SCARY MOVIE 5 (Malcolm D. Lee)

Que pel·lícules tan bones com ‘Origen‘ i ‘Cisne Negro’ i altres com ‘Paranormal activity‘, ‘Mamá‘, ‘Evil dead’ o ‘El orígen del planeta de los simios’ siguin parodiades per fer aquesta cinquena part de la saga d’Scary movie’ és un despropòsit. No s’ho mereixen. ‘Scary movie 5’ és un gran exemple de com fer una comèdia sense cap mena de gràcia.

Conclusió: No val la pena malbaratar paraules.

HI HAVIA UNA VEGADA… UNA “SPOOF”

Ja fa uns quants anys des que “Scary Movie” va crear un nou concepte de pel·lícula que va rebre el nom de spoof movie. Aquest tipus de films es basen en paròdies i caricatures d’altres èxits cinematogràfics, normalment d’un gènere comú. En el cas d'”Scary Movie”, les pel·lícules de terror. En aquesta, “Scream” i “Se lo que hicisteis el último verano”, eren versionades quasi fidelment a les originals però inserint-hi tonelades d’humor de tots els colors: negre, verd,… Degut a la qualitat del film (no una obra mestra, però sí se la de reconèixer un bon cinema d’humor) i la originalitat de la proposta, aquesta primera spoof va guanyar l’èxit que es mereixia. I com a Hollyood no deixen passar aquestes oportunitats, ràpidament van començar a idear i crear una segona part.

En aquesta “Scary Movie 2”, “La guarida”, “El exorcista” i, fins i tot, “MIsión imposible” eren parodiàdes. Però aquest cop amb un humor més previsible, barat i fàcil. El film va tenir bona acollida, seguida de l’èxit de la seva predecessora; però les crítiques no van ser tant benevolents. Tot i així a recaudació va permetre una tercera part… i fins i tot una quarta!!! Cada film nou perdia una bona quantitat de motius per veure-la, convertint la saga en un conjunt de films completament oblidables i prescindibles.

Però no només van seguir amb les paròdies de pel·lícules de terror. Van haver de versionar pel·lícules d’herois, de catàstrofes o d’aventures. D’aquestes van sorgir “Epic Movie” (l’única pel·lícula que he deixat  ala meitat per avorrida i insofrible), “Disaster Movie” i “Hero Movie” Totes iguals de podrides i prescindibles que les seqüel·les de l’exitosa “Scary Movie”.

Ara, a Espanya, arriba “Spanish Movie”. El títol em fa patir, ja que si han intentat imitar les homònimes angleses, tenen el fracàs assegurat. Seguida de no masses bones crítiques, la pel·lícula ret un homentatge força personal al cinema espanyol, reconeixent-li la distinció que s’està mereixent en els darrers anys amb films com “Los otros”, “El orfanato”, “Mar adentro”, “Voler”, “No es país para viejos” (que és americana, però surt el Bardem”, “El laberinto del Fauno”, “Los lunes al sol” i un llarguíssim etcètera. A més, no hem d’oblidar que hi participa el mateix Leslie Nielsen (gran actor de la saga “Agárralo como puedas”. No la he vist i li donaré una oportunitat, però després d’escoltar les crítiques, crec que no em gastaré els diners per anar-la a veure al cinema. Prefereixo guardar-me’ls per “Avatar” o “Donde viven los monstruos”.