 anys es complia.  Estimats senyors productors, volem una pel·lícula de zombis com deu mana, amb sang, fetge i la Jovovich donant pel sac a tort i a dret. Per cert, curiós paper per Wentworth Miller (alguns recordareu a Michael Scofield, de la sèries “Prison Break”, que es col·lava a la presó per fugar-se amb el seu germà) que, un cop més, té la solució per escapar-ne d’una.

En resum, bona elecció per anar al cinema. Si voleu experimentar les 3D és la millor pel·lícula que podeu triar. Tot i ser més fluixes que les dues primeres, satisfà prou i deixa un final (molt) obert per a una cinquena part. Qui sap, potser la faran en 4D…

14 Setembre 2010 Posted by | acció, terror | , , , , , | 6 comentaris

ZOMBIS NAZIS (Tommy Wirkola)

Des de ja fa un temps, el cinema creat al nord d’Europa ens està donant grans sorpreses. Després de la trilogia de “Millenium” i de “Déjame entrar” (totes dues amb remake nord-americà en marxa) ens arriba una pel·lícula amb grans dosis de sang i fetge, petits moments de tensió i molt, molt d’humor negre. Per creure-s’ho, mireu el petit tros de pel·lícula que hi ha al video. Qui es dedicaria a matar zombis, i nazis, amb música de festa? amb destrals, motoneus i símbols comunistes?

Això sí, l’argument és força pobre i sense cap gir inesperat. Però, realment cal un argument aconseguit i uns personatges profunds en un film que tracta sobre matar o ser devorats per zombis?? Amb tocs d’humor a l’estil de “Zombieland” o, fins i tot, “Dead or Alive”, argument que recorda dubtosament a “Pirates del Carib: la maledicció de la Perla Negra” i homenatges a les bones pel·lícules Gore de fa uns anys com “Braindead” o “Tu madre se ha comido a mi perro” com es va traduir a l’espanyol i dirigida per, qui ho diria, Peter Jackson.

En definitiva, no és una pel·lícula per anar al cinema a veure, tot i que els aficionats a aquest tipus de films gaudirien molt; però sí que és entretinguda per un dissabte a la nit amb un gran bol de crispetes si no us fa molta angunia. Apa, a agaudir de la matança dels últims nazis de la segona guerra mundial. Per cert, no sé si es cosa de la traducció o de la subtitulació, però a la pel·lícula que vaig veure (original i subtitulada) les paraules “Malditos Bastardos” van sortir unes quantes vegades. Que cadascú pensi el que vulgui.

6 Setembre 2010 Posted by | humor, terror | , , , | 7 comentaris