CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA CHISPA DE LA VIDA (Álex de la Iglesia)

Roberto Gómez és un publicista que es troba a l’atur més temps del que el seu orgull pot suportar. Cansat de la situació que viu, de la crisi i de la hipocresia de la classe burgesa decideix donar una sorpresa a la seva dona en aquests temps difícils. Però la mala sort farà que tingui un accident i li quedi un ferro incrustat al cervell. Davant la impossibilitat d’alliberar-se, decideix convertir el seu accident en un fenòmen mediàtic i treure’n un profit econòmic a canvi de la seva vida.

Álex de la Iglesia torna a posar-se rere les càmeres després de l’espectacular ‘Balada Triste de Trompeta’ amb una tragicomèdia que qüestiona, entre d’altres coses, la dubtosa moralitat de la tele-porqueria en general i dels programes del cor en particular. I per fer-ho, compta amb el protagonisme de José Mota (la meitat de ‘Cruz y raya’) per interpretar un paper dramàtic amb alguns tocs d’humor. I cal dir que se’n surt sorprenentment bé, potser perquè mai ningú li ha donat aquesta oportunitat. L’acompanyen un munt de secundaris de gran alçada com són Salma Hayek, Fernando Tejero, Blanca Portillo, Juan Luís Galiardo, Juanjo Puigcorbé, Nerea Camacho, Santiago Segura; i torna a comptar amb Carolina Bang (que, al meu parer, està molt millor que en l’anterior film de De la Iglesia), Manuel Tallafé i Antonio de la Torre.

Després de veure-la, em queda un regust estrany. Potser perquè no m’acaba de convèncer el final, potser perquè esperava massa de la nova proposta del director de ‘El dia de la béstia’. He de dir que no m’ha desagradat gens i que m’ha arrencat més d’un somriure, però no ha estat a l’alçada del que m’esperava. En qualsevol cas, és una bona proposta per reflexionar sobre cadenes-porqueria (curiosament, la cadena que genera més animadversió en la pel·lícula és diu ‘Antena 5’) Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?

Anuncis

10 Agost 2012 Posted by | drama, humor | , , , , , | 3 comentaris

LOS DESCENDIENTES (Alexander Payne)

Matt King és un pare de família en plena crisi. Per una banda ha de lliutar amb les seves filles per controlar-les mentre la seva dona és a l’hospital, en coma, després de patir un accident. Per l’altra banda, ha de decidir què fer amb un ample terreny que ell i els seus cosins posseeixen des de fa molts segles en una de les illes que conformen Hawai. Tot plegat es complica quan s’assebenta que la seva dona, abans de patir l’accident, l’estava enganyant amb un altre home.

Aquesta és la última pel·lícula que em quedava per veure abans de la ceremònia dels Oscars. Es tracta d’una tragicomèdia que compte amb masses moments de drama i massa pocs de comèdia. El metratge se m’ha fet una mica llarg, sobretot pel que fa a les escenes a l’hospital, però tot i això m’ha semblat una bona pel·lícula. Si per alguna cosa s’ha fet escoltar aquesta pel·lícula és pel seu actor principal, George Clooney, però crec que és una pel·lícula més addient per actors més independents com Paul Giamatti. Personalment, crec que la interpretació de la filla gran és molt millor. I quina sorpresa em vaig endur en veure a Robert Forster amb el seu cabell curt i canós protagonitzant l’escena més hilarant i una de les més emotives (amb permís de la filla petita que s’emporta el premi a la millor escena dramàtica)

Un cop vista aquesta pel·lícula m’indigna que aquesta opti a l’Oscar a millor pel·lícula i que films com ‘J.Edgar’ no hi estiguin nominades. De moment, jo aposto per ‘El árbol de la vida’ de Malick, tot i que queden per veure ‘War Horse’ de Spielberg, ‘Tan fuerte tan cerca’ de Stephen Daldry (el tràiler em va encantar!!) i, sobretot, ‘La invención de Hugo’ l’esperadíssima aportació de Scorsese al 3D. Ja queda poc.

13 febrer 2012 Posted by | drama | , , , , , | 15 comentaris

HEROIS (Pau Freixas)

En l’actualitat, Sala és un important publicista que es dirigeix a una important reunió. Pel camí es troba amb una autoestopista amb qui pateix més d’un “incident”. Ell no ho sap (o no s’enrecorda) però la noia que recull és una antiga coneguda. Una noia amb qui recordarà aquell estiu dels anys 80 en què les seves vides canviarien per sempre. Un estiu marcat per l’amistat, el pas a l’adolescència i la lluita per una cabana màgica que compleix els desitjos d’aquells que l’aconsegueixen.

“Herois” és un film semi-autobiogràfic de la vida de Pau Freixas i, perquè no dir-ho, de la vida de molts de nosaltres. Qui la vegi, sens dubte recordarà aquells estius a la casa del poble, amb els amics, els pantalons extremadament curts, els refugis per escapar de la mirada dels pares, les aventures al bosc, la música,… Tota l’ambientació de la pel·lícula està calculada al mil·límetre i això permet que ens hi capfiquem de ple en les peripècies d’un petit grup d’amics que viuran els moments més màgics i, alhora, durs de la seva vida.

El cast és increíble. No sempre podem dir que veiem algun conegut a la pantalla, però en aquest cas és diferent: en el film hi apareix l’Albert Adrià, amic i conegut de l’Hospitalet amb un petit paper d’un personatge molt important. Les interpretacions dels adults són molt correctes; però és clar, si tenim a la pantalla a Lluís Homar, Emma Suárez, Constantino Romero, Eduard Fernández, Àlex Brendemühl i Eva Santolaria, entre d’altres, l’espectacle està assegurat. Però les millors interpretacions se les queden els petits del film: Ferran Rull, Àlex Monne, Mireia Vilapuig, Joan Sorribes i Marc Balaguer. Gràcies a ell, el film adopta una alegria i una naturalitat essencials.

Però se’ns dubte, el que més m’ha agradat del guió de Freixas i d’Albert Espinosa és la barreja que aconsegueix entre comèdia i drama. Totos dos signen una tragicomèdia amb molts moments divertits i seqüències amb un clar objectiu lacrimògen. Tot i així, és una pel·lícula que evita cert nyonyerisme tot eludint estereotips típics d’aquest tipus de llargmetratges i comptant amb una bona carta a la màniga; tot acompanyat per unes gran cançons d’època (el “Forever Young” fa saltar més d’una llàgrima). En definitiva, molt i molt bona recomanació; porteu kleennex que segurament us faran falta per acabar de veure aquest magnífic film.

2 Novembre 2010 Posted by | drama, humor | , , , | 12 comentaris

LITTLE MISS SUNSHINE (Jonathan Dayton)

Una altra de les meves pel·lícules preferides. Aquest film aconsegueix emmascarar el drama d’una família que, tot i mantenir-se unida durant tot el viatge, no podria estar més separada pel que fa a gustos, formes de ser, de veure el món, d’enfrontar els problemes. Tot  això queda amagat rera les rialles que provoca i com d’entrenyable poden arribar  asemblar els protagonistes.

La sinopsi és senzilla. Una nena, grassoneta i de grans ulleres, és convocada per participar en un concurs de bellesa lluny de casa. Tot i que la família no passa pel millor moment, tothom decideix fer costat a la nena i s’embarcaran en un llarg viatge, en una furgoneta vella, en el qual els passarà de tot. I cada obstacle en el camí es torna més dur i xocant per ells. Però el viatge continua i l’entusiasme de la petita Olive fa tirar endavant i obliga a superar qualsevol problema… qualsevol.

Presentada en forma de comèdia, aquesta road movie, aprofita per fer una crítica social als canons de bellesa i l’ètica dels propis concursos de bellesa infantils. Perquè una nena com la petita protagonista pot arribar a un concurs d’aquest estil? Com pot ser que una nena tan petita es pugui arribar a preocupar tant per la seva imatge? Quina necessitat hi ha de patir així?

D’altres temes es tracten: el suïcidi, els somnis trencats, els problemes laborals i econòmics, la mort,… Tot un poti-poti de sentiments que viatgen en un antic vehicle i que ens arrenca un gran somriure i, alhora, grans llàgrimes. Una barreja perfecta, amb una música excel·lent. Uns actors i actrius molt ben escollits i amb una gran interpretació. A destacar la petita Abigail Wreslin (vista últimament a “Zombieland”) com una gran descoberta de Hollywood. De veritat, li recomano a tothom, sense pensar-ho dos cops. Després ja em direu què us ha semblat.

Per cert, “Little Miss Sunshine” va guanyar el festival de cinema de Sundance, premi molt merescut com imaginareu. Enguany, la guanyadora ha estat “Sin nombre”. Pròximament la comentaré en aquest blog. Ja la podeu anar veient!!

4 Novembre 2009 Posted by | drama, road movie | , , , | 5 comentaris