CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LA CAZA (Thomas Vinterberg)

En Lucas és un mestre d’escola infantil en un petit poble del nord d’Europa que lluita per guanyar la custòdia del seu fill gran, que manté molt bona amistat amb la gent del poble i que comença una relació amorosa amb una de les treballadores de l’escola. Però de sobte, una de les seves petites alumnes s’inventa una història que portarà moltes conseqüències negatives en la vida d’en Lucas.

Thomas Vinterberg (director de ‘Submarino‘) va ser un dels fundadors del moviment Dogma 95 amb la pel·lícula ‘Celebración’, juntament amb altres directors com Lars Von Trier, i d’aquella època encara en queden alguns detalls en aquesta devastadora pel·lícula, com la quasi total absència de música o la il·luminació natural de l’acció. Tot plegat, contribueix a donar realisme i veracitat a una història basada en fets reals i que sorprén per la quantitat de casos semblants que s’han donat al llarg del temps arreu del món.

El protagonisme de la història recau en Mads Mikkelsen (conegut per encarnar a Le Chiffre a ‘Casino Royale’ i per ser el proper Hanníbal Lecter en la sèrie de televisió ‘Hannibal’), reconegudíssim actor danès, que va guanyar la Palma d’Or al passat festival de Cannes per el paper d’en Lucas, un home que veu com tothom li dóna l’esquena per culpa de la rumorologia i el malparlar de la gent. Tot i així, el millor del film és que no es centra en la seva persona únicament, sinó que desgrana com viuen aquest procés de demonització les persones properes a en Lucas, començant pel seu fill i acabant pel pare de la petita que s’inventa la història que origina tot el conflicte (una petita Annika Wedderkopp espectacular!!).

Conclusió: Quan Vinterberg fa una pel·lícula, no us la perdeu!!

19 Abril 2013 Posted by | drama | , , , , | 11 comentaris

SUBMARINO (Thomas Vinterberg)

Les drogues, l’alcohol i la violència han estat presents en la vida de dos germans que, de ben joves, van haver de patir una tragèdia que els va marcar de per vida. Uns anys més tard, els pes d’aquests fets ha fet que es distanciïn i visquin una vida marcada pel fracàs i per una caiguda constant. “Submarino” és la història d’aquests dos germans que, després d’anys de separació poden arribar a trobar-se en un últim intent d’arreglar les seves vides.

“Submarino” és una d’aquelles pel·lícules que als pocs minuts de començar tens la certesa que no acabarà gens bé. Però tranquils, que ara no us diré com acaba. Ni tan sols us diré si aquesta previsió es compleix. El que sí us puc dir és que és un drama en tota regla, una pel·lícula on els dos protagonistes ens faran patir en carn i ossos les seves desgràcies. Marcat per unes interpretacions excel·lents, un tempo més aviat lent i narrat en dues línies paral·leles, el film ens mostra com una infància en una família desestructurada i conflictiva pot marcar una persona, convertint-la en tot allò que no desitjava.

Vinterberg s’allunya completament del Dogma (ja us vaig explicar de què tractava en parlar de “Dogville” i “Manderlay”) i ens explica una història arriscada, que fuig de cert sentimentalisme nyonyo i que busca l’empatia de l’espectador amb els dos protagonistes fregant la desgràcia exagerada. Bona recomanació per veure amb tranquil·litat i consciència.

13 Desembre 2010 Posted by | drama | , , | 8 comentaris