CINE FÒRUM

Blog dedicat a analitzar el seté art

EL GATO CON BOTAS (Chris Miller)

Aquí està l’spin off del carismàtic personatge sorgit d”Shrek 2′ que posava, al mateix temps en imatges, al personatge sorgit de la ment de Charles Perrault; amb un argument que barreja l’origen del gat amb botes i el conte de ‘Jack i els pèsols màgics’ i que presenta nous i variats personatges, incloent-hi un ou(!?)

M’ha semblat una pel·lícula que hauria funcionat molt bé si no tingués els antecedents que té. És a dir, crec que a la pel·lícula no li fa cap favor que la gent entri al cinema amb el record de qualsevol de les cintes d’Shrek. Al menys, és el que m’ha passat a mi. Perquè no lliga que el personatge del gat amb botes, en la pel·lícula que aquí se’ns presenta, sigui un forajit bondadós digne del mateix ‘Zorro’ (curiosament interpretat pel mateix actor/doblador – Antonio Banderas) mentre que quan el vam veure per primera vegada a ‘Shrek 2’ es tractès d’un caçarecompenses i un assassí despiatat. Un altre punt a la seva contra és l’humor ‘adult’, característic de les quatre entregues de l’ogre, que aquí perd força i, tot i tenir bones bromes indirectament pujades de to, no arriba a l’alçada de la saga d’Shrek.

A favor he de dir que la localització de l’acció no podria estar més encertada: un poblet centre-americà envoltat de desert i pols. Això es suma a l’elecció de Salma Hayek com a dobladora de la companya d’aventures del gat amb botes. És tracta, doncs, d’una pel·lícula molt entretinguda per veure en família, però que no passarà a la història del cinema d’animació. Una aventura digne d’aquest personatge que es mereixia una mitologia adequada, tot i que queden oberts alguns dubtes que, potser, resoldran en properes entregues. N’estic segur.

Per cert, no puc sinó treure’m el barret davant el petit homenatge que la pel·lícula fa, entre d’altres, a ‘El club de la lucha’ de David Fincher. Us animo a veure la pel·lícula i mirar d’esbrinar el moment en qüestió. Visca ‘El club de la judia’!

29 Novembre 2011 Posted by | acció, animació | , , | 8 comentaris

SHREK 4 VS. TOY STORY 3

A l’estiu, les principals distribuidores treuen al mercat els plats forts dirigits a la millor audiència, la més fidel i la més consumista: els més petits. I aquest any ho fan amb plats realment forts, amb els seus punts en comú i les seves clares diferències.

Però seria més correcte dir “punt en comú”, ja que en l’únic que s’assemblen és en que les dues pel·lícules prometen posar punt i final a les respectives sagues. I totes dues ho aconsegueixen, amb major o menor èxit. La veritat, sense esquerdar els finals a ningú, és que les dues han sapigut trobar els finals ideals per a unes franquícies que s’han perllongat al llarg dels temps (jo encara era petit quan vaig veure la primera part de Toy Story); en el cas de Toy Story 3 (Lee Unkrich) ho ha aconseguit amb matrícula d’honor, amb un final emotiu i molt ben aconseguit. Shrek Felices para siempre (Mike Mitchell), per la seva part, no m’ha fet remoure res dins meu, potser per la seva previsibilitat.

I és que aquest és el punt feble d’aquest Shrek. Són quatre entregues, al meu parer, innecessàries. La primera va ser tot un èxit, una victòria per l’animació i d’una originalitat brutal; amb la segona, la cosa va afluixar, però encara hi havien coses per innovar i sorprendre. Les últimes dues parts s’han convertit en un seguit de situacions calcades de les altres dues, previsibles i poc emocionants. Ha estat una gran aventura, però que acaba sense gaire pena ni glòria.

Toy Story és un altre món. El fet de ser tres pel·lícules li ha permés continuar innovant i oferint-nos gags originals dins les seves possibilitats (els de Pixar s’han trencat el tarro), a més, és més clara l’evolució tecnològica de les tres parts, fet que ha permés donar-li un aspecte visual immillorable, fins al moment. L’argument, a vegades, també es pot tornar previsible, però ens presenta alguns girs que mantenen l’atenció al que passa a pantalla. Per a aquells que sou de llàgrima fàcil, no dubteu a agafar mocadors!!!

En definitiva: si disposeu de diners per anar a veure només una de les dues opcions d’animació de l’estiu, jo triaria Toy Story 3. Però, penseu-vos-ho dos cops, que ara a l’agost arriba “The Secret of Kells”, pel·lícula d’animació que està enamorant al públic i la crítica als estats units!!!

24 Agost 2010 Posted by | animació | , , | 1 comentari