CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

LINCOLN (Steven Spielberg)

La nova producció d’Spielberg és senzillament un biopic d’Abraham Lincoln i la seva lluita per aprovar les 13a esmena que va acabar amb l’esclavitud als Estats Units d’Amèrica, a l’hora que s’enfrontava a la cruenta Guerra de Secessió.

Poc es pot dir d’aquesta pel·lícula que no suposem o que no haguem llegit abans de veure-la. Ja sabem que Spielberg sap com fer grans pel·lícules èpiques en la intimitat dels despatxos i les reunions polítiques, evitant qualsevol escena de lliuta i guerra com l’encapçalament de ‘Salvar al soldado Ryan’. És un mestre i això ningú li podrà retreure. Ja sabem que John Williams farà una banda sonora que, encara que no passarà a la posteritat com moltes d’altres que ha composat, envolcalla d’allò més bé tot el contingut del film. Ja sabem que el cast de secundaris serà excel·lent quan hi ha la Sally Field, el Tomy Lee Jones o en Joseph Gordon-Lewitt. I, per suposat que sabem que Daniel Day-Lewis farà tot un paperàs.

Però el paper de Daniel Day-Lewis va molt més enllà de la interpretació i es posa en la pell de Lincoln d’una manera tant realista que fa por. I no dic això sota cap coacció, però si no ho dic, sé d’un que em mata. Segons algunes entrevistes fetes al Spielberg, Day-Lewis estava tant capficat en el seu personatge que només parlava amb la veu de Lincoln i només va utilitzar la seva veu en finalitzar el rodatge. Diuen, que Spielberg va plorar en sentir la veu autèntica de Day-Lewis. De manera que l’Oscar a millor actor està bastant cantat; i si els membres de lacadèmia es tornen bojos i deixen a Day-Lewis sense el premi és per fer un boicot a qualsevol pel·lícula que arribi dels EEUU.

Però ‘Lincoln’ té alguns contres, no us penseu. Per començar, la seva llarga durada. Dues hores i mitja sense descans de debat polític intens i dens. I aquí rau el segon problema. Aquells que no estem acostumats amb la història i el funcionament polític d’Amèrica ens és molt fàcil de perdre’ns en alguns passatges del film tot i que es dóna una d’aquelles situacions tant comuns de ‘al final ho entens tot’. Aquí podem gaudir tècnicament de ‘Lincoln’, però només podrà triomfar a Amèrica quan parlem de l’argument.

Conclusió: Imprescindible veure-la en Versió Original. Rebutgeu els doblatges!!!

Anuncis

22 gener 2013 Posted by | biopic, històrica | , , , , , | 9 comentaris

LA VIDA DE PI (Ang Lee)

Pi, diminutiu de Piscine, és un jove indi que es veu obligat a emigrar cap al Canadà amb el zoo de la seva família a bord d’un vaixell de mercaderies. Però durant el trajecte, el vaixell s’enfonsa i en Pi es queda sol, a la deriva, en una barca compartida amb un perillós i famèlic tigre. ‘La vida de Pi’, basada en el llibre homònim de Yann Martel, ens explica l’extraordinària aventura d’aquest jove i el seu viatge, físic i espiritual.

Amb un estil visual molt peculiar i espectacularment majestuós, ‘La vida de Pi’ és posiciona com una de les favorites per a la propera cerimònia dels Oscars amb un bon guió, una banda sonora sensacional, uns efectes especials sorprenentment realistes (en cap moment ens plantegem que el trigre de bengala està recreat digitalment), una fotografia meravellosa, una interpretació (gairebé un monòleg) del jove Surag Sharma i un final xocant. A estones m’ha semblat una pel·lícula que fàcilment podria haver estat dirigida per Steven Spielberg.

He de dir que la he vist en versió digital, evitant el 3D, però pel que he pogut anar escoltant i llegint, sembla que el 3D està molt ben trobat (el film està gravat amb les mateixes càmeres d’Avatar’) i aconsegueix realment submergir-nos en la pantalla i patir amb el jove Pi. Però també puc dir que, sense veure-la en aquest format, Ang Lee ha aconseguit impactar-me amb aquesta història esglaiadora.

Només una pega li trobo, i és la forta càrrega teològica que impregna tot el film, des del primer minut fin l’últim. Però crec que ho podré passar per alt després de passar dues hores de pur cinema i poesia visual assegut a la butaca. Una de les millors opcions per aquest mes de desembre; tot i que encara està per arribar, d’aquí pocs dies, ‘El Hobbit’.

8 Desembre 2012 Posted by | aventures, drama | , , , | 13 comentaris

WAR HORSE (Steven Spielberg)

L’última pel·lícula del director de ‘E.T.’ ens situa en la primera guerra mundial (poc explorada pel món del cinema) i narra la història entre un jove anomenat Albert i un cavall del qual està obsessionat des del moment del seu naixement. En esclatar la guerra, el cavall passa a formar part de les files angleses i Albert promet tornar-se a trobar encara que una guerra els separi.

Spielberg s’allunya de la ciència-ficció i els taurons assassins per mostrar-nos una història molt humana des del punt de vista d’un cavall a partir de totes les experiències que viu aquest. La pel·lícula compta amb un estil narratiu i una tècnica immillorable, marca de la casa Spielberg, amb un bon guió i un últim acte anticlimàtic sensacional (l’escena dels soldats i el cavall a terra de ningú és de les millors que he vist últimament).

Tot i així, el metratge és una mica llarg, arribant a poder resultar avorrit en algun moment, ja que algunes de les vivències que viu el cavall són prescindibles. A més, la resolució final pot resultar una mica massa ensucrada, però és clar, tractant-se d’una pel·lícula sobre una de les grans guerres que ha patit el planeta, ja va bé acabar-la amb un alleujament al cor. En general, és una molt bona opció per gaudir d’una bona pel·lícula a mans d’un gran mestre.

1 Mai 2012 Posted by | Bèl·lic | , | 12 comentaris

SUPER 8 (J. J. Abrams)

Aprofito l’estrena en DVD per comentar una pel·lícula que va quedar pendent durant el llarg temps que el bloc va estar en stand by: ‘Super 8’.

En una petita població dels estats units, un petit grup de joves està disposat a gravar una pel·lícula amb la seva càmera de Super 8. Durant el rodatge, presenciaran un accident de tren que tindrà conseqüències que mai haurien imaginat. De sobte, al poble, comencen a desparèixer coses…i persones. El misteri, l’enigma i les rialles estan assegurades.

J.J.Abrams, de la mà d’Steven Spielberg, ens transporta al món d’E.T’ amb aquesta revisió del clàssic que manté els mateixos ingredients: nens, extraterrestre, humor i el govern ficant els nasos pertot arreu; això sí, fent ús de les últimes tecnologies i afegint un espectacle pirotècnic excepcional. La pel·lícula, a més, és un homenatge a totes aquelles backyard movies amb les que es van iniciar directors com Spielberg, George Lucas o Peter Jackson amb les seves càmeres portàtils.

La pel·lícula funciona senzillament pel repartiment de joves actors, tots ells desconeguts, que han sorprés a tothom amb una actuació impecable (destacant el protagonista Joel Courtney i la germana de Dakota Fanning, Elle Fanning, que aconsegueix arribar-nos al cor), uns tocs d’humor genials i un feeling palpable entre tots ells. L’extraterrestre -no us preocupeu que no us esgarraré res de la pel·lícula- ha estat un dels secrets millors guardats i aquí hi ha la clau perquè la pel·lícula generés tanta expectació. Però per la meva part, trobo que li falta tot el carisma que va obtenir E.T., amb el qual ens identificàvem plenament. La banda sonora, de Michael Giacchino (que ja va treballar amb la sèrie ‘Perdidos’ produida pel mateix Abrams) és magnífica i està a l’alçada de la composició que John Williams va fer per la pel·lícula de l’extraterrestre que volia tornar a ‘su caaaassaaaaa…’

Així que ja sabeu, gran pel·lícula que alguns poden titllar de blockbuster (i no sense raó) però que segur que agradarà als qui agradi la ciència-ficció barrejada amb tocs d’humor i una història molt humana al darrera. Per cert, no us aixequeu de la butaca en començar els títols de crèdit perquè, se’ns dubte, en aquest minuts està la millor part de tot el film. Ja ho veureu.

18 Desembre 2011 Posted by | ciència-ficció | , , , , , , , | 10 comentaris

LES AVENTURES DE TINTÍN: EL SECRET DE L’UNICORN (Steven Spielberg)

Ahir sortia del cinema completament meravellat amb l’última pel·lícula d’Spielberg. No sóc seguidor de les aventures de Tintín als còmics, ho reconec, així que no puc criticar la fidelitat al còmic d’Hergé, tot i que he escoltat opinions de tota mena. Hi ha qui diu que barreja arguments de tres volums de la saga amb traça i hi ha qui n’opina justament el contrari. El que està clar, és que Spielberg ha sapigut plasmar la personalitat dels personatges en una pel·lícula amb sobredosis d’acció. Tot i que la pel·lícula porta el nom de “El secret de l’uniconr”, també hi han trames de “El cranc de les pinces d’or” i “El tresor de Rakham el Roig”.

Es tracta d’una pel·lícula d’aventures, repleta d’acció, amb una trama senzilla sense grans malabarismes i que es centra en el que és estrictament necessari. Això aconsegueix que la pel·lícula passi ràpidament sense donar temps d’avorrir-nos. Cap al final la vaig trobar una mica exagerada (l’última escena de lluita està una mica passada de rosca) però en general l’acció és bastant realista. I si parlem de realisme, hem de parlar de l’animació. Mai la captura de moviment havia donat una imatge tant brutalment real (enrieu-vos-es d”Avatar’). Ofereix una imatge tant sofisticada que, en alguns moments de la cinta, oblidem que estem davant d’una pel·lícula d’animació i ens en summergim de ple. Què podíem esperar de la unió entre Spielberg i Peter Jackson?

De les interpretacions no puc dir gaire cosa, perquè el fet de no veure la pel·lícula en versió original fa impossible una valoració de Jamie Bell (‘Billy Elliot’), com a Tintín, o d’Andy Serkys (que ja està acostumat a això del motion-capture havent interpretat al Gollum del ‘Senyor dels anells’, al King Kong de Peter Jackson o al César de ‘El orígen de el planeta de los simios’ – paper pel qual podria optar a un Oscar) com a capità Haddock. Un altre aspecte a destacar és el dinamisme de la càmera i l’ús del pla que fa el director d”E.T.’. L’escena de l’abordatge pirata és magnífica, però encara ho és més el llarg pla seqüència de la persecució amb la moto i el sidecar (potser una mica exagerada, també) Cal mencionar les excel·lents transicions entre escenes i afegir-les a la llarga llista de punts positius que inclou la banda sonora de Williams, l’homenatge al Tintín d’Hergé en la seqüència inicial i l’humor delirant que aporta el capità Haddock amb els seus insults i els bessons Duppond i Duppont en perpètua persecució del carterista que els porta de cap. Tot plegat, un espectacle que no us podeu perdre a la gran pantalla.

14 Novembre 2011 Posted by | acció, animació, aventures | , , | 14 comentaris

Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – SITGES 2011

Després de gairebé un any d’hivernació, ja torno a ser per aquí!!! M’ha costat força recuperar el bloc perquè, reconegue-m’ho, treu bastant de temps. Però no m’hi he pogut estar després de passar, un any més, pel Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya o, el que és el mateix, per Sitges. Aquesta és l’excusa perfecta per publicar algunes crítiques que van quedar volant i, sobretot, per comentar algunes de les novetats del mercat cinematogràfic. Però abans de tot això, cal comentar què està passant per la 44ena edició d’un dels millors festivals de cinema fantàstic (i de terror) del món inspirat, aquest any, en la pel·lícula “Intel·ligència Artificial” de Steven Spielberg (i Stanley Kubrick) que cel·lebra el seu desè aniversari.

Enguany, qüestions d’horaris, m’han permès assistir a un bon nombre de pel·lícules d’allò més variades. Comèdies, drames, fantasmes, robots, apocalípsis,… Un totals de vuit pel·lícules fins al moment (encara queda temps fins el diumenge 16, dia en què es programen les llargues maratons…) I per no fer un post de cadascuna de les pel·lícules, he decidit fer un Top 8 que ens porti del film més fluix (que no vol dir dolent) fins al millor, subjectivament parlant, de l’edició.

Aquest llistat el podreu veure properament, juntament amb el palamarès del Festival i algunes de les curiositats que s’han pogut veure i escoltar durant aquest. Seguiu pendents del bloc i ho descobrireu…

13 Octubre 2011 Posted by | festival | , , | 7 comentaris